2.Les capitulacions.
3.Les observacions in situ.
4.Conclusions.
5.Bibliografia.
notes:
|
| "(...) the Andokides painter is interested in
plausible athletic feats that involve defying gravity both in myth and in life:
The Nemean Lion vaults over Heracles shoulders; a youth lifts his mature wrestling opponent." Cohen, Beth: Vases take wing at Athenian Potters and Painters, John H. Oakley i altres (ed), Oxbow Monograph 67, Oxford, 1997 (LE 904 U 54 (3a planta). |
|||
| 1.Introducció. 2.Les capitulacions. 3.Les observacions in situ. 4.Conclusions. 5.Bibliografia. |
|
||
| Rostre de l'àngel cinqué amb òrgan portàtil, 1472-1481, Paolo de San Leocadi, catedral de València-Spain. |
| 1. |  |
ntroducció. |
L'objecte d'aquest treball es
1.- estudiar els diferents ítems, - els quatre primers concretament -, de les capitulacions del contracte que el 28 de juliol de 1472 signaren per una part el cabild catedralici de la catedral de València i per altra els pintors Paolo de San Leocadi i Paolo Pagà, amb objecte de realitzar la pintura al fresc de la capella de la Verge María, - capella major -.
2.- comprovar in situ la realització dels ítems anteriorment estudiar, amb descripció de tot allò que cride l'atenció.
Metodològicament és un treball molt obert, ja que la realització per estudiants de primer curs no permet una metodologia rigorosa. Es tracta fonamentalment d'establir un contacte directe amb l'obra d'art, des de la perspectiva històrica que s'adquereix amb l'estudi del contracte.
Com artista i estudiant de l'art no puc més que felicitar-me que al 2003 foren tornades a la llum aquestes imatges, - sepultades vives per la imagineria barroca al s. XVII -. La quantitat i qualitat dels treballs realitzats al voltant d'aquests frescos, - estudis artístics, tècnics, fotogràfics, de restauració i de historia i crítica de l'art no els pot deixar massa temps a fòra del camí de l'estudiant de Història de l'art.
La qualificació i la importància de les persones involucrades, - alguna professora meua -, i d'altres que ho seran en el futur. Tot i que ja des d'ara rep la seua docència a través dels textos que seran la guia d'aquest treball.
Ximo Comnpany, director dels treballs, conjuntament amb Carmen Pérez i tants d'altres els noms dels quals passaran a la història de la pintura renaixentista de la mà d'aquests angelets músics. En especial he de citar a la Dra. Mercedes Gómez-Ferrer Lozano, -coautora amb V. Samper del texte «Felipe Pablo de San Leocadio: aportación documental» Archivo de Arte Valenciano, 1995 -, amb la qual vaig inicar l'any passat una nova forma de mirar l'arquitectura: de la volta del Duomo de Florència a la de la catedral de València, amb la sensació de "maitrisser" temps i espai.
Deixem parlar ara els protagonistes, les cites dels quals garantitzen la bellesa i competència del meu treball.
"Pictóricamente - y patrimonialmente -, hablando todavía no somos lo suficientemente conscientes de lo acontecido en la Catedras de Valencia en los últimos años, esto es, de la grandeza y excelsa fortuna de haber redescubierto en la mencionada Seo las más hermosas pinturas murales del primer Renacimiento español. Es un acontecimiento de primera magnitud."(1)
Poca cosa a afegir a aquesta discutible, però entusiasta introducció de Ximo Company, Catedràtic d'Història de l'Art a la Universitat de Lleida que a aquest treball serà guía de continguts i bibliografia. Ximo Company és el director dels treballs de restauració, junt amb Carmen Pérez, Catedràtica de Història de l'Art i Restauració a la Universitat Politècnica de València.
El que sí que és absolutament cert és que "(...) Valencia, quizà sin pretenderlo se convertía una vez más en punta de lanza de la modernidad pictórica de la Península Ibérica."(2) Realitzades entre 1472 i 1481 per Francesco Pagano i Paolo San Leocadio (1447-1520), - per inciativa del cardenal Rodrigo de Borja, el futur Papa Alexandre VI -,quedaren a amagades des del 1674 a sota de la volta barroca desmontada al 2003.
A l'obra pictòrica s'ha de distinguir entre la realització de les figures dels àngels músics, obra del jove Paolo i la igualment extraordinària decoració "de rutilantes estrellas doradas y la prolífica decoración en general" pintada per Francesco Pagano.
Paolo da San Leocadio naixquè a Reggio dell'Emilia, Itàlia, al 1447, i desenvolupà la seua formació "bajo la influencia de los Galasso, Tura, Coss, Roberti, los miniaturistas de la corte estense y la potente personalidad de Andrea Mantegna".(3) Treballà a Vila-real i Gandia, entre altres places. A Castelló fou considerat "lo pus solepmne pntor de Spanya", on disposà de casa franca i rendes.Igualment a Gandia sota la protecció de Maria Enriquez, cosina del rei Ferdinand el Catòlic.
"En realitat només a partir d'aquesta fecunda activitat (els quaranta anys de Pau da san Leocadi a València) la pintura del Renaixement a València fou un fet."(6,40)
Poca cosa se sap de Francesco Pagano, excepte que molt posiblemente realitzà la Camere delle Stelle al palau romà del Papa Borja, "el més meravellosament decorat de tota Roma" segons Magnuson (4).
Respecte a la reforma neoclàssica que amagá des de juny 1674 i durant 329 anys aquestes pintures, es pot dir entre altres coses que "se eliminaron las referencias al pasado gremial y foral que el nuevo règimen ilustrado queria superar." (1, 20)
| 2. |  |
apitulacions. |
"Capítulos firmados entre el cabildo de la catedral de València, de una parte y de los pintores Paolo de San Leocadio y Francesco Pagano, de la otra parte, para pintar la capilla major de la Verge Maria de dicha catedral.
ACV, Noal Joan Esteve, num. 3590.
Chabàs, 1891, pp. 380-383; 1895, p. 244; Sanchis Sivera, 1909, p. 151.
[Al margen] Capitula super pictura capelle maioris Virginis Marie sedis Valencie. Eadem die. In nomini Domine Dei, amen. Pateat universis (...)quorum tenior sequitur sub is verbis: E primerament los dits mestres prometem, se obliguen pintar al fresch a estall lo cap de la dita capella dalt a baix en la forma següent, ço és, que pintaran la clau de la dita capella, la qual los ha ésser donada de fust e pintaran aquella tant ornadament com ells sabran fer. E entorn de aquella pintaran un tron de seraphins ornat d'or fi molt bell. Ítem , que en cascún pany dels crués pintaran dos àngels, ço é, un àngel en cascun pany, vestits a voluntat del dit honorable capítol ab ses ales sembrades d'or fi e belles colors. Ítem , que los crués sien pintats de fullatges ab fruyts d'or fi de ducat segons parrà al dit honorable capítol. Ítem , que les finestres sien pintades d'or fi de ducat e atzur, del qual la darrerra mà sia de atzur d'Acre. E tot lo adzur que entrarà en tota la pintura de la dita capella, la primera mà sia de adzur de Alamanya e la darrerra de atzur d'Acre. Ítem, que en lo enfront, davall les finestres, sia pintada una historia e en los altres spays sien pintats los apòstols, a voluntat del dit honorable capítol. (...) ordenador largament ab totes ses clausules necessàries. Lectis quidem et publicatis preinsertis capitulis statim prefati domini de capituli dicte (...) literarum professor,ad premisa vocatis, rogatis, specialiterque electis. |
Estudi de les capitulacions: L'estudi de les capitulacions objecte del present treball segueix el punt 10: "Un contrato extraordinario, lleno de ricos detalles: el más caro de la historia de la pintura valenciana de los siglos XV y XVI." de Company, Ximo, 2006: "Angeles de azul y oro en la Catedral de Valencia. Un estudio histórico y estilístico", en Los ángeles músicos de la Catedral de Valencia. Estudios previos, p. 62, Generalitat Valenciana, València. I el conjunt del texte m'estalviarà la visita i la comprovació in situ que normalment s'hauria de realitzar. La situació en restauració de l'obra, així com la seua importància no aconsellen la visita. Realitzarem doncs, la visita virtual a les línies d'un texte excepcional farcit de detalls fotogràfics i comentaris impagables. Com anècdota a fòra de la qüestió artística, anotem que 52.980 sous, "tot inclòs" va ser el preu estipulat al contracte per la realització total de l'obra. Comencem pel primer ítem que precisament fa referència a la pintura dels àngles. Especifica que a cada pany hi haurà un àngel. Dotze panys, doncs, dotze àngels. Hi estan,alguns millors convservats que d'altres. |
| 3. |  |
bservacions in situ. |
| 4. | |
onclusions. |
| 5. |  |
ibliografia. |
notes:
el sou: Un sou i mig/jornada podia ser el salari d'un
obrer no qualificat de l'època, - vore ítem 200 a p. 378 -. El
que ens dòna 5.253,00 sous, front als 26.490,00 sous que Paolo i
Francesco ingresaren cadascún pel seu treball a la catedral durant els 9
anys i cinc mesos que durà el seu treball. La diferència no es
tan gran si descomtem els materials, alguns carísims, - com ara el blau
d'Acre i l'or -, que els pintors habien d'utilitzar a l'obra per contracte.
Així com la construcció d'algún andami. Considere que la
quantitat neta que ingresà cada pintor podria estar al voltant dels
20.000,00 sous. Amb un sou i mig es podia comprar a l'època vora una
dotzena de bons melons. 18 lliures de 1495 equivalen vora 9000 euros
d'ara.
els panys: definició i història de la
volta.