Hi havia un temps que un drac
és dedicava a atemorir la gent, menjar remats, segrestar donzelles, etc...
Fins que ja fart el poble va anar al castell de Vilardell terme de Sant Celoni
a demanar al cavaller Soler de Vilardell que acabés amb la bèstia.
El bon cavaller ho consulta a diferents persones doctes i assenyades. Totes l'animen
a dur aquella gesta heroica.
Ell ho va meditar molt fins que per la vigilia de la festa de Sant Martí arribà un captaire vellet, que li pidola un mos de pa
per l'amor a Déu. Bo i compassiu com és, entra a buscar-li un panet que s'acabava
de coure i era encara calent i olorós del forn. De retorn no troba ningú, l'unic
que hi ha és una espasa refulgent com el sol. En Soler l'agafa, la desembaina i comprova el
seu bon tremp, tallant d'un sol cop el tronc d'una alzina ben gruixuda.
Ben decidit, se´n va a descansar i de bon matí, al cant del gall, en Soler surt
en direcció a l'esglesia de Sant Martí de Pertegàs.
Agenollat, demana el perdó dels seus pecats, assisteix devotament a la santa missa
i prega a Santa Maria i Sant Martí que l'ajudin en aquella tasca tan arriscadai perillosa que
anava a empredre.
Armat ja ambl'escut, que de tant brillant semblava un espill, vol provar novament
el tremp i la força de l'espasa.Amb un cop sec, parteix en dos trossos una roca
grossa que hi havia a la vora del camí. La gran multitud qu l'envolta i ha anat a
acompanyar-lo, l'encoratja amb aquest crit unànim que surt de totes les boques:
Espasa valerosa,
braç de cavaller,
partiràs la roca
i al drac també.
El cavaller va anar a cercar el drac i aviat se senten els bramuls esfereïdors
de la fera. Quan es troben el drac obre la seva boca enorme per devorar-lo,
oportunitat que va saber aprofitar el cavaller per clavar-li l'espasa coll endins, fins al puny.
El drac cau ferit de mort i llança uns udols esgarrifosos en la seva agonia,
En Soler retorna victoriós a la vila, on és rebut joiosament per tot el poble, enmig
d'un repicar festiu de les campanes de la parròquia.
Però greu dissort! A l'alçar l'espasa per celebrar la victòria la sang de la
fulla li va regalimar fins al braç i el va emmetzinar. El pobre
cavaller va ser enterrat a l'ermita de Sant Martí de Pertegàs.
Després se li van fer uns funerals tan solemnes com ell es mereixia.
I fou enterrat en un sepulcre de pedra picada.
