Història de l'Art Clàssic.

Prof. Josep Montesinos i Martinez.

Troncal 9cr.

vocabulari:

• cora,curos.
• protoarcaic: en ceràmica: 700-660 a.C., en escultura: 700-660 a.C.
• arcaic tardà: en ceràmica: 550 – 500 a.C. (=estil de les figures roges)
  en escultura: 530 – 500 a.C.

Tema 2.

L'art grec al Periode Arcaic.

1. Introducció.La columna.
2. El temple i els ordres.
3. L'escultura.

• Les escoles:
• L'escola dedàlica.
• L'escola jònica.
• L'escola ciclàdica.
• L'escola del Peloponès.

4. La ceràmica.

---

Introducció.

			De la fusta a la pedra: Època fosca fins al 1000 aC. L'època fosca és fonamental per entendre l'art grec. s. VIII torna l'escriptura i els viatges. Aculturació orientalitzant. El concepte d'Hèlade. s.VIII i s.VII, l'eixida de l'epoca fosca. Desenvolupament dels santuaris. L'arquitectura grega com arquitectura del temple.

• Siphnos: temple jònic in antis.
• les cariàtides:
• Els relleus: evolució.
• es comprable Siphnos amb la resta de la realització arcaica? : no inaugura un estil, el jònic, amb unes característiques pròpies totalment diferents a l'arcaisme d'arrel dòrica?
• com establir la relació de la iconografia de Siphnos amb la de la ceràmica naixent de figures rotges realitzada per Andokidés?
• l'escultura de Siphnos salta a la ceràmica de la mà d'Androkidés.(4)
• CERCAR: les Hydries de Caeré i l'Artemisa a l'amphora de Berlín -vs l'Aphrodita del fris oest -, d'Androkidés com extrapolació de l'escultura a la pintura ceràmica.(2)
• CERCAR: Croissant, F., 1983: Les protomés femenines archaïques, Paris, pp. 72 sg. (Chios); B. HOltzmann «Siphnos-Thasos-Paros», BCH, suppl IV, 1977, pp. 295-304 (Paros).
• hi ha una relació entre la nova tècnica de les figures rotges i la nova iconografia?

• Siracusa, 560 aC.
• Temple hexàstil.
• Amb opistòdom.
• estructura ja clàssica.

• Selinunte, 550C.
• Metopes típicament arcaiques: motius mitològics.
• Reconstrucció del timpà.

• Dedicada a Hera.
• Columnata anterior a l'entrada.
• Mides: 54m x 24m.
• Restes de l'altar a l'entrada.

La ceràmica.

• La ceràmica de Figures Negres.
• Incisions: esgrafiat per fer els detalls.
• La simbologia. (vore dossier).
• Els artistes:
• Els forns:
• Els terrissaires:
• Els pintors:
• La ceràmica coma fòssil conductor: en funció de les exportacions, permeteix estudiar la cronologia d'altres jaciments en funció de la cronologia molt ben coneguda de la ceràmica grega.

• La ceràmica de Figures Rotges.
• Andòcides, el bilingüisme: Negres i Rotges a la mateixa peça.
• Més dinamisme.

L'escultura: kouros (kuroi) i koré (korai).

• Kouros de Dypilon, s. VII aC
• Comparar amb Memtuemhet s. VI aC.
• Evolució de l'escultura: del model geomètric al naturalista.
• El sentit religiós de l'escultura: els exvots i l'heroització.
• El sentit estètic de l'escultura: la búsqueda de la bellesa per sí mateixa: vore arrimada.htm.
• La representació individual no existeix: s'hi representa l'èsser ideal del cànon de la bellesa grega.
• El Moscòfor a l'Acròpolis d'Atenes com exvot: l'ofrena del corder i del propi personatge.

La transició de l'arcaisme al classicisme, 550-530 aC.

L'escultura.

Bibliografia:

(1)???,Mercedes, ????:La dinámica de la oposició masculino-femenino a la mitologia greiga, MEC, Madrid. (HU LT/29/003)

(2)???,???,????: Ceramique et peintures grecques.Modes d'emploi. ( HU/738/25, 1a planta, sala 8), p. 309.

(3)Cohen, Beth: Vases take wing a Athenian Potters and Painters, John H. Oakley i altres (ed), Oxbow Monograph 67, Oxford, 1997 (LE 904 U 54 (3a planta).

(4) Ceramique et peintures...p, 309.