Meravellat va apropar-se al gorg d'on provenia la veu i va veure una noia que
és trobava a prop de l'aigua.
S'hi va atençar i en va quedar encisat,fins el punt que li va proposar matrimoni.
La jove s' hi avingué, però amb la condició que mai li demanés
el nom, ni la procedència i que no l'anomenés dona d'aigua,perquè sinó
succeiria una desgràcia. A canvi, ella duria felicitat i prosperitat al mas i a
la família.
Així va ser durant anys varen ser molt feliços, van tenir dos fill, un nen i
una nena i les collites, any rera any, eren cada vegada més abundoses.
Però un mal dia, enmig d’una discussió, la ira va poder més que la prudència
i ell li va dir les paraules fatals: la va anomenar dona d’aigua. La dona
va sortir corrent fins arribar al Gorg Negre dins el qual es va llençar i va desaparèixer.
Des d’aquell dia el mas va anar de mal en pitjor.Però succeïa una cosa estranya: cada mati la casa
apareixia neta i els nens vestits i pentinats. Els nens li van explicar al
pare que la mare venia cada dia abans de fer-se clar i se n’anava quan
encara ningú s’havia llevat. Un matí, l’home va trobar entre els cabells
de la nena dues perles: eren les llàgrimes de la dona d’aigua. Des de
llavors i durant molt temps cada matí van aparèixer dues perles. I així va
ser com la casa va recobrar la seva riquesa, però no pas a la dona
d’aigua.
D' aleshores ençà, el lloc on el jove trobà la misteriosa donzella
s'anomena «el saltant de la dona d'aigua», ja que hom diu que es va transformar
en la cabellera del salt i que és possible veure-la certes nits.