1. Característiques dels suports documentals,15-28.

• Història del paper.

• Xàtiva, 1050, Gènova, 1230, Montpelier, 1326, 16.

• Els dos períodes: del drap,- finals del s. XVIII: cloració de la pulpa -, i de la fusta al s. XIX , - alumbre com a reactiu per a l'aprest -,16.

• La fabricació del paper: els molins paperers,17.

• La pila holandesa,17.

• 1799 Essones, França, 1ª fábrica de paper continu: expansió transvesal. El fabricat a mà expansió multidireccional,18.

• La composició del paper: la molécula de celulosa; les molécules d'aigua com ponts d'hidrògen entre molécules de celulosa adyacents,18.

• La fibra de celulosa procedent de la fusta: la lignina i els diferents mètodes per eliminar-la,18.

• Les filigranes o marques d'aigua: interessant comentari al voltant de filgranes i història de la producció del paper, - cal fer esment de l'absència de referència a la coneguda “mà de Fàtima” islàmica de la industria cerámica, a la filigrana de figura 5 i 5b, que podria ser d'utilitat per a la datació i orígen, xisco,2007 -.

• estudi de la composició del paper: proves orgàniques,24-27. Referència al dep. De Física Aplicada de l'Institut de Ciència dels Materials de l'UV-EG en l'estudi amb fluorescència de RX (tècnica XRF).

• Característiques de l'envelliment del paper, 47:

• durabilitat , - capacitat de mantindre les qualitats físiques al llarg del temps -, i

• permanència, - capacitat de mantindre la composició química original -.

• l'acidesa el pitjor enemic del paper: problemes de l'avaluació del pH i la seua neutralització, - desadificació -, 48

• Comprovar bibliografia, p.28.

2.- La matèria gràfica,29-34.

Tintes cal·ligráfiques:

Les tintes d'impressió:

oli de linasa com a aglutinant i negre de carbó com pigment: sense problemes de conservació.

Problemes a causa de la inscorporació de aditius que fan que el oli penetre el paper amb els consegüents problemes: pèrdua d'adherència de la grafia i aureola groga al voltant de l grafia,31.

Els aglutinants:

• glúcids: goma arábica, almidons, goma laca, goma del Senegal;

• proteïnics:gelatina, albumina, cola de peix, caseïna, etc. etc.

Els aditius:

• Disolvents:

• Espesants:

• Olorants:

• Antisèptic:

• Abrillantador:

• Humectant:

• Anticongelant:

Els fixadors:

• Amb disolvents no acuosos: gelatina en aigua (3%,40º).

• Acetat de celulosa disolt en acetona.

• Paraloid disolt en xileno o tolueno.

• Nylon disolt en alcohol.

• Mowilith disolt en acetona o xileno.

2.-Restauració d'objects amb suport de paper, 35.

Introducció:

Procés de restauració:

1. netetja en sec:

• o mecànica amb goma o pols d'esborrar; abrasió suau, - sense passar-se ni alterar la fibra celulòsica -, i finalment l'escalpel per les partícules més resistents. La brutícia no eliminada ara pot ser incrustada encara més amb el següent pas del procés.

• Eliminació de parches o adhesius: al llavat posterior o amb metilcelulosa, - aplicada amb pinzell reblandeix l'adhesiu en 20 minuts -, si el document no admeteix llavat.

2. Llavat i reducció de taques, 39:

Anàlisi de la naturalesa de la taca: reconeixement visual sense usar cap material que puguera alterar la naturalesa de la taca.

• Taques d'aigua: aureola producte de l'arrossegament de la brutícia per capilaritat.

• Taques de grassa: identificables per la seua forma circular regular i consistència.

• Taques de té o café:

• Taques de cintes autoadhesives:

• Taques d'oxidació: foxing , 43 ( taques producte de l'oxidació metàlica de color groc, blanc brillant, morat o negre, - diverses procedencies del ferro -, del paper): abans el timol (òxid de etilè) feia les functions de fungicida i blanquetjador, ara s'usa solució alcalina. Tanmateix: “ Las manchas producidas por hongos y mecroorganismos u las resultantes por oxidaciñon de residuos metálicos en el papel son muy cojmplejas y generalmente su reducción es más efectiva por medio de agentes blanqueadores, Son embargo la acción decolorante sobre la mancha produce una oxidación que a su vez genera un proceso de acidificaciòn que podría ser perjudicial para el papel.”44.

• Taques per fongs o microorganismes: relacionades amb les anteriors:són la causa més comú del foxing segons Beckwith et alt., 19??, - molt comú al País Valencià: humitat i calor -.

Determinar si el tractament ha de ser local o total, si fará falta la mesa de succió, -”el mejor sistema para la reducción de manchas es por succión”, 40.

Proves per confirmar la naturalesa de la taca i el disolvent a emplear.

Proves per averiguar la solubilitat de les tintes.

Els disolvents (descripcions a quimics2.htm):

Els enzimes: amilasa, proteasa i lipasa: trenquen els enllaços químics de les taques i formen enllaços nous amb molécules d'aigua, 45.

El blanqueig,(descripcions a quimics2.htm) 45:

2. Desacidificació, 48:

Tractament amb productes que reaccionen amb els àcids i formen sals inertes.

Els mètodes de desacidificació acuosos, 49:

preparació de la solució de bicarbonat de magnesi Mg(HCO3)2 o de hidròxid càlcic Ca(OH)2 al 2%, 49.

Els mètodes de desacidificació no acuosos, 50: disolvents orgànis inertes per a tots els componenets del paper excepte els àcids, volàtils i amb mìnim risc d'aplicació, - spay, pinzell, immersió o vapor -. “el método más seguro i menos complicado es la desacidificación con carbonato de metilmagnesio ( Wit T'O II)”, 50, que és soluble a molts sovents orgànics.

2. Reparacions de rotures i esquerdes, 50:

el negatoscopi:

el tisú:

2. Les reintegracions, 51:

aplicació d'injertos:s'ha de tindre la precaució de que el material nou siga de característiques similars al de la reparació, 183.

la reintegració mecànica: el sistema mecànic VINYECTOR (màquina reintegradora de pulpa).

La pasta de metilcelulosa i d'almidó per retornar l'apresto a tot el conjunt.

2. La laminació: ”Cuando un documento u obra de arte sobre papel se encuentra muy debilitado i su manejo puede causar daños al soporte, se debe reforzar por el reverso, para poder proporcionar la consistencia necesaria para su manejo y conservación.”, 53. Primer netetja, desacidificació i alisat.

El Mylar:

El Reemay:

La laminació a dues cares:

La laminació mecànica:

Reparacions especials.-

Per la composició singular del paper:

El paper vegetal, 56:

Obra de gran format, 58,:

El cas del plànol de València de Tomás Vicente Tosca, 1704:

• consolidació de l'anvers per facilita l'extracció de l'envers sense pèrdues: paper xaponés amb film adhesiu termoplàstic al 50% de Plextol B-500 i Plextol D-360.

• Consolidació de l'envers: paper xaponés x2, en sentits oposats,amb pasta de metilcelulosa i una mica de PVA.

• Reentelat final: tela sintètica tensada en bastidor impregnada de varies capes de Beva D-8. Una vegada sec l'impermeabilitzador s'aplica Beva D-370 diluida amb xilé + peça Reemay també amb Beva D-370.

• A sobre la mesa de succió col·locació del plànol a sobre la tela ( i bastidor)a 65ºC i 25-30 mb de pressió.

• Reintegracions amb paper xaponés de similar gramatge i coloretjat en sec i acuarel·la diluida en metilcelulosa mol diluïda.

• Bastidor original: reparació, netetja, sanetjament i protecció amb Paraloid B-72.

• Fixació amb grapes inoxidabls i barbes adherides amb Beva.

Els cartells, 63:

Per la patologia especial:

Paper convertit en pols aglomerada, 58:

• restauració completament en sec.

• Laminat amb paper xaponés amb adhesiu film de Beva B-350 a 65ºC ( bastant per permetre l'adherència sense permetre la penetració).

El còdex, 69-74.

Història i detalls molt interessants sobre el cal·lígaf, els utensilis, preparació de la pluma d'au pels romans, la il·luminació, etc. etc.

La restauració del pergamí o vitela, 75-80.

test de solubilitat de tintes i pigments.

Poden trobar-se taques originals del propi pergamí i han de deixar-se, 78.

Netetja en sec d'ambdues superfícies.

Netetja total en etanol+aigua(80/20).

Massatge supericial de polietilenglicol (altament higroscòpic).

Bany(30-60 minuts) a una disolució humectant de glicerina anhidra (propanoriol, neutra) 15%, aigua 15% i etanol 70%.

Allisat: entre dues làmines de metacrilato i pressiò. Desprès secants fins l'assecament total.

Reparació i reintegració similar al paper. Adhesiu: metilcelulosa + acetat de polivinil; Paraloid b-72, quan necessari.

Problemes amb les tintes, 78:

Perforacións de xilòfags per equivocació a les primeres i últimes pàgines : pasaven de les tapes de fusta i retornàven quan s'adonàven que no hi era cel·lulosa.

L'encuadernació, 81-88.

Restauraci´del llibre, 89-118.

El libre xaponès,119-123.

Conservació preventivaa archius i biblioteques, 125-137.

Conservació d'imatges fotográfiques,139-147.

Molt interessant capítol degut a l'enorme esforç de síntesi que realitza l'autor per tal de resumir en unes poques pàgines els diferents sistemes fotográfics i revelats. A ampliar necessariament constitueix, però un sumari sumament valuòs del procès fotogràfic destinat a proporcionar al restaurador els coneixements mínims necessaris per a realitzar la seua tasca.

El gravat u obra gràfica, 149-154.

Emmagatzenatge, exposicions i prestacions, 155-160.

Previsió i reparació en cas de desastre, 161-168.

Confecció de carpetes, caixes, fundes, estuches per a llibres, documents i material fotogràfic, 169-181.

Materials i productes químics per la restauració, 183-190.

(descripcions a quimics2.htm)

Agents antisèptics:

per afegir a coles animals: formol, pentaclorofenol, ortofenilfenol.

Adhesius, 184: els millors d'origen vegetal: almidó d'arròs, de quereguilla o forment.

Preparació de l'engrudo d'almidó: Fécula (arròs, cereguilles, forment) + aigua destilada (30gr/300ml).

• Reposar 2/3 hores en 100ml i desprès afegir a la resta d'aigua portada a l'ebullició. Bullir 20 min sense parar de remoure.

Preparació de la metilcelulosa:

• Metilcelulosa pols + aigua destilada (6gr/200ml).

• Calfar 100ml d'aigua destilada a 80ºC i afegir els pols sense para de remoure. Afegir la resta d'agua a temperatura ambient.

Coles orgàniques fortes:

Coles viníliques:

Disolvents (buscar a internet)

Cronologia del paper, del llibre i de la imprempta, 191-193.

Glossari, 195-197.