La 1º Gran batalla contra Malta Després de la creació del govern, es va iniciar una ronda de converses per diferents comarques hi aquestes que ens havien ajudat en diversos aspectes per la construcció de la comarca. Ens ensenyaren tècniques d’almogàvers, la cultura de la collita, la educació del govern... ens formaren paral·lelament a la creació del Govern de Icònium.
Així que com a almogàvers, responent al nostre codi de honor que ens diu qeu cal correspondre a un amic i aliat, i com a persones que simpatitzàvem amb aquesta gent, signarem un conveni en el qual ens aliàvem amb les comarques de Tràpena, Alguer, Atenes i la Illa de Quios. Després de signat el conveni, el nostre valerós exercit va rebre l'ordre d'atacar als soldats maltencs ja que s’estava en guerra amb la seva comarca. Aquests eren temuts a tota la Mediterrània per formar part d'una gran aliança, i fins i tot nosaltres reconeixem la seva força i el seu valor, però amb el cap ben alt i empunyant les espases els nostres soldats, es varen acomiadar de les seves famílies i varen partir, cantant cançons de guerra i glòria, ansiosos de botí i victòria, tant necessari per la nostre comarca. Varen arribar als llindars de les nostres fronteres escoltats per un munt de canalla que cridava els seus noms, i ells sense tombar la vista emprengueren el rumb del seu destí; MALTA. Els exèrcit es trobaren amb tropes de altres comarques, i junts encaminarem l’assalt cap a la Comarca objectiu.
Al arribar-hi, els nostres oficials, comandats per el líder de Icònium el valerós Conte de l’Emprunyà, van preparar el camp de batalla, obligant al seu líder a sortir al pas de les tropes iconines. La batalla fou llarga i crua, on varen trobar molts la mort, i altres el honor de tornar sans i victoriosos. Després d’aquesta ofensiva, la resposta de Malta no es feu esperar, i la nostre comarca rebé els seus durs atacs, frenats amb orgull i glòria per el castell del Conte de l’Emprunyà, que resistí l’atac d’una de les més fortes comarques de la Mediterrània i el seu Roger de Flor.
Els soldats que tornaren de la guerra dies després, i explicaren com el General de les tropes iconines i líder de la comarca el Conte de l’Emprunyà, orgullós de la seva gesta feu lo següent (segons guerrers de les corts del Noble Falcon, Conseller de Cultura) Lo nostre valerós e fort e gran capità de Icònium, amb sa espasa es féu un tall en lo braç, e amb la sang de açó marcá en lo terra unes paraules que diuen aixins: Aquesta sang que avui s'ha vessat es la victòria de la meva gent
|
