Consta també al Repartiment com a Alborxec, Alboixec i Alborxech. Existeixen dues interpretacions diferents sobre l'etimologia del topònim; la que el considera mossàrab i la que l'interpreta com a un antropònim, derivat d'Abul (pare). Però pareix més encertat considerar-lo com a un compost d'Al-bordj (la torre) i xaih (xeic), venint a sumar-se així a la resta de torres que existiren a la comarca amb les funcions de vigilància i comunicació, creades com a talaies artificials a causa de la regularitat topogràfica de la zona. Cal tindre en compte que, com recorda M. Sanchis Guarner, durant l'imperi almohade, els alts càrrecs polítics eren exercits a Al-Andalus per aristòcrates hispano-àrabs o guerrers nordafricans, els quals rebien el títol de xeics, mot que prové de l'àrab ancià i que designava als pobles islàmics i orientals al règul que governava un territori.
En aquesta alqueria rebria una casa i quatre jovades de terra un tal Joan Peris. El monarca bescanviaria Albuixec a Bernat o Berenguer de Castellbisbal, bisbe de València, per una casa, una torre denominada Borgaladi i un hort. Molt poc després se li farà donació de tot plegat, és a dir, la casa, torre i hort i l'alqueria d'Albuixec, que repoblaria amb cristians, en data de 16 de setembre de 1238. El segle XV aquesta possessió passaria a mans de la Corona.
Les "Décadas..." d'Escolano, escrites contemporàniament a l'expulsió dels moriscos del Regne de València, afirmen que en aquells anys només restava dempeus a l'alqueria l'església, on era venerada molt devotament una imatge de la Mare de Déu. Anys després, Cavanilles afirma que ja hi residien 110 veïns, és a dir, vora 450 persones, mentre que hui la població ha ascendit fins el 3.081 habitants.
Situat a la costa, a només 5 m. sobre el nivell de la mar en una zona antany coberta per les aigües, com demostra la descoberta de fòssils marins al subsol del muncipi, el separa de València una distància de 8 Km. Es troba situat entre el camí vell de Massalfassar a València -junt al qual es troba el barri de les Sidres- i l'A-7. La seua economia descansa en l'agricultura, particularment els melons i tarongers, i en les fàbriques radicades al seu extens polígon industrial del Mediterrani.
A principis del segle XVII encara subsistia una hostatgeria i santuari construït en 1636 baix l'advocació de la Mare de Déu de l'Arbocer, que després derivà en Albuixec, puix que la imatge va ser trobada el 1268 per un camperol amagada entre les branques d'un arbust d'eixa espècie que existí on ara s'alça l'església. La troballa de la imatge mariana és relatada poèticament en uns gojos.
El temple parroquial, filial del de Massamagrell fins el segle passat, va ser edificat en l'any1783 en estil neoclàssic-renaixentista sobre un de primitiu, sent ampliat en 1891, quan se li van afegir l'actual façana i campanar. Quant a l'altar de la Comunió, d'estil corinti, cal assenyalar que prové de la desamortitzada cartoixa d'Ara Christi, a Rafelbunyol.
D'altra banda, i continuant amb l'apartat monumental, existeix al caseriu de les Sidres una ermita posada baix l'advocació del Santíssim Crist de la Misericòrdia, voltada per les estacions del calvari, que formen part del mur que encercla el recinte i que duen el nom del devot a expenses del qual van córrer les despeses. Un retaule ceràmic informa de què la capella fou erigida a costa dels feligresos del poble en l'any 1951. La imatge que es venerava a un nínxol de l'altar major va ser traslladada al temple parroquial.
En el mes d'octubre de l'any 1989, la premsa local es feia ressò de l'afer que va enfrontar l'empresa petroliera Campsa i Acció Ecologista Agró per la intenció d'aquella de dessecar la marjal d'Albuixec, una important zona humida de l'Horta Nord, i l'oposició del grup ecologista. El jutge José María Tomás y Tío decidí dictar la suspensió cautelar de les obres en virtut de l'aplicació de la Llei d'Impacte Ambiental de la Generalitat Valenciana de 3 de març de 1989, la qual cosa suposà la presentació d'un recurs per part de Campsa. Finalment, guanyat el recurs interposat per l'empresa, foren represes les obres de construcció dels dipòsits de regulació que tenia projectats la Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos S.A. al Polígon del Mediterrani, i la marjal d'Albuixec va ser aterrada definitivament. La susdita companyia espanyola, en compensació per l'espoli mediambiental dut a cap amb la connivència dels tribunals de justícia, feu donació el mes de juliol de 1990 a l'Agència Valenciana de Medi Ambient d'un aigüerol enclavat entre Sagunt i Benavites amb una extensió aproximada de 62 fanecades, per a la creació d'un refugi ictiològic destinat a la cria i conservació de dues espècies endèmiques de la nostra fauna autòctona: el fartet i el samaruc, alguns dels quals exemplars provenien del desaparegut paratge albuixequí.
En l'àmbit sòcio-cultural cal esmentar l'existència d'una banda de música, una coral i sengles grups de teatre, així com la pràctica de la pilota valenciana en la seua modalitat de galotxa i la colombicultura. Gastronòmicament són de destacar les distintes varietats d'arrossos.
Les festes majors se celebren en honor als seus patrons, la Mare de Déu d'Albuixec i Sant Ramon, entre el 31 d'agost i el 2 de setembre. Com en altres pobles comarcans també se celebren festes en honor a Sant Antoni Abat en el seu dia (17 de gener), amb l'encesa d'una foguera i l'elaboració d'olles per a tots els albuixequins. En juny té lloc la processó del Corpus Christi, amb desfilada de personatges bíblics, i entre juny i setembre hi ha vaquetes i bou embolat.
Per acabar explicarem que el sobrenom del poble, "de la gamba", és degut a que antigament existí una séquia un es criaven xicotets exemplars d'aquests crustacis marins per tal d'abastir d'esquers els pescadors valencians.