( HU M/940-2/342-349, HU M/940-2/008, 072, sala 0)
Tema 1: pp. 25-34, 68-104, 142-149, 154-157.
Tema 2: pp. 35-45, 105-124.
Tema3. pp. 46-67, 125-141, 153-158.
Tema4. pp. 161-210, 257- 265.
Tema 5: 212-246.
Tema 6: 313-359, 363-395.
Tema 7: 247-256, 396-406.
Tema 1.
Cap. 1. La fí del món antic a Occident i la instal·lació dels Germans.
1 Les causes :
1.1 Roger Remodon i les crisis del s. III.
1.2 De Civitate Dei, st. Agustí.
1.3 Gibbon : la crisi interna i la presió externa del bàrbar.
1.4 Rostovtzeff : causes internes.
1.5 Pigmaniol : projectes de regeneració : Dioclecià, Contantí i Juliano. Causes externes : els Germans.
1.6 Santo Mazzarino, com Pigamiol.
2 "Durante la crisis del s. III...." p. 27
3 L'alternància de guerra i negoci a la frontera.
9 Les onades migratories:
9.1 3 Musset : 3 grans onades, del s.IV al VII.
9.2 L'acòs del hunos.
9.3 La fugida visigòtica cap l'interior de l'Imperi Romà.
9.4. Suevos, vàndals i alans cap la península ibèrica, 405
9.6 La 2ona.onada : els francs.
9.7 La 3a onada: els llombards.
10 La religió goda : el arrianisme. Vore p.55
Cap. 5. els estats germànics : Les seues estructures polítiques.
11 El poder germànic com succesor del romà a Europa.
12 La relació ciudadania feudal germànica substitueix la ciudadania romana : la res populus germànica substitueix la res pública romana.
13 Les dificultats d'adaptar les noves formes jurídiques i de govern germàniques a la nova situació de substitució del dret i govern romà de la res pública. El feudalisme com resultat de l'adaptació del modo germànic de govern a un nou contexte geogràfic, social i polític d'arrels no germàniques. xisco, 2006.
14 El poder absolut a la relació feudal germànica.
15 Més aviat podém parlar de relació de compromís-pacte-contractual a la societat germànica i relació jurídica-regulada pel dret a la romana. xisco, 2006.
16 s. Isidor : el rei troba la seua justificació a les seus formes de govern.La autocondemna del tirà.
17 les grans assamblees al govern germànic.
18 El Palatium.
19 "La tradicional admnistración romana..." p. 71
20 L'administració de justícia, 71.
10.1 La vengança.
10.2 El pagament.
11 "La progresiva..." p. 72
12 La Hisenda.
13 L'exèrcit.
Cap 6 L'evolució política dels reynes germànics.
14 s.VII decadència dels merovingis i ascenció dels carolingis.
15 Itàlia i Teodoric.
16 Itàlia i Bizanci.
17 Els llombards, s.VI.
18 l'Àfrica del Nord i Cartago i els vàndals.
19 La reacció bizantina.
21 Britania : anglos, jutos i saxons : l'englisc.
23 "La historia política ..." p. 85.
24 Hispania i el reyne de Toledo. De Tolosa a Toledo
25 Romans i visigòtics als Camps Maurianus contra Atila.
26 Eurico i Zenán.
27 La monarquia gòtic-catòlica.
28 La irruoció islàmica, 711.
Cap 7. L'Europa de Carlomagne.
29 "La lucha contra ...".p. 93.
30 L'esplendor carolingi, s.VII i s.VIII
31 La batalla de Poitiers.
32 Carlomagne, fill de Pipino el Breu, fill de Carles Martel.
33 Fonaments polítics de l'Europa carolingia.
34 L'agustinisme polític.
35 La justícia carolingia.
36 Organismes de govern.
37 L'administració teritorial.
38 La Hisenda.