Historia i cultura medieval. Tema 2.
Societat i economia rural a l'Europa altomedieval
(sV-s.X)
1 E1 Els trets humans i materials : el
paisatge rural.
- Lluís el Piadòs.
- Eguinard a Funda.
- Egguinard i Wurzburg.
- els dotze mansos necessaris per a ser cavaller.
- el contracte de feudo-vasallatge: es trenca amb la mort d'un dels dos
signants.
- Els bens passaran als fills però no per herència
sinò per renovació del benefici/encomendatio: l'iniciu manu.
- Els «familiars» a la relació feudal
- La duplicitat del vasallatge.
- Eguinard continuava aconsellant per carta i influint des de
Funda.VCarlemagne uneix benefici i vassaltge.
- Tendència a Carlemagne de fer-s'hi hereditari.c
- Consolidació del feudalisme al sXI.
- Demografia:
- regressió demogràfica: del sIII al sVI.
- 67 milions al sIII,que no s 'hi recuperarà fins al sXIV.
- 27 milions al sVIII ( Bennett).
- La crisi del sIII.
- Estabilitat carolingia: creixement demogràfic del sVIII -
sX.
- Creixement continuat del s.X - s.XIV.
- Del 950 al 1347 : augment del 140%.
- 1000: 23 milions (Bennett); 42 milions (Russell)
- 1050, 46 milions (Bennett).
- 1300, òptim demogràfic: 73 milions.
- La crisi del sXIV: descens demogràfic fins finals del
XVII.
- la pesta bubònica:pesta negra al sV, molt més greu al
sXVI.(542-746)
- La pesta de Justinià: conquesta d'Itàlia als ostrogods,
sVI.
- Diferents estudis: M.R. Bennett i Russell. El prof. Mateu, partidari
de Bennett que dona xifres més grans, en general.
- L'extensió del cultius comm esura avauadora de la
població.
- Els daltabaixos demogràfics.
- La reprsentació pictòrica comfont de
documentació : eines, vews5it, etc. etc.
- Els inventaris de les propietats com fonts de documentció: els
políptics.
- L'aladre mediterrani i el germànic amb rodes i més
pessat: solcs més profonds: difusió a partir del sX.
- La collera als cavalls, nova solució tecnològica que
permetia una millor utilització del cavall.
- diferències geològiques i climàtiques entre
l'europa germànica i l'europa mediterrània: l'espessor del
sòl i les diferents eines per cultivar el camp.
- El clima: l'evolució:
- 3 canvis importants: E. Le Roy Ladurie "Histoire du climat depuis
l'an 1000", Paris, 1966.
- L'analisi del polen a les toberes.
- Les transgressions marines al litoral.
- la dendrologia: estudi del tall de l'arbre.
- Les glaceres alpines.
- 400-750 : màxim glaciar
- 750-1150: clima humid i suau: fort increment de l'activitat
agrícola.
- 1150-sXIV : refredament.
- La tecnologia:
- el molí hidràulic: gran inversió
econòmica i estalvi de mà d'obra, substitueix parcialment el
molí de sang: la força del cavall i humana.
- escasos rendiments: inferiors al 2:1 (G. Duby), 5/7:1(R.
Fossier).
- fam i carestia del sVIII al sXI.
- Ager i Saltus.L'ager dse tradició latina, el saltus més
germànica.
2 Els models d'explotació de la
terra.
- adscripció d'oficis i reesidències :
fosilització de la vida social.
- transformació de les ciutats en parasitàries del
camp.
- estancament de l'economia mercantil : colapse de les
exportacions,
- monopolització de nbens de consum primaris com sal, cereals i
de la construcció com el marbre.
- increment de la càrrega fiscal.
- minva de la mà d'obra rural : escasa reproduccío de la
má d'obra esclava.
- s'hi introdueix el colonat : decret de Constantí qqie adscriu
el coló a la terra.
- el latifundista adquereix autoritat senyorial.
- la societat romana s'hi transforma d'urbana a rural.
- Règim juridic de la terra:
- allodium: en propietat.
- Beneficium ( tenència): el vassajatge.
- Economia sense canvis sustancials: tendència decadent del
sasegles anteriors (s.III)
- Economia rural: sense comerç ni artesania, en general.
- Els pagaments en terra per part dels senyors.
- Predomina la gran propìetat, però no la gran
explotació: gran parcel·lació.
3 Esclaus, camperols i senyors.
- xxxx
- xxx
- xxx
4 Les actituts mental : l'admiració de
l'Antiquitat.
- xxxx
- xxx
- xxx
5 Botins nobiliaris i intercanvis
comercials.
- Malbaratament de la infraestructura viaria romana i de la
seguretat.
- Comunicacions pers grans rius navegebles: canvis en la
importància relativa de les grans ciutats. només les que
poseeixen grans rius a prop prosperen.
- L'Oder, Elda i Rhin navegables a l'Europa Central no són
utilitzables per la inseguretat.
- Roine, Saona, Mosel·la i Mosa, principals eixos de
comunicació de la zona mediterrània amb l'atlàntica.
- L'eix Sena-Rhin important.
- El Sena, Loira i Garona: Rouen-Paris-Orleans-Tolosa de
Languedoc-Burdeus, focus de desenvolupament.
- Duero i Ebre no són utilitzables per les invasions
islàmiques:serveixen de fronteres.
- Els siris coma comerciants.
- La moneda: acunyació «sobre la marxa» i sobre el
terreny per pagaments puntuals: moltes ceques però poc importants i amb
poca expansió de lamoneda acunyada.
- La reforma monetària de Carlemagne, 805 dC.
- 1 lliura=20 sous; 1 sou= 12 diners; lliures i sous monedes contables:
nomes s'acunyen els diners; sistema vigent fins al sXVII circulen
6 L'impacte de les agressions del segle IX :
àrees de desenvolupament.
- xxxx
- xxx
- xxx