TESINA: Historia dels videojocs. | |
Historia1
(1958-1970). L’etapa
pre-historica. Els primers experiments.
Els
primers jocs per a ordinadors tenen els seus orignes en els primers grans
ordinadors anomenats mainframe creats a finals dels anys 50, pero aquests jocs
eren tot just experiments o prototips aillats i sense anim de guany. Els
mainframe van ser dels pimers ordinadors que es van crear, eren maquines enormes
que ocupaven quasi tota una sala i el seu cost de fabricacio eren molt elevats.
Aixo feia que nomes uns quants podien accedir i fer us d'aquests ordinadors, ja
que aquests ordinadors Els
primers pasos en la creacio del jocs d’ordinador els trobem a finals dels anys
50, a mans de William Higinbotham, un fisic de Nova York que treballava en el
laboratori de Brookhaven, qui va crear al
1958
un joc de tenis amb un
osciloscopi per evitar que els visitants s’aburrissin, i a l’any seguent, va
conseguir conectar l’aparell a un monitor de televisio. Tot i que va crear el
primer joc d’ordinador no va patentar l’invent ja que mai no es va prendre
seriosament la creacio de videojocs.
Imatge del Spacewar en el PDP-1 original. Graetz, Kotok i Steve Russell
Frontal de un PDP-1. Al
1961,
el mateix any del joc SpaceWars en el PDP1, Alan Kotok va crear un programa d’escacs en un
IBM 7090, que va significar el primer programa d’escacs que va competir contra
humans. William Crowter, un programador de routers en ensamblador, treballava pel Servei de Defensa dels Estats Units en el projecte ARPAnet (nucli originari d’internet), va programar un joc en un PDP-10 en el que el jugador llegia i escribia el text per avanc,ar en el joc, com per exemple: obrir porta, agafar llibre, etc. Aquest joc el va anomenar Colossal Caves Adventure, que finalment es titularia Adventure. Aquest joc es va extendre rapidament pel pais i es va fer famos en el reduit mon dels programadors de joc, que van utlitzar el mateix sistema per fer altres jocs d’aquesta tipologia. A
l’any seguent de la creacio de “Spacewar”, l’any 1962 Nolan Bushnell,
estudiant d'enginyeria, va exposar el joc de Russell com a treball de fi de
carrera en la Universitat de Utah Pero no va ser fins el 1966 en que Sander Associates va contractar a mb Ralph Baer per a crear una maquina per poder-hi jugar d’una forma interactiva. Amb tan sols un any, Baer va crear un petit equip que permetia jugar a un parell de jocs en la pantalla de televisio: un joc que en que dos quadrats blancs es perseguien l’un a l’altre en un fons negre, un joc de tenis y un joc basat en una pistola de joguina que podia reconeixer zones de llum en la pantalla. El 1968, Baer si va patentar el primer de joc de televisio interactiu de la historia.El 1968, un jove anomenat Alan Michael Sugar, va fundar l'empresa Alan Michael Sugar Trading Limited, que finalment la titularia "Amstrad". Des dels seus orignes fins el 1980 l'empresa es dedicava a la importacio i a la exportacio de components electronics, pero com ja vuerem mes endavant, Amstrad seria una de les empreses protagonistes en la historia dels videojocs durant molt de temps. Passats vuit anys, el 1970, Bushnell juntamnet amb Ted Dabney, va construir a casa seva una adaptacio del Spacewar de forma de que el joc es pogues transmetre i visualtizar en una televisio. Els mainframe eren massa costosos per fer-los servir unicament per a jugar, es per aixo que Bushnell i Dabney van voler crear una maquina menys costosa i que nomes servis per jugar al joc "Spacewar". L’invent creat a la habitacio de la seve filla el va anomenar Computer Space, i es pot considerar com un dels primers arcades ( o maquina recreativa) de la historia. Inmediatament, l’empresa Nutting Associates es va interessar en aquest arcade, va comprar Computer Space i va contractar a Bushnell com a supervisor de la fabricacio de les unitats. Amb la maquina recreativa Computer Space la industria dels arcades havia nascut.
Historia2 (1971-1980). Els pimers pasos de la industria dels videojocs |