Introducció al patrimoni valencià.

Prof. F.Arasa.

4,5 cr.

Tema 5 La conservació i restauració del PA.

1. La restauració : intervenció.
2. La conservació : manteniment.
3. El conservadors s'orienta cap la direcció del museu.
4. Institucions:
5. 1924: Junta de Conservación y Restauración de Obras de Arte Antiguo.
6. 1985: Instituto de Conservación y Restauacuión de Bienes Culturales.
7. 2004: Institut Valencià de Restauració i Conservació de Béns Culturals. Seu al Museu de Castellóp: Carmen Pérez Martoinez, directora.
8. La restauració : característiques:
9. el respecte per la integritatdel ben cultural.
10. la reversibilitat de la intervenció.
11. la documentació exhaustiva de l'estat de conservació incial de l'obra i del procés de restauració.
12. Problemes de la recuperació dels bens mobles.

• Els fenòmens fisico-quimics de l'estracció:
• l'oxidació:
• els canvis de temperatura:
• la pèrdua de consistència:
• la llum:
• la humitat:
• factors biològics: els microorganismes.
• els problemes dels materials orgànics: osso, ivori, llavors,etc. etc.
• els materials cremats:
• els materials inorgànics: ceràmica, pedra, metalls i vidre.
• el metall:
• neteteja química: l'electròlisi, la hidròlisi.
• netetja física: abrasius.

13. Problemes de recuperació dels bens immobles.

• Les diferents ideologies sobre la recuperació del bé immobles:
• Ruskin, 1819-1900: o
• el valor de la historicitat,
• l'autencititat dels reste,
• la «no intervenció»,
• la conservació preventiva i la consolidació,
• evitar la restauració falsificadora.
• Viollet le Duc (1814-1879): la restauració «tal com era»: la catedral de Nôtre Dame, Carcassona, la Mesquita de Còrdova, L0'Alhambra, la catedral de Burgos i Lleó, el Palu de la Generalitat a València.
• Camillo Boito, 1836-1914:
• la reestauració científica,
• intent de trobat una síntesi entre la fasificació patrimonial de Viollet i la desaparició del reste arqueològic que a la llarga ocasiona la no intervenció de Ruskin,
• la necessitat de les adicions,
• la Carta del Restauro, 1972:
• adaptació de l'entorn al monument,
• la consideració del monument com manufactura històrica,
• la continuitat: el manteniment després de la intervenció.
• la revalorització dels mètodes tradicionals: l tàpia.

13. Recuperació dels bens immobles: el tapial.
14. Importància de la tàpia per la consolidació del PA: estable i diferenciable.
15. Exemple de La Bastida de les Alcuses, Moicxent, i Caudete de las Fuentes.Albacete.
16. Vocabulari: Tova, atovó: adobe; Rajola/maó i taulell.
17. El teatre romà de Sagunt.
18. La restauració del teatre romà de Sagunt: Giogio Grassi i Lerma (PSOE): història d'una chapusa de 3.610.000 euros.
19. Criteri romàntic (Viollet-Le Duc), en quant a l´ús:
20. Criteri Grassi, en quant al disseny arquitectònic: utilització de materials contemporanis a sobre dels materials antics: no per coonservar-los, fer-los més adients, sinò per deixar-los ocults a sota: el cas de les grades hi és el més evident.

La incoació de l'expedient BIC:

• dos informes favorables.
• obligacions del propietari:
• facilitació dels estudis,
• dos visites al mes per al públuic.
• conservació i custòdia,
• expropiació si incompliment.
• no hi ha control realment efectiu dels BIC.

Inventaris i catàlegs.

• el model francès,
• inventaris autonòmics, 1984,
• Catàleg de bens i Espais protegits,
• Inventari Gral del Patrimoni cultural vcià.
• BIC: nivell superior de protecció,
• Bens de rellevància local: nivell inferior de protecció.
• • les obligacions del propietari similars al BIC
  • poca vigilància i inspecció.

L'arqueologia i el PGOU.

la Dirección General del Patrimoni Artístic.