Antigament aquest terreny
que anomenem l'estany, ara plantat d'arbres o de terres conreuades, estava ple
d'aigua que no marxava. La gent de Maçanet i de Sils que havia d'anar d'una població
a l'altre tenia d'anar-hi amb barca o fent una gran volta.
Fins que un bon dia va passar per Maçanet un captaire que va voltar per la població
demanat caritat.Més tard és disposà a continuar el seu camí cap a Sils, però
en arribar a l'estany es va trobar que no podia passar per la gran quantitat
d'aigua que hi havia i que li tallava el pas. Llavors l'home tornà a Maçanet i
va proposar als habitants de la vila que si li pagaven vint-i-cinc lliures a l'any,
els eixugaria l'estany. La gent optà per donar-li aquesta opurtunitat i l'home
s'encaminà seguidament cap a l'esmentatat lloc, es va agenollar a terra i començà
a fer oracions i pregàries de totes menes, implorant amb molt desig fins aconseguir
que l'aigua desaparegués mica a mica.
A partir d'aquest moment,s'acabaren els viatges amb barca de Maçanet a Sils i a l'inrevés.
