Tècniques artístiques i conservació dels bens mobles.

Tema 6. La composició artística.

  1. L'equilibri a la composició.
  2. El romànic, exemple de simetria.
  3. Els traslapos al romànic: els caps superpossats simulant multitut.
  4. El Renaixement: l'isocefàlia.
  5. Les diagonals.
  6. Paisatge humà vs paisatge arquitectònic al Renaixement. Influències i relacions.

16.11.2006

Prova avaluatòria de composició:

La Pietat de Tizià, 1575, Venecia, Galleria dell'Academia.

Valorada com testament pictòric de Tizià, - estava destina a la seua pròpia tomba -, quedà inacabada. Enllestida per Palma. Lamentable contradicció dels amants de l'art: no hi és on volia el mestre. Bellini, Guilio Romano, i especialment Miguel Àngel inspiren la obra i el testamnet.

La Pietat de Tizià.
La Pietat de Tizià.		 La Pietat de Tizià.(detall)
La Pietat de Tizià.(detall		 La Pietat de Tizià.(detall)La Pietat de Tizià. La Pietat de Tizià.(detall sense color)La Pietat de Tizià.

Composició:

Paisaje humà en clara diagonal, tot conectant amb l'escultura de Moisés. S'hi pot veure tot el contingut simbòlic que es vullga.

Paisatge arquitectònic de simetria central, tot i ue lleugerament desplaça a l'esquerre del quadre, com per a situar-s'hi lleugerament en front de l'escena.

Estil:

Com tota la obra de Tizià característicament renaixentista, tot i que ja amb el clarobscurs una mica forçats. Potser per tal de donar el dramantisme pictòrica que la representació humana no poseeix en absolut: s'hi respira una profonda pau, rsignació i sensació relaxant de descans. De: tot està ja realitzat, el dolor ens porta la pau.

Anàlisi:

xxxxxxxxx.

Els sants Inocents, de Joan de Joanes.

 Els sants Inocents, de Joan de Joanes.  Els sants Inocents, de Joan de Joanes. Els sants Inocents, de Joan de Joanes.  Els sants Inocents, de Joan de Joanes.

Composició:

Al contrari que l'anterior el paisatge humà es el que aporta la simetria central al l'obra. L'arquitectura, pel contrari, poseeix una perpspectiva de vèrtigen, tant en quant al punt de fuga com als constrastes de perspectiva.

Estil: Ni els colors ni la formes dels personatges tradueixen el dramatisme de la rpresentación. Isostàsia dels personatges i absolut equilibri del paisatge humà.

Anàlisi:

xxxxxxxxxxxxxxxx.