Tècniques artístiques i conservació dels bens mobles.

Tema 2.Els pigments i els aglutinants. Les tècniques.

Els pigments.

• El color. Psicologia del color.
• Les primeres pintures:aparició dels pigments : s'entén per pigment la matèria reduida a pols i que vista al microscopi presenta granuls
• Les primeres realitzacions amb intencionalitat artística apareixen vora el 40.000 aC.
• Els primers pigments són:

• negre carbó/cendres:
• blanc guix:
• grocs i ocres argilosos.

• Els pigments s'apliquen sense aglutinants sobre una superfície humida i adquireixen una gran estabilitat.
• Tècnica de la pintura bufada a travès d'un òs perforat.
• 8.000 aC.: la intencionalitat a la pintura.
• Els pigments egipcis:

• vermellò o cinabri: Sulfur de mercuri (SHg). Comnegut a Egipte, Grècia i Roma. Plini l'anomenaba minio. Els àrabs l'aconseguiren artificialment al s. VIII-IX. Molt bons resultats a l'oli.Obscureix al fresc.Usat fins l'aparició del roig cadmi al 1910.
• blanc de plomb o albayalde: Carbonat potàsic de plomb (CaKPb).Un dels pigments més importants i l'únic blanc fins el descobriment del blanc cinc(1830) i el blanc titani (1916). S'obtè nauralment i artificial mitjançant la corrosió controlada del plomb. Verinòs. Obscureix als frescos.
• blau azurita:descripció que els identifica als apunts. Carbonat natural de coure bàsic. Substituit pel blau ultramar.
• verd malaquita:id que l'anterior(?). Cennini l'anomena verde azzurro.
• oropimenti, auropigmentum:Trisulfur d'arsènic obtingut artificialment.Substituit pel groc cadmi. Verinòs i no permanent. Usat fins al 1300. A l'oli habia de ser intercalat entre capes de vernís per tal de donar-li més estabilitat.Incompatible amb altres pigmentw preocedents del plomb i del coure. Cenini i Vitrubi informem que no és útil als frescos.
• blau vítreo o blau egipci:Usat a la ceràmica.També anomenat frita, dona nom a l'esmalt ceràmic en general. S'obtè eamb la fosa de materia silícea amb coure i altres sals metàlics que donen color a la masa. Molt estable a qualsevol procediment.
• Groc de plomb o groc nàpols: antimoni de plomb.Molt intens i semitransparent.S'obtè artificialment des del s.XV pels àrabs. Usat a Babilonia.

• Els pigments romans:a més dels colors egipcis, els romans incorporaren:

• Púrpura de Tiro: púrpura imperial ussat per romans, grecs i en general, tots els pobles de l'antiquitat. Obtingut del caragol Murex Trunculis. Al 1908 s'hi descobreix el material colorant de la atiga purpura. Resultà ser el color de l'arquitrà de carbó. Segons Plini les tonalitats, - reflexos a la llum -, més estimats variaben des del rosat i roig fins els blaus violàcis. Aquest caracol ha estat ultilitzat des de la cultura minoica, també a l'orient i a l'amèrica mixteca. A aquesta última zona els mixtecs ordenyen el caragol posant-lo a sobre els fils a tenyir. Desprès el tornen al seu hábitat natural. Per fixar el color i detindre el viratge mullen la madeixa amb aigua de mar.
• Vert-gris:Acetat de coure hidratat. Obtingut artificialment mitançant la corrosió controlada de lámines de coure. Tonalitats vert clar i blavenc. Permanent. Nop adecuat per a la pintura perquè reacciona amb tots els pigments.
• Púrpura de la cochinilla:

• Els pigments àrabs :

• Obtenció del lapislàzuli sense impuresesal 1200. Generalització de l'ús com pigment.Pigment tan valuós que als contractes s'hi estipulava i controlaba la quantitat a gastar. Més car que l'or.
• Millora de l'obtenció del vermelló.
• Obtenció artificial del groc de plomb o groc nàpols al s.XV.

---

• Descobriment del blau de Prùsia al 1704.
• La industrialització del color. Ferdinand Rouge/Ronge va aillar les anilines. 1834.
• Els acrílics.
• 1775,descobriment del blau cobalt.
• El groc cadmi.
• Els aglutinants : la millora de la tècnica pictòrica.
• Els pigments a partir del s.XVIII.
• Des del s.XV la paleta de colors s'estabilitzá fins la revolució industrial als segles s.XVIII-s.XX. A partir del descobriment del blau prùsia al 1704, s'hi succeiren tot un seguir de descobriments de nous colors:

• 1704, blau prùsia.
• 1750, groc nápols.
• 1802, blau cobalt.
• 1817, groc cadmi.
• 1820, groc cromo.
• 1828, blau ultramar sintètic.
• 1830, blau de cinc.
• 1838, verd viridiana.
• 1861, groc cobalto.
• 1910, blanc titani.
• 1910, roig cadmi.

• Els antics recipients per als pigments:

• Les vejigues de porc nyugades amb claus de marfil.
• La molienda.
• Els primers tubs d'estany:John Goffe Rand, 1841.

• Causes d'alteració dels pigments:

• agents ambientals, com ara la humitat, el calor, els gasos i la llum.
• agents del soport:

• Clasificació dels pigments:
• pel seu orìgen:
• minerals: reduits a pols amb la moleta.
• orgánics: d'origen animal o vegetal. Necesiten l'hidròxid d'alumina que els dona cos :precipitació amb càrrega inerte. Molienda.
• orígen animal:

• púrpura de Tir: del caragol Murex Trunculis.
• Carmí:de cochinilla Coccus cacti, portat de Mèxic al 1500. Els asiris usaben un altre tipus de cochinilla.
• Laca de Kermes:roig, usat pels egipcis.Insecte Coccus Ilicis.
• Laca d'India:roig, secrecions d'insecte.
• Groc hindú: original de Bengala.Provenent de l'orina de vaques alimentades exclusivament amb fulls de mango. Prohibit al 1908.
• Goma laca:NO és un pigment.Obtingut de l'insect Coccus Laca, procedent d'India i Asia Oriental.La secreció s'hi troba pegada a les branques de la planta que es recolecta i trata.

• orígen vegetal:

• fusta de Brasil:color roig.
• maders: roig-rúbia de l'arrel rubia tintorum. També anomenat alizarí i carmesí. Plini l'anomena rúbia.

• inorgánics: vegetals o animals (?). Més inestables.
• sintètics:
• Incompatibilitat dels pigments:
• Pigments inertes:
• Geix:
• Creta:
• Blanc d'Espanya:
• Pols de marbre:
• blau d'Acre.

Els aglutinants.

• propietats:

• adhesiva:
• protectora: aïlla el pigment de l'atmosfera evitant la seua degradació.
• òptica: canvis de tonalitat en funció dels diferents aglutinants.

• clases d'aglutinants:

• vegetals
• animals:
• sintètics:
• aigua per a l'aquarel·la o el guache.
• coles, ous o tot barrejat per al temple.
• cera per a l'encàustica.
• oli més disolvent per a l'oli
• morter de calç per al fresc.
• caseïna
• àcid acroleico per als acrílics.

---

• Les tècniques: es deferenciesn fonamentalment per la clase d'aglutinant i disolvent usat a cada tècnica.

• Temple:
• Oli:
• Aquarel·la:
• Guache:
• Pastel:
• Caseïna:
• Acrílics:

	Disolvent.	Aglutinant.	Tècnica.
	aigua	Coles anials, ous, caseïna.	Temple.
			Temples grassos o emulsions.

---