L'Agemir de Penyacans era
un pastor jovenet, ardit,espavilat i sabedor de tot allò que cal saber de la muntanya.
Un dia d'estiu molt xafogós, que havia engegat el ramat per l'aulet d'alzines
del damunt de l'engorgat.Ell, tot i que sabia dels riscos i especialment del perill
que oferia el el xuclador d'aigua del gorg negre. Vet ací que amb tanta xafogor,
no es va poder contenir i doncs es va despullar i decidit tot i sabent-ne la
prohibició i el risc,es va llençar al ventre mateix del maleït gorg negre.
Tot just arribat a l'aigua, va sentir com una força estranya sorgida de l'entranya
del gorg li estirava cap endins devorament les cames amb una potència irresistible.
Però se'n va poguer sortir agafant-se amb molta força a una arrel de vern,mica en mica, no sense
sofriments, va poder sortir del parany de l'aigua i escapar-se.
Un cop passat l'ensurt, es vestí i es va disposar a recollir les ovelles, que mandrejaven
apilades a l'ombra de l'aulet. Fou en aquest moment quan una esgarrifan-se li recorregué
el cos, en veure que en la lluita per a escapar-se del terrible xuclador, havia perdut l'anell.
L'anell de prometatge que li havia regalat amb moltes penúries econòmiques l'Eulàlia de
Ridaura.Després d'una picabaralla inicial, la parella es va reconciliar, al cap i a fi
l'argemir se n'havia sortit d'aquella gola espantosa, fins llavors ningú dels qui havien
caigut al parany ho havia explicat.
Al cap d'un temps l'Argemir va haber d' anar a servir armes al rei.Es conta que en una
ferotge batalla contra els àrabs,fou ferit, fet presoner i traslladat amb alguns companys
de batalla, a l'illa de Mallorca, on foren empressonats.
Durant el seu captiveri, un dia que els traslladaven a un altre indret de l'illa,
al passar davant una font va demanar de fer un glop. Els centinelles hi accediren.
Quina fou la sorpresa d'aquest xeric quan va notar que s'empassava un objecte sortit del
doll d'aigua!. Discretament no digué res i quan tingué ocasió d' observar el que era,
no donà crèdit al que vein els seus ulls: era l'anell de l' Eulàlia, que havia perdut al gorg Negre!
Al cap de poc temps, una gran sequera començà a assotar l'illa. L' Argemirva demanà
de parlamentar amb el cabdill dels moros, que s'hi negà repetidament fins que,
va accedir-hi per la magnitud del problema. L'Argemir va dir al cabdill que si
el deixava tornà a la seva terra Mallorca tornaria a tenir l'aigua de sempre.
A canvi li demanava la llibertat dels seus companys i la seva. El moro sense esma
i amb cap convenciment i va accedir-hi.
Argemir va partir cap a casa seva, això si, escortat per un escamot de moros amb
ordres severes que a la primera que vegessin que allò era una pressa de pèl fos
decapitat.
Arribaren al gorg Negre i l'Argemir es va lligar a la cintura una gruixuda vidalva que penjava d'un
freixe, a continuació es va submergir fins al fons del gorg. De seguida va veure que l'entrada del xuclador estava
completament embossada per una massa de fulles de faig i castanyer. Amb molts treballs
les va anar enretirant i quan va haver retirar la fullaraca Mallorca va tornar a tenir aigua.
