Història de l'art a la Baixa Edat Mitjana. García-Marsilla.

• Pròleg : la edat mitjana no existeix. És un acord acadèmic per a entendre una època complexa i mal coneguda.
• 1. Desenvolupament de l'art cristià a partir de les idees estètiques del món romà fins el s.V. A partir d'aquest substrat "no sols conformà un estil artístic que va servir d'inspiració constant per als europeus de temps posteriors, sinó que va disssenyar una nova concepció de les arts al servei de la religió que impregnaria tot la edat mitjana."p. 17.
• 2. El cristianisme com a enyorança espiritual del món romà. Com a medicina contra l'anomia i desintegració social despres del món romà.xisco,2006.
• 3. El fet de què els primers cristians no participaven en el cult a l'emperador, ni per tant als jocs ni a l'exèrcit, entra en contradicció amb 1 i 2. O tal vegada, la sustitució del cult a un emperador en decadència pel cult a Crist va resultar per als romans més gratificant a la llarga. xisco,2006
• No h i ha capc ontradicció a la llum de Grabar, 1985, ja que els cristians no varen desenvolupar el seu art "a partir de les idees estètiques del món romá",com afirma Marsilla, sino a partir de , - exlusivament-, la seua iconografia. Marsilla confondeix perillosament estètica amb iconografia. L'estètica comprèn la iconografia, val a dir les imatges, però també les idees, els conceptes que hi han darrere les imatges.
  No s'hi pot parlar ací d'estètica ja que precisament l'art cristià desnaturalitza l'art romà pagà, utilitzant, com ja s'ha apuntat ,exlusivament la iconografia, però, amb les idees estètiques de la nova religió, - més exactament de les noves religions, Grabar, 1985 i nº4-.
  El mateix s'hi pot dir de la utilització de la iconografia del poder romà : Crist com a emperador., " en majestat", Krautheimer a Castro,1985, p. 81 : "Dios como Emperador del cielo",xisco, 2006.
• 4. En quant al cristianisme, a la llum del que s'hi llegeix sembla més aviat una branca del judaisme: la sinagoga d'er Ramthanyie coma paragigma d'aquesta simbiosi.xisco,2006.
• 5.L'"Edicte de Tolerància" al s.III, p. 21.
• 6.Augment de la importància dels ritus de pas, - potser amb la tolerància i el desitg d'anar introduint-se socialment, xisco,2006 -: el baptisme i la mort. Així com la diferenciació entre cristians i catecúmens : aquests fets donaren lloc a estructures arquitectòniques molt característiques com ara el el temple bi-temple, en realitat hi eren dos temples que separaven el cristians dels que encara no ho eren i el baptisteri exent, per que els no cristians no entraren al temple cristià fins que no estigueren baptejats. p. 21.
• 7.L'iconofòbia del primer cristrianisme, - "(...) donat que les estàtues exemptes van ser durant molt temps rebutjades, precisament perque eren considerades més susceptibles d'esdevenir objectes d'adoració idòlatra."-, pp. 22 i 25 s'hi resol per tal de fomentar el proselitisme, p. 23.
• 8.La primera pintura cristiana : la pintura a les catacumbes : "(...) l'univers icònic a les catacumbes és un món idílic,inspirat en el Camps Elisis de la mitologia, p. 23. Cap imatge de dol. Ex.: la resurecció de st. Llàtzer a l'hipogeu a sota de la Via Llatina, avui Via Dino Campani.p. 31.
• 9. La 1a. basílica cristiana fou promoguda per Constantí cedint una part del seu palau, - seguint el costum dels primers cristians il.lustres que cedien part de casa per al culte-.
• 10. Les basíliques de st. Pere ( posterior Vaticà) i st. Pau extramurs comn articularcions de basílica i martyrium.
• 11.Obres de Constantí als llocs cristians a Palestina fetes per Zenobi i Eustaqui, arquitectes.p. 27.
• Constantonoble esdevé l'autèntica urbs cristiana amb la refundació de Canstantí. p. 28.
• arquitectura :Els mausoleus adosats: el mausoleu de sta. Copnstança. 29
• 12. Degut a l'iconofòbia, l'art escultòric s'hi desenvolupa als sarcòfags amb relleus impresionants. p. 31.
• iconografia: 500 anys sense Crist crucifixat,31.Gens d'acord amb l'explicació de Marsilla justificant aquest fet en base al rebuig per la imatge d'un ajusticiat a la creu. Més aviat crec que hi és degt al concepte més profund as l'iconografia paleo cristiana, - anotada per Marsilla, p. 23 -, del rebuig per qualsevol relació de dolor i sufriment associada a la iconografía de la mort.
• 13 La primera escultura exempta representa el Crist amb l'iconografia de la Grècia clàssica dels efebs. p. 32.
• 14. Construcions al segle Vè : s. Stefano Rotondo, el baptisteri laterà, sta. Sabina i sta. Maria Maggiore.
• 15. Saquetjos de Roma : 410 pels visigots, 455 prels vàndals i finalment al 475 per Odoacre que deposa Ròmul Augustus i posa fí a l'Imperi Romá d'Occident. Crec que s'ha de mirar amb cautela això de les invasions i els saquetjos de Roma : Alarico construeix al 410 sta.Sabina a Roma. xisco, 2006.
• 16 Abans de les invasions la capital romana s'hi trasllada a Ràvena.
• 17 L'art musivari (dels mosaics) al Mauseleu de Gala Placídia.p. 35.

• La fí de l'art romà. Els primers regnes germànics.
• "una ficció d'imperi...", 37
• arquitectura : mausoleu de Teodoric, 38.
• Gens d'acord amb l'afirmació de què els pobles nò,mades no podien desenvolupar una art propi, "(...) levat del objecte ..." ,38
• El gresol italià: germànics, bizntins i paleocristià. 38
• l'orfebreria ostrogoda esdevè latina, 40
• les fíbules i fermalls de cinturò : las tècnicas kerbschmitt i el cloisoné.
• el kerbschmitt : la tècnica de la perfecció s'hi centra al petit element unitari, mentre que l'esperit artístic s'hi desenvolupa en la composició o disseny del conjunt. Resò de l'art musivari àrab? Amdues cultures, germànica i àrab són nòmades i han de desenvolupar el seu art al bens mobles fàcilment transportables.
• Justinià invadeix Roma. Intenta reconstruir l'imperi romà. Ràvena, capital.(536-552), 40,41.
• St Benet funda. Ora et labora.
• Els llombards acaben amb el periode bozantí, -menys a Ràvena, Roma, gènova i Bari-. (568 aC).Predilecció per les joies. 41. s'hi pot pensar que a a quest periode de decadència i invasions la riquesa s'hi concentrara o 'condensara'al bé moble al mateixos romans, - per tal de facilitar el transport de la seua riquesa -, independentment del gust dels pobles invasors.41
• El tresor de Teodelinda :L'evangelari de Gregori Magne regalat a Adalod¡ad, el "codex purpureus rossanensis" Monza.
• L'escultura en pedra llombarda.
• La importància de la decoració a la construcció : temppietto de sta. Maria in Valle de Cividale i sta. Maria foris portas de Castelseprio.
• Roma bizantina s.Vèi s.VIè.
• a crisi iconoclasta (711-802 aC.)
• Breve historia de Bizancio, John Julius Norvich, Cátedra,Madrid, 2000.
• elregne de Toledo, 44.
• Els visigots contra els altres godos. Tolosa de Languedoc, capital, 44.
• Enric i Alaric sotmeten Hispania.Els francs arraconene els visigots al Hispania. Capital Toledo.(550 aC.). Principals ciutats: Toeldo, Mèrida, Tarragona, Còrdova i Sevilla, 45.
• Recaredo es converteix (586aC.), 45.

Arquitectura visigòtica a Hispania:

• Basíliques paleocristianes de tradició nordafricrana : Son Bou, Menorca; Aljezares, Mùrcia;La Cocosa, Badajoz, Casa Herrera, Mèrida; Alcaracejos, Còrdova;Vega de Mar, Màlaga,45.
• Monestirs : s. Pedro de las Rocas, Ourense;s. Millan de la Cogolla, Rioja;Cueva de los siete altares, Sepúlveda, 46.
• Esglèsies: sta. Comba de Baude, Ourense;s. Pedrodela Mata i sta. Maria de Mekque, Toledo; sta. Lucía del Trampal, Càceres; sta.Maria de Quintanilla de las Viñas, Burgos; Sao Giao de Nazarè, Lamego, Portugal
• Santuaris: s. Juan de Baños deCerrato, Palència; Sao Fructuoso de Montelius, Braga; Cripta de st.Antolín, Catedral de Palència; Cripta de st.Vicent Catedral de València.
• Elements de l'arquitectura visigòtica, 46.

Vocabulari

• Cenotafi : monument fumerari soterrani.
• volta de forn:
• hipogeu: monument funerari soterrat.
• musivaris: mosaic de ceràmica.

• Venus de Lespugue : xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxor una ampliazona geográfica,pues estan presentes desde elMidi francés hasta Siberia." T1, p. 86
• Venus de Menton : xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxs exagerades de mames, ventre, nalges i malucs. T1, p. 88.

• Venus de Pazardzik : xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxor una ampliazona geográfica,pues estan presentes desde elMidi francés hasta Siberia." T1, p. 86
• Venus de Grimaldi : xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxs exagerades de mames, ventre, nalges i malucs. T1, p. 88.

• Venus de Konstienki (2) : xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxor una ampliazona geográfica,pues estan presentes desde elMidi francés hasta Siberia." T1, p. 86
• Venus de Savignano : xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxs exagerades de mames, ventre, nalges i malucs. T1, p. 88.

• Venus de Willendorf : xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxor una ampliazona geográfica,pues estan presentes desde elMidi francés hasta Siberia." T1, p. 86
• Venus de xxxxxxx : xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxs exagerades de mames, ventre, nalges i malucs. T1, p. 88.

• uxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxsió triangular, aquesta manera de representar el sexe fememní roman fins a la estètica grega. T1, p. 90.
• La representació amb més de dues mamelles " peculiaridad que se da también en otras culturas y épocas."T1, p. 91.
• Oci o màgia a l'orígen de l'art prehistòric? p .75
• "Obviamente, su meta era el parecido con estos animales que tanto ansiaba; y de ahí el naturalismo."p. 76. L'autor plantea el desenvolupament de l'art en termes evolutius amb el naturalisme com a objectiu necessari(?). xisco,2006
• Relaciona l'autor el naturalisme de les figures animals amb la seua importància relativa front a la imatge humana, en el contexte de la representació mágica afavoridora de la cacera.p. 76
• xxxxxxxxautor el naturalisme de les figures animals amb la seua importància relativa front a la imatge humana, en el contexte de la representació mágica afavoridora de la cacera.p. 76.