HISTÒRIA
SEGLE
V
El Sàhara
Occidental estava poblat per tuaregs i tubus, que emigraven d'altres
zones més àrides del continent.
SEGLE
XI
El cisme a l'Estat
Almoràvit (format per berber i que havia conquerit el Marroc),
separa els pobladors i una part travessa el mediterrani establint-se
a la Península Ibèrica, i al sud del desert de sàhara
SEGLE XV-XVIII
Establiment de població
provenint del Iemen i d'altres zones possibilitant que es fundi un centre
d'aprenentatge conegut com SAHIA EL HAMRA o TERRA DELS SANTS
SEGLE
XVIII
S'estableix un primer
contacte amb l'Estat Espanyol, en otorgar als pobladors de les Illes
Canàries el previlegi de pescar davant de les costes sahrauís
SEGLE XIX
El 1884 el govern
Espanyol proclama un protectorat a la zona que s'estén des de
Cap Blanc a Cap Bojador. Durant la conferència de Berlin, un
any més tard, es ratifica el protectorat per evitar la colonització
de la zona per part d'altres po
A partir de la conferència de Berlin s'inicien converses entre
l?estat Francès i l'Estat Espanyol, per delimitar les fornteres
del Sàhara Occidental, negociacions que continuen fins al 1912
SEGLE XX
Fins al 1910 es
produeix una resistència armada per part dels sahrauís
contra les potències colonials espanyoles i franceses. Aquests
enfrontaments acaben quan les forces sahrauís són derrotades
el 1910 durant el seu intent de conquerir la ciutat marroquina de Fez
ANY 1913 Les forces franceses
entren a la colònia espanyola i conquereixen la ciutat de Smara,
recuperada pels espanyols 20 anys més tard. El Govern Francès
continua amb la seva polìtica d'expansió a la zona conquerint
durant els anys 30 diverses zones d'Algèria, Mauritania í
el Marroc.
ANY 1913 Les forces franceses
entren a la colònia espanyola i conquereixen la ciutat de Smara,
recuperada pels espanyols 20 anys més tard. El Govern Francès
continua amb la seva política d'expansió a la zona conquerint
durant els anys 30 diverses zones d'Algèria, Mauritania i el
Marroc.
ANY 1936 El Govern Espanyol
notifica l'annexió del territori, ja conegut com a SAHARA
ESPANYOL., en un íntent d'acabar amb els conflictes armats:
Després de la II Guerra Mundial, i ja a la dels 50, s'inicien
els processos de descolonització a tot el món, especialment
a l'Africa, on tot el terrítori estava en mans d'antigues potències
europees.La independència del Marroc el 1956,
accelera els sentiments d'autodeterminació del Poble Sahrauí,
que reclamaven la seva independèncía de l'Estat Espanyol.
de l'Estat Espanyol.
ANY 1967 Fundació
del moviment sahrauí AL MUSLIM que coordina la lluita
per la independència. A principis dels 70, la situació
de disputes per la possessió del territori continuen i els dirigents
sahrauís decideixen passar a la acció armada. El
1973, El Uali Mustafà Saied, juntament amb
altres dirigents nacionalistes, funda el braç armat del moviment
sahrauí, el Front per l'Alliberament de Saguia EI-Hamra i
Río de Oro, més conegut com a FRONT POLISARIO.
Les contínues accions armades i la resolució de les NACIONS
UNIDES a favor dels sahrauís, afavoreix que el règim
franquista reconegui el dret d'autodeterminació del Poble Sahrauí,
però funda el Partit de la Unió Nacional Sahrauí
per no perdre el control del territori. Primeres exportacions de
fosfats (150.000 tones). Acord secret entre el Marroc i Mauritània
per repartir-se el Sàhara Occidental. Primeres exportacions
de fosfats (150.000 tones).
ANY
1975 El Marroc reclama la sobirania de la zona,
però des del Tribunal de la Haia es prescriu la descolonització
del Sàhara Occidental. Aquest mateix any, i com a mesura
de pressió per aconseguir el territori, el rei marroquí
Hassan II organitza la Marxa Verda, un operatiu que mobilitza
a més de 350.000 marroquins, acompanyats pel seu exercit, que
creuen la frontera i s'instal'len a la zona i provoca l'èxode
de més de 150.000 sahrauís, que fugen dels bombardeigs
marroquins i es refugien en el desert argelí, a prop de Tindouf.
L'acord tripartit que aquest mateix any s'estableix entre l'Estat
Espanyol, Marroc i Mauritània reparteix el Sàhara
Occidental entre els dos països del Magrib, ignorant
les demandes del poble sahrauí.
ANY
1976 El 27 de febrer els sahrauís proclamen
la REPÚBLICA ARAB SAHRAUÍ DEMOCRAT/CA
-R.A.S.D., el mateix dia que els darrers soldats espanyol
abandonen el territori. Aquesta nova nació és reconeguda
per diversos països africans, però provoca una guerra contra
Marroc i Mauritània. Comença LA GUERRA DEL SÀHARA
ANY 1979 Mauritània
renuncia al sud del Sàhara Occidental i signa la pau amb
el Front Polisario, però els atacs de les tropes marroquines
continuen, ocupant ràpidament els enclavaments més importants
i el Front Polisario passa a controlar la resta del territori.
ANY 1980 El poble sahrauí
aconsegueix un primer reconeixement internacional, quan en el transcurs
de la cimera de l'Organització per la Unitat Africana (OUA)
es reconeix la RASD com el seu
representant legítim. És també durant aquest any
que l'ONU demana la retirada del Marroc del Sàhara.
El Marroc inicia la construcció dels murs. La guerra entra
en una nova fase "estàtica".
ANY 1984 La RASD
és acceptada com a membre amb ple dret de l'OUA, el Marroc
es retira de l'organisme africà. Un any més tard, el
Comitè de Descolonització de les Nacions Unides reconeix
els drets de descolonització del poble sahrauí. A partir
d'aquest moment, l'ONU intenta mediar al conflicte per aconseguir
una solució democràtica
ANY 1990 Representants del
Front Polisario i del Govern Marroqui, estableixen un primer
acord per a la celebració d'un referèndum que decidís
la sobirania del Sàhara Occidental. L'ONU serà
l'encarregada de controlar el cens, la votació i posterior escrutini.
ANY 1991 El 6 de setembre
entra en vigor "l'alto el foc ". Les tropes marroquines comencen
una retirada de la zona, igual com les del Front Polisario, que
es traslladen a Algèria. Durant el mes de setembre s'aprova
un alto el foc i la creació de la Missió per l'Organització
d'un Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO) per
part de l'ONU. S'estableix una primera data pel referèndum:
gener de 1992. 
ANY 1992 Les dificultats
d'acomplir el termini per a la identificació dels votants, no
permeten la celebració de la votació, que s'ajorna sense
acordar cap data. El Marroc no accepta que la base del mateix
sigui el cens de la població realitzat per Espanya el
1974. El Front Polisario no acecpta les pretensions
del Marroc de considerar com a sahrauis a desenes de milers de
persones que no figuren inscrites en el cens de 1974
i que, segons les autoritats marroquines, es trobaven exiliades
al Marroc durant l'ocupació colonial espanyola. La fi
del mandat de Pérez de Cuéllar, com a Secretari
General de les Nacions Unides, i la seva substitució per
l'egipci Butros Gali, contribueix també a ajornar una
decisió sobre la validesa del cens dcl 1974.
.
ANY 1997 Les accions del
recent nomenat representant especial del Secretari General de l'ONU
en el conflicte, el Sr.James Baker, possibiliten un avenç
en les negociacions que havien quedat aturades durant cinc anys. Aixi,
el mes de setembre es firmen els Acords de Houston, on s'adopten
acords referents a la identificació de votants, a la situació
de persones i presos politics, i a la retirada de les tropes marroquines.
Es torna a marcar una altra data pel referèndum:
8 de desembre de 1998.
ANY
1998 Les dificultats en la identificació dels
votants i la finalització del mandat de la MINURSO el
mes de setembre, tornen a fer inviable la realització del referèndum.
Tot i això, la visita del Secretari General de les Nacions
Unides, Kofi Annan, el novembre
de 1998, dóna una mica d'esperança per a la
realització del referèndum. La nova data que es fixa és:
el 31 de juliol de l'any 2000.
ANY 1999 El procés
d'identificació s'ha estat realitzant en la forma i els limits
de temps establerts per l'ONU, que fitxa en unes 86.000
les persones amb dret a vot, i semblava possible el compliment de la
data fixada per a la votació. La mort de Hassan II el
23 de juliol., va obrir seriosos interrogants sobre la sortida definitiva
del conflicte. La data del referèndum es va mantenir fins l'última
hora, però la nova política de Mohamed VI, insta
a la presentació de més de 140.000 reclamacions d'inscrits
no acceptats per les Nacions Unides. Al mateix temps es fixa
la data del 31 de juliol del 2000 per
a la celebració de la consulta.
ANY 2000 Davant de Ies maniobres
marroquines per endarrerir de nou el referèndum, el Secretari
General de les Nacions Unides, mostra la incapacitat d'aquest organisme
per fer acomplir els Acords del Pla de Pau. Al mateix temps,
decideix que el representant de l'ONU en el conflicte, el Sr.
James Baker, torni a consultar amb les parts les possibles sortides
a la situació. Els sahrauís cansats d'esperar, no accepten
que el procés s'allargui més enllà del 2000.
Les probabilitats que l'actitud obstruccionista i irresponsable del
Govern del Marroc portin a una nova guerra estan obertes. El mes
de novembre es reuneixen les parts implicades a Berlin, on queda manifesta
la posició del Marroc i la seva intenció de defensar
la tercera via, consistent en incorporar el Sàhara i dotar-lo
d'una "autonomia".
ANY 2001 25è Aniversari
de la RASD. Prolongació de l'estada
i treballs de la MINURSO fins a 30 d'abril.
