|
- El dibuix com estudi propedèutic : el dibuix fa
l'artista.
- El llàpis com falo fecundador: l'obra com el part.
"Has de quedar-te prenyat, artista. I prenyat de tu mateix.
Això no vol dir, però penetrar-se amb el llàpis, encara
que puga donar gust...Tanmateix xuclar-lo és una activitat molt estesa.
I als nens acaba sustituint el pit de la mare." xisco,2006.
- Definició de dibuix: Realització pictòrica
a la que nomès s'usa el llàpis o simila.
- Característiques del dibuix:
- el clarobscur:
- l'encaix:
- el cànon:
- l'anatomia:
- la línia:
- el moviment:
- l'expresivitat:
- la interpretació:
- la síntesi:
- l'abstracció:
- Es poden diferenciar tres clases de dibuix:
- L'esboç: és allò que normalment
entenem per estudi preparatori; la seua realització està
condicionada per la obra posterior i definitiva.
- El dibuix estructurador: s'hi fa directament a sobre el
suport per tal d'estructurar la representació pictòrica.
- el dibuix exent: és el dibuix que es fa
independentment de qualsevol altra realització a diferència del
dos anteriors que estan condicionats, - i condicionen -, l'obra
definitiva.
Esboç/estudi |
Dibuix estructurador. |
Dibuix exent. |
- El dibuix a la Història de l'Art.
- el dibuix prehistòric:
- el dibuix egipci:
- el dibuix grec:
- el dibuix romà:
- el dibuix del Renaixement:
- La perspectiva:
- L'anatomia:
|
|