MARC GEOGRÀFIC I ORGANITZACIÓ DELS CAMPAMENTS

Imatges cedides per Luis Bonete

Els Campaments de Refugiats Sahrauís estan situats a prop de la localitat algeriana de Tindouf, en un lloc del desert anomenat "Hamada". Aquest indret es caracteritza per l'enorme variabilitat tèrmica entre els dies i les nits, amb temperatures que, a l'estiu, superen amb facilitat els 50 graus a l'ombra, i que a l'hivern baixen per sota dels zero graus a les nits. Aquesta situació climàtica és acompanyada per la manca quasi absoluta de pluges.

Tot això fa que el terreny no reuneixi les més mínimes condicions per a l'assentament humà, i de fet, una dita popular algeriana assevera que la Hamada és igual que l'infern.

Encara i amb aquesta situació els prop de 200.000 refugiats sahrauís han posat en marxa els seus Campaments, amb una organització molt estructurada, en la qual les dones tenen un paper fonamental.

L'ajuda internacional i la voluntat d'aquest poble ha permès petits miracles, com ara la creació d'hortes en aquest territori tant inhòspit, o l'abastament d'aigua.

Els Sahrauís han bastit l'estructura de la seva República en el desert, amb la constitució d'un govern, dels seus ministeris, d'un Parlament, i de tota una sèrie de serveis necessaris per a l'administració dels Campaments.

Els Campaments s'estructures en 4 wilayes (Províncies o demarcacions) i dins de cadascuna hi ha 6-7 daires (poblacions) dividides en 4 barris. Tots aquests conglomerats porten el nom de localitats del Sàhara ocupat, seguint el següent esquema:


Wilaya "El Aaiún"
DAIRAS Daora, Edchera, Bu-Craa, Amgala, Hagunía, Güelta-Zemmur
Wilaya "Smara"
DAIRAS Mahbés, Bir Lehlú, Farsía, Echdería, Tifariti, Hausa
Wilaya "Dahla"
DAIRAS Ain el Beida, Bir Nzaran, Bojador, Gleibat el Fula, Argub, Um Dreiga, Yreifia
Wilaya "Ausserd"
DAIRAS Aguenit, Zug, La Güera, Tihla, Mijic, Bir Ganduz

Les vivendes es construeixen amb tendes de campanya proporcionades per l'ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats). A cada tenda, que els sahrauís anomenen "jaima", se li afegeix amb freqüència una petita peça construïda amb toves i que fa les funcions de cuina. També, darrerament, s'han afegit construccions d'adob, fent les funcions d'habitacions d'hivern

Les dones prenen al seu càrrec la pràctica totalitat de la vida social i econòmica dels campaments, recuperant així el paper preeminent que ostentaven en la societat nòmada.

A nivell nacional hi ha tres hospitals generals (els "12 d'Octubre" i "9 de Juny" i el materno-infantil "Catalunya"), una escola de dones (La "27 de febrer") i un complex avícola, així com tots els serveis administratius i polítics de la República Àrab Sahrauí Democràtica. Al voltant del pou principal de Rabouni se situa el complex administratiu central i el centre d'acollida d'estrangers.

Cadascuna de les wilayes compta amb un hospital regional, un centre de salut per daira, una escola regional, una guarderia i un hort menut, excepte Ausserd.

Les comunicacions entre "wilayes" i "daires" les constitueixen pistes i camins (La wilaya de Dahla està a més de 300 Kms. De les altres tres). Només existeix una carretera entre Tindouf i la recepció central de Rabouni, i entre aquesta i la wilaya d'Smara.

Des d'un punt de vista organitzatiu, tots els adults que viuen als Campaments han de pertànyer a un dels cinc comités existents. Aquests comités són els següents:


1. Comitè de Salut.
2. Comitè d'Educació.
3. Comitè de Subministres.
4. Comitè de Desenvolupament Econòmic i Producció.
5. Comitè de Justícia i Assumptes Socials.

Tots els comités esmentats i els seus respectius subcomités són administrats i dirigits per dones.

La situació dels nens i les nenes sahrauís

Les famílies sahrauís tenen molts fills, la mitjana supera els sis nens i nenes, degut, tant a certes concepcions tradicionals sobre la importància de la família nombrosa, com a l'escassetat de sistemes anticonceptius i a les necessitats de la llarga guerra amb el Marroc.Això provoca que els Campaments estiguin plens de nens i de nenes.En el camp educatiu és on la RASD ha assolit els seus èxits més espectaculars. Passant d'una taxa d'analfabetisme del 72,55%, producte de la colonització, a la total escolarització de tots els nens i joves entre 3 i 16 any
Tot això malgrat les dificultats generals de la seva situació i de la manca inicial de quadres educatius

L'estructura educativa és la següent:

· Escoles bressol per als nens de fins a tres anys i de quatre a sis anys. A càrrec d'educadors i mestres.
· Educació Primària, dels set als dotze anys. A partir del tercer curs la llengua i la lectura en castellà són assignatures obligatòries.
· Educació Secundària. Intermedi entre la Primària i el Batxillerat, dels tretze als setze anys. Es realitza en forma d'internat en els dos centres existents, el "9 de juny" i el "12 d'Octubre", amb capacitat per a 2.000 alumnes cadascú.
· Batxillerat i Formació Universitària. Depèn dels convenis de la RASD amb països amics.
· Educació especial. Hi ha un centre pels disminuïts físics i una aula pels disminuïts psíquics.

Els nens i les nenes sahrauís son infants estimats per les seves famílies i que no presenten carències emocionals, però, en canvi, si tenen les seqüeles d'una alimentació pobra en molts nutrients bàsics i d'una situació general de manca de moltes coses. Són els fills de 27 anys de Campaments de Refugiats

En aquest sentit els nens i les nenes sahrauís solen presentar un quadre de problemes de ferro i vitamines (anemies) i problemes oculars, molt per sobre d'allò que és habitual.

L'infant sahrauí és molt alegre i està habituat a la llibertat dels grans espais.