L'etimologia del topònim fa referència a uns arcs vidrats que existien junt al poble i dels que en parla Martí de Viciana, qui afig que Alaquàs significa en llengua àrab precisament "els arcs". Al seu terme municipal s'han descobert inscripcions romanes,
Alaquàs va ser una alqueria islàmica entregada en 1238 a Bernat Castelló pel rei Jaume I, tot just conquerides les terres valencianes. Aquest la bescanviaria per altres possessions a Ponç Soler, a qui li seria confiscada, passant així a mans de la Corona. En 1319, el senyoriu va ser adquirit per Joan Escrivà. Posteriorment passaria a ser propietat de la família Vilaragut, que vendria Alaquàs el segle XV al llinatge dels Aguilar. Un dels senyors de la vila, Lluís Pardo de la Casta, obtindria el títol de comte (1577) passant el comtat unys anys més tard a ser propietat, primer dels marquesos de Manfredi, i després dels barons de Bolbait.
La vila d'Alaquàs encara conserva dempeus el seu magnífic palau senyorial, construït l'any 1584 pel ja esmentat Lluís Pardo de la Casta i Monument Històrico-Artístic des de l'any 1918. Té la característica planta quadrada dels palaus gòtics, flanquejada per torres als angles, de les que se'n conserven tres.
La població del municipi s'eleva en l'actualitat fins als 24.500 habitants, es troba a una alçada de 42 m. sobre el nivell marí i la separa de València una distància de 7 Km. Es troba a la subcomarca del Pla de Quart, a l'Horta Sud, i el seu terme -gairebé tot ell urbanitzat- limita amb els de València, Torrent, Picanya, Xirivella i Aldaia.
El nucli més antic del poble el constitueix l'àmbit que delimiten els carrers Major, Venerable Sarrió, València i Pare Guillem. Entre els segles XVIII i XIX l'expansió urbana té lloc cap als carrers Sant Hipòlit i Convent i la Plaça dels Ollers. Un segle després el nucli urbà continua expandint-se cap a la veïna localitat d'Aldaia -amb la que es troba conurbada a hores d'ara- i des de la segona meitat del segle XX cap a tot arreu.
A la seua indústria tradicional, la ceràmica, s'han vingut a sumar la fabricació de mobles, productes metàl·lics i l'artesania de ventalls, castanyoles, culleres, forquilles de fusta i terrisseria, i molt particularment la tradicional fabricació de perols, que es remunta a l'Edat Mitjana i explica el sobrenom de "perolers" que reben els seus habitants. En l'actualitat, el sector secundari ocupa a pràcticament la meitat de la població alaquasera, localitzant-se les indústries principalment als polígons dels Mollons i El Bovalar.
En l'àmbit sòcio-cultural cal destacar l'existència d'una banda de música, un orfeó, un grup de teatre i diverses associacions esportives, així com l'Orfeó Esportiu i Cultural. A més, el mes d'abril es convoca un premi fotogràfic i al maig se celebren un concurs de còmic d'àmbit estatal, una exposició dedicada al tebeo i un premi de narrativa infantil.
Les festes majors se celebren entre els dies 3 i 9 de setembre i estan dedicades a l'Assumpció, la Mare de Déu dels Dolors, Sant Miquel, el Crist i la Mare de Déu de l'Oliverar, que n'és la patrona. Se celebren actes religiosos i lúdics, com ara desfilades de Moros i Cristians, l'Entrà de la Murta, cavalcades, focs artificials i la tot just recuperada Carxofa, en què un xiquet entona un preciosos càntics marians des d'un artefacte semblant al del Misteri il·licità.
Altres festes que tenen lloc al poble són les de la Santa Creu, Sant Antoni Abat, Sant Francesc de Paula (que n'és el patró), Sant Vicent Ferrer, la Mare de Déu del Carme, Sant Jeroni i les Falles de Sant Josep.