Historia i cultura medieval. Tema 1.

La crisi del món antic. De l'Europa germànica a la carolingia. (s.V-s.X)

Prof. Rafael Narbona Vizcaíno.

9 cr.

L'art preromànic és,en realitat "una amalgama de distintos estilos generados por los diferentes pueblos que en este citado periodo habitaban la Europa Occidental",bàrbars, francs i visigots.(6,7)

Introducció:

1. del Medium Aevum a la Media Aetas. Diferents divisions de l'Edat Mitjana segons el autors:
2. Henri Pirenne proposa el 621, -naixement i expansió del'Islam -, com inci de la Edat Mitjana.
3. Cristófol Keller, 1688 estableix la divisió tripartita en història antiga, medi aevii i història nova a partir de la caiguda de Constantinoble.
4. Cristòfol Gatterer fixa al
5. 476, amb la destitució de Augústulus Ròmulus, l'últim emperador romà, la data d'inici de l'edat Mitjana.
6. 1492, descobriment d'Amèrica/1517, la reforma luterana, la fí.
7. Fimnalments'accepta la cronologia per segles sense fixar any: Edat Mitjana del s.V al s. XV. I també :
8. alta Edat Mitjana : del 500 al 1000.
9. Edat Mitjana Plena/Clàssica : 1000 al 1300.
10. Baixa Edat Mitjana del 1300-1500.
11. al segle XIX canvia l'aprenenetatge de la història : abans nomès s'hi estudiava història antiga i història sagrada.

1.-La fallida de l'Imperi romà.

1. EDUARD GIBDON, 1772, Historia de la decandencia y caida del Imperio Romano : causes internes y externes : la barbarització i les religions orientals: pèrdua del valor social de la romanitat.
2. la crisi cultural: la barbarització cultural.
3. Desprès d'Adrià : crisi dels models clàssics i absència de creativitat
4. La crisi econòmica
5. Llagunes fins al s.IV amb le sPares de l'Esglèsia.
6. La crisi militar : l'immobilisme a les fronteres com causa de la crisi a un exèrcit sense activitat. La problemàtica al limes.
7. Trajà retoma l'expansionisme
8. el s.I època de "pronunciaments" fins Diocleciá. La pau de Dioclecià : divinització del'emperador, la tetrarquia : 2 augustus i dos cèsars.
9. la tetrarquia com causa de la divisió de l'imperi.
10. persecucions dels cristians, 703.
11. Dioclecià introdueix impostos molt durs sobre la terra.
12. Introducció del dominat : l'emperador adquireix poder absolut.
13. decadència de la Curia, -govern municipal -.
14. crisi religiosa del panteó romá introducció de ritus orientals : penitència/depuració/altra vida :Cibeles i Attys, Mitra, Isis i Osiris. Leslases cultes s'inlcinen per cults pitagòrics i estoics. Aquest canvi religiós no aplega al camp que continua amb ritus pagans i inclús pre-pagans.
15. Constantí : actitut religiosa ambigua :no es batetja fins a la seua mort.
16. Edicte de Milà, 313, alliberament del culte cristià.
17. Edicte de Tessalònica, 380, el cristianisme religió oficial

d Mapa

2.- La pervivència de la romanitat.

1. xxxx
2. xxxx
3. xxxx

d Mapa

3.- La incorporació dels germànics a Occident.

1. La invasió dels francs, 250/260.
2. La invasió dels francs al s.V.
3. La pressió dels hunos, - mongols procedents de Rusia meridional i Ucraïna -, com causa de les invasions bàrbares.
4. La pressió demogràfica i l'esgotament de les terres com causa de les invasions.
5. La distribució dels pobles a l'època republicana.
6. Els germànics del Rhin al Vístula.
7. Els celtes al sur dels germànics: Austria, Tchecoeslovàquia i França.
8. La expansió germànica a costa dels celtes.
9. La ruptura del limes del Rhin, 406: sueus, vàndals i alans.
10. 410, Alaric saquetja Roma. I construeix Sta. Sabina.
11. Àtila i els camps catalaunics.
12. Àtila i la Llombardia.
13. Migracions godes :
14. els visigots:

• a Espanya i Aquitània. Euric, rei visigod.
• 507, els francs expulsen els visigods de l'Aquitània: batalla de Vouillé.
• els visigods conserven la Septimania i Espanya.
• Ataulf a Barcelona.
• Toledo, capital.

1. els ostrogods:
2. els francs: Clovis (Clodoveo), unificador dels francs, 418.
3. els burgundis al Rohne: Saona.
4. Els longobards a la vall del Po. Pavia.
5. els saxons a Britania i nord de la Gàlia fins a Galícia.
6. s. VI invasió total.
7. els visigods vasalls de Roma.
8. els vàndals expulsats de la península ibèrica pels visigots s'en van a l'Àfrica.
9. Le Goff: els invasors numèricament poc importants: el 5% de la població romama.

.

d oMapa

4.- Els regnes germànics.

1. Els regnes germànics del nord.
2. Els regnes germànics del sud,

• Els vàndals a l'Àfrica:

• arrians castiguen la població civil cristiana.
• s'apoderen de la reserva de forment i oli de l'imperi.
• s'equivocaren els romans al expulsar-los de la península ibèrica.
• Gensemic, 428-477, rei vàndal s'hi converteix en amo de la mediterrània.
• 534, els bizantins expulsen els vàndals de l'Àfrica: Justinià.

3. 476, Odoacre destitueix Rómulus Augústulus,l'últim emperador romá a occident. : fí de l'imperi romá d'occident. Els romans envien les insignes de l'imperi a l'orient.
4. Els regnes germànics accpeten el títol honorífic de l'emperador de l'imperi romà d'orient.
5. persecucions del cristians no arrians per Teodoric.
6. Teodoric repren la política expansionista.
7. 536, Justiniá lluita contra els ostrogods a Itàlia. Gran destrucció.
8. Clovis (Clodoveo), rei germànic.
9. mort de Clovis i divisió de l'imperi: lluites contínues.
10. Creix el poder dels funcionaris del palau a costa del poder del rei : els majordoms.
11. el majordom com a primer ministre.
12. Pipí/Pipini d'Heristal majordom a Austràsia.
13. Unificació d'Austràsia, Neustria i Aquitània.
14. Teodoric III.
15. Carles Martell, fill de Pipí : Príncep i unificador dels francs.
16. 732, Carles Martell, batalla de Poitiers.
17. Els longobards:

• entren a Itàlia al 568 aC. fugint del àvars (hunos-mongols).
• lluita ,molt violenta amb gtran destrucció: s. Gregori Magne.
• 653, conversió : d'arrians a cristians.
• Liuprand(?),613-644.
• 774, conquesta de Carlemagne.

3. Els anglosaxons:

• conquesta de Britannia i colonització.
• l'assamblea: el «hundred»:
• els atacs d'indígenes, - bretons -, i escandinaus, - vikings -, al nous vinguts.
• els anglosaxons paguen tribut als escandinaus.

d Mapa

5.- L'Europa carolíngia: la recuperació de l'imperi.

1. Els francs passen a anomenar-se merovingis.
2. El rei merovingi no governa : títol honorífic.
3. El majordom del palau: 1r. ministre.
4. 732, Poitiers: Carles Martell: les àrabs i Aquitània.
5. Expansionisme contra Frisia i Baviera.
6. Carles Martell, -741-, o la constitució d'un imperi: l'imperi carolingi amb tots els territoris que avui cosntitueixen l'Europa occidental al nord dels pirineus, - llevat el nord de la Marca Hispànica, els regnes saxons i la Lombardia;
7. Martel was also the founder of all the feudal systems that marked the Carolingian Empire, and Europe in general during the Middle Ages, though his son and grandson (Carlemagne) would gain credit for his innovations.
8. Pipí el Breu,( Pipí III) 747-768.
9. Khilderic III,(Childerico III) rei merovingi.
10. 751, Pipí s'hi proclama rei.
11. El Papa li permetiex proclamar-se emperador.
12. El Papa amenasat pels longobards.
13. 754, Pipí ataca els longobards.
14. Pipí dòna al Papa Ravena i Perugia.
15. Consolidació del poder temporal del Papat.
16. Legitimació de la dinastia carolingia.
17. Ala mort de Pipí el Breu s'hi divideix l'imperi entre Carles i Carloman. Carloman mor. I Carles (Carlemagne) reunifica i es proclamat emperador al 800. Protesta de Bizanci.
18. 812, Bizanci reconeix l'autoritat imperial de Carlemagne.
19. Dilatatio christianitatis :l'expansió de la cristiandat.

• expansió militar
• expansió econòmica:
• expansió religiosa:
• augment de la cohesió interna a conseqüència de l'anterior.

19. La conquesta de Saxònia, entre el Rhin i l' Elba: regió econòmicament pobra, però molt belicosa.La conquesta durà 30 anys, 772-802.S'hi instaura un règim de terror: persecució del pagans. Barrera front a les invasions asiàtiques.
20. L'aniquilició dels àvars, 796:
21. Anexió de Lombardia:conquesta d'Itàlia.

• Carlemagne casa amb la filla del rei llombard Desideri.
• S'hi proclama rei dels llombards, 774

19. Intervenció a Espanya.
20. Expedició fons a la Saragossa islàmica. La Chanson de Roland: la cançó de gesta al s. XI.
21. Carlemagne nomena Lluís el Piadòs, (Ludovico Pío).
22. Lluís promou un canvi d'estratègia: atrau els cristians dels territoris veïns: Urgell i Cerdanya se li uneixen.
23. Ocupa Girona, 785.
24. Ocupa Barcelona, 801
25. Naix la Marca Hispànica.
26. El renaixement cultural carolingi.
27. preocupació de la formació dels mestres del govern: els eclesiàstics.
28. L'Admonicio Generalis, 689: creació d'escoles a monastirs i catedrals.
29. recuperació del llatí i la teologia.
30. les llengues romàniques.
31. crida d'intel·lectuals, autors de gramàtiques llatines.
32. Pau Diacon (Pau Diaca, Pablo Diácono)), llombard:
33. Teodulf d'Orelans, poeta:
34. Alcuí de York (Alcuino de York):
35. recuperació dels autors llatins: Horaci, Ovidi, etc. etc.: les obres que no són recuperades i copiades a aquesta època es perderan per a sempre.
36. L'escriptura carolingia:
37. escriptura clara, molt llegible, les lletres s'escriuen soltes, sense enllaços, sense abreviatures, molt eficaç com vehicle d'extensió cultural: la lletra d'imprempta actual sucesora de l'escriptura carolingia.
38. acaba imposant-s'hi a les escriptures nacionals.
39. Autors importants al s. IX:
40. Eginard: Vita Karoli, inspirada a la metodologia de Suetoni: mitificació de Carlemagne.
41. Raban (Rábano Mauro), abad de Fulda: gran educador a Germania: "De Universo", enciclopèdia.
42. Joan Escot Eirúgena ( del Eire), d'inspració platònica.: "De Divisione Nature", 862, síntesi teològica de tendència racionalista.
43. La degradació de l'imperi carolingi:

• falta de cohesió interna: molts paissos i cultures diferents.
• falta de classe mitjana: socioeconomia molt polaritzada entre potentiatores i pauperes.
• ambicions territorials de la noblesa.
• els atacs exteriors: escandinaus, magiars, sarrains.
• debilitat política de Lluís el Piadòs (Ludovico Pío)

19. Ordinatio Imperi : imposibilitat de dividir l'imperi a la mort de Lluís el Piadòs: hereder el primogènit Lotari.
20. 840, mort de Lluís el Piadòs: guerra contra Lotari del seus germans Carles i Lluís.
21. 841, Jurament d'Estrasburg de Carles i Lluís, escrit ja en llengua francesa romance i alemà primitiu.
22. Fontenoy, victoria sobre Lotari.
23. Tractat de Verdú. Final de la guerra.
24. La Germania.
25. Carles el Gras(el Gros), 887: deposició de l'últim emperador carolingi: la Dieta de Tribur: sistema electiu als reis de Germania. els otons hereders del prestigi imperial a la defensa d'Europa. Inaugura una dinastia que perdurarà fins a l'imperi austro-homgarès al s. XX.

• Enric I, el Pardaler, 919-936
• Otó I, 936-973, acaba amb les ràcies magiars que es repleguen a Panonia. coronat emperador per Joan XII al 962.
• Otó II, 973-983: casaamb Teòfan, dela casa reial bizantina.
• Otó III, 983-1002: vol restaurar la unitat de l'imperi occidental-oriental amb capital a Roma.
• L'emperador i el Papa conformant el govern de l'imperi.
• l'imperi com federació de regnes.
• L'emperador nomena els Papes: Gerbert d'Aurilhac que serà Silvestre II (992-1003), prinicpal intelectual del s.X i conseller d'Otó III.
• Otó III mor al 1002.
• L'imperi a Germania: emperadors electes: el Sacro Imperi Romano Germànic.

19. França.
20. Lluís Vè, l'últim emperador carolingi.
21. Hug Capet, electe, - "colp d'estat" al 977 contra Carles de Lorena, succesor a la dinastia carolingia-, inaugura la dinastia dels capetos, que perduraria fins la Revolució Francesa.
22. Richer: Historia Francorum.

d Mapa

6. La nova cohesió política:aristocràcia i relacions benèfico-vassallístiques.

1. El Palatiumn, - la cort - : institució de govern central.
2. El Palatium a Aquisgrà (Agen).
3. El Palatium itinerant.
4. L'administració territorial: els comtes: precedent del règim feudal.
5. El comte : càrreg de confiança de l'emperador.
6. Tendència a patrimonialitzar el càrreg per part de les famílies importants.
7. El pagament de l'emperador al comte en rendes, en terra, - a benefici -, i/o en multes.
8. Aparició delpoder feudal.

d La P

7.- La descomposició carolíngia i la recuperació germànica de la idea imperial.

1. xxxxxx
2. xxxx
3. xxxx