TESINA: Historia dels videojocs.

 

Historia1 (1958-1970). L’etapa pre-historica. Els primers experiments.  

 

Els primers jocs per a ordinadors tenen els seus orignes en els primers grans ordinadors anomenats mainframe creats a finals dels anys 50, pero aquests jocs eren tot just experiments o prototips aillats i sense anim de guany. Els mainframe van ser dels pimers ordinadors que es van crear, eren maquines enormes que ocupaven quasi tota una sala i el seu cost de fabricacio eren molt elevats. Aixo feia que nomes uns quants podien accedir i fer us d'aquests ordinadors, ja que aquests ordinadors Els primers pasos en la creacio del jocs d’ordinador els trobem a finals dels anys 50, a mans de William Higinbotham, un fisic de Nova York que treballava en el laboratori de Brookhaven, qui va crear al 1958 un joc de tenis amb un osciloscopi per evitar que els visitants s’aburrissin, i a l’any seguent, va conseguir conectar l’aparell a un monitor de televisio. Tot i que va crear el primer joc d’ordinador no va patentar l’invent ja que mai no es va prendre  seriosament la creacio de videojocs.

El 1961, Steve Russel, un estudiant del MIT ( Massachusets In
nstitute Technology?), va crear “Spacewar”, el qual es considera sense dubte el primer joc d’ordinador interactiu. Aquest joc utilitzava un microordinador fabricat per Digita Equipment Corporation, el PDP1 (Programmed Data Processor-1). Degut a la primitiva tecnologia de l’epoca, Russel no podia utilitzar televisors normals, sino que va utlitzar monitors CRT (Tubs de raigs catodics).

 

Imatge del Spacewar en el PDP-1 original. Graetz, Kotok i Steve Russell

 

Frontal de un PDP-1.

Al 1961, el mateix any del joc SpaceWars en el PDP1, Alan Kotok va crear un programa d’escacs en un IBM 7090, que va significar el primer programa d’escacs que va competir contra humans.

Paral.lelament, Ralph Baer, un enginyer America que treballava  per Lorar, una empresa dedicada a fabricar equips electronics d’alta tecnologia per avions de l’ exercit. L’ any 1951, Ralp Baer havia sigut contractat per construir “la millor televisio del mon”, y ell va suggerir incoporar un sencill joc interactiu per a que la televisio es pogues diferenciar de la resta del mercat. La seva proposta pero no va ser escoltada. 

William Crowter, un programador de routers en ensamblador, treballava pel Servei de Defensa dels Estats Units en el projecte ARPAnet (nucli originari d’internet), va programar un joc en un PDP-10 en el que el jugador llegia i escribia el text per avanc,ar en el joc, com per exemple: obrir porta, agafar llibre, etc.  Aquest joc el va anomenar Colossal Caves Adventure, que finalment es titularia Adventure. Aquest joc es va extendre rapidament pel pais i es va fer famos en el reduit mon dels programadors de joc, que van utlitzar el mateix sistema per fer altres jocs d’aquesta tipologia.

A l’any seguent de la creacio de “Spacewar”, l’any 1962 Nolan Bushnell, estudiant d'enginyeria, va exposar el joc de Russell com a treball de fi de carrera en la Universitat de Utah. Tal com veurem a continuacio, l'interes d'aquest estudiant d'enginyeria pels jocs d'ordinador sera fonamental per a la historia d'aquesta industria.

Pero no va ser fins el  1966 en que Sander Associates va contractar amb Ralph  Baer per a crear una maquina per  poder-hi jugar d’una forma interactiva. Amb tan sols un any, Baer va crear un petit equip que permetia jugar a un parell de jocs en la pantalla de televisio: un joc que en que dos quadrats blancs es perseguien l’un a l’altre en un fons negre, un joc de tenis y un joc basat en una pistola de joguina que podia reconeixer zones de llum en la pantalla. El 1968, Baer si va patentar el primer de joc de televisio interactiu de la historia.

El 1968, un jove anomenat Alan Michael Sugar, va fundar l'empresa Alan Michael Sugar Trading Limited, que finalment la titularia "Amstrad". Des dels seus orignes fins el 1980 l'empresa es dedicava a la importacio i a la exportacio de components electronics, pero com ja vuerem mes endavant, Amstrad seria una de les empreses protagonistes en la historia dels videojocs durant molt de temps.

Passats vuit anys, el 1970, Bushnell juntamnet amb Ted Dabney, va construir a casa seva una adaptacio del Spacewar de forma de que el joc es pogues transmetre i visualtizar en una televisio. Els mainframe eren massa costosos per fer-los servir unicament per a jugar, es per aixo que Bushnell i Dabney van voler crear una maquina menys costosa i que nomes servis per jugar al joc "Spacewar". L’invent creat a la habitacio de la seve filla el va anomenar Computer Space, i es pot considerar com un dels primers arcades ( o maquina recreativa) de la historia. Inmediatament, l’empresa Nutting Associates es va interessar en aquest arcade,  va comprar Computer Space i va contractar a Bushnell com a supervisor de la fabricacio de les unitats. Amb la maquina recreativa Computer Space la industria dels arcades havia nascut.

 

Historia2 (1971-1980). Els pimers pasos de  la industria dels videojocs