Altres textos sobre la Dama d'Elx.

La Dama d'Elx.

Vives Boix, F. La Dama de Elche en el año 2000. Análisis escultórico y artístico. Ed. Tilde. Valencia,2000. (FL 73 VIV dam, BPV-València)

• Comence pel final, p.114, a la discusió de si el bust formava part d’un conjunt escultòric més extens. La discusió me sembla important des del punt de vista de la comprensió de l’entorn originari del bust de la Dama.
• Estic d’acord amb Vives Boix en que les dues reconstruccions, - pp.116 i 118 -, son poc convincents des d’una anàlisi artístic de les formes. Hi està mol ben raonat,. En funció sobre tot de la dinámica dels plecs del mant. La qual cosa no excloeix del tot aquesta posibilitat : completar una hipotètica imatge competint amb un artista de la talla del que va fer la Dama d'Elx no hi és tasca fàcil.
• On veig, per primera vegada una opinió coincident amb la meua és a la p.114 : “Quien opina que pudiera haber sido originalmente acepta que la base del actual busto es el resultado del corte para desprenderle su soporte, lo que no afectarìa a su concepción inicial de busto, que sería la parte superior de un cuerpo en movimiento vertical. Sería un anodos, personaje que emerge del suelo, de la tierra, saliendo del reino de la luz a desde las tinieblas (Ramos, 1997b).” Tot i estar molt confusament exposat, crec que l’autor intenta explicar: 1.- que el bust podia estar originariament a sobre un soport, que jo crec a hores d’arar que podia ser una columna. 2.- l’explicació teológica d’aquesta situació ens porta molt encertadament al món de la resurreció, - del tornar de la foscor a sota terra a la llum i la vida -, tan a prop de les funcions de la deesa al món mediterrani. La 2ª opció que considere hi és la de figura asseguda al un tró.xisco,2006
• El que s'evidencia hi és que molts pensem que el bust no hi era una peça exenta : uns a sobre d'un soport, - Ramos,1997b -, d'altres com a part d'una estatua dempeus, - seguint la 'traça' de la Dama de Baza : error descomunal des d'el punt de vista artístic -, o com a figura asseguda, - Blanco,1978, i l'autor Vives Boix, interessants reproduccions de la figura asseguda a pp.122 i 124. Tanmateix, cap d'ells recorreix a un argument que trobe de certa importancia : la necessitat de tallar el bust per tal d'amagar-lo, - recordem que el bust va ser trobat en situació explícitament d'amagat i protegit amb arena higroscòpica de les plages d'Elx i loses als costats -. Aquest argument explica prou clarament la pertinença del bust a un conjunt esculptòric més extens, així com el buidatge que s'hi comença a fer del bust per la part posterior per tal de llevar-li pes i facilitar-hi els trasllat, tot simplement.
• Fig. 69, p.120 : molt interessant el dibuix de l'autor de la base del bust amb detalls molt acurats dels relleus dels cops de l'azuela i de l'explicació del procès, p. 127 .
• La hipòtesi del disseny a partir d'una figura originaria en fusta i 'vestible' s'hi troba prou a sovint als diferents autors . p.127. Veure "la hipòtesi xoànica.".
• Molt interessant també l'analisi del 'rodets'. pp. 85 i ss.
• El 'moño' en 'trenzas' enrollades lateralment a la kore nº 666 del Museu de l'Acròpolis d'Atenes. p. 61
• La cofia. p.67
• Els collars. p.68
• Les eines : interesant dibuix de l'alcotana, la maceta de metall, la maceta de fusta, el puntero, els cinceles de ferro, el cincel enmangado, la mediacaña o gúbies, i el puntero de má. fig 6. p.30 . "Pero esta pieza, además, tiene partes pulida posiblemente con polvo de esmeril, pumita o corindón". p.130

Bibliografia:

Vives Boix, F. La Dama de Elche en el año 2000. Análisis escultórico y artístico. Ed. Tilde. Valencia,2000. (FL 73 VIV dam, BPV-València)

Carmen Aranegui (Ed.), Mata, C: i Pérez Ballester, J.Damas y caballeros en la ciudad ibérica. Ed. Cátedra. Madrid,1997. (930 ARA dam, BPV- València)

Ramos Fernández, R. La Dama de Elche. Ed. Albatros, La olivereta, 28, 46018-València,1997. (V 730 RAM dam, BPV-València)

Ramos Fernández, R. Museos Arqueológicos de Elche y Alcudia. En: Nuestros Museos Tomo XIII. Vicent García Editores. Valencia,1988.

CD-ROM "Los iberos y sus imágenes" (Ed. Zugarto). La obra, en la que participan varios investigadores del C.S.I.C., ha sido dirigida por D. Ricardo Olmos Romera (Departamento de Historia Antigua y Arqueología, Instituto de Historia, CSIC).

BENDALA GALÁN, M. Introducción al arte ibérico (Madrid, 1993).

GARCÍA Y BELLIDO A. Arte ibérico en España (Madrid, 1980)

OLMOS R. y SANTOS VELASCO J. A. Iconografía ibérica, iconografía itálica: propuestas de interpretación y lectura (Madrid, 1997).

OLMOS, R. Al otro lado del espejo. Aproximación a la imagen ibérica (Madrid, 1996).

Més sobre els íbers...
http://www.webpersonal.net/jrr/ Alfabet ibéric
http://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_%C3%ADbero Alfabet ibéric
http://www.ffil.uam.es/antigua/piberica/santuarios/indice.htm Especial religió ibérica
http://www.unitat.org/etnia/bosch1.html Els íbers a l'orígen del Reyne d'Aragó.
http://www.ffil.uam.es/reib2/almagro.htm Pozo Moro 25 años después.

http://www.ffil.uam.es/reib/ Revista de Estudios Ibéricos de l'UAM.