Una noia del Sobirà, de Santa
Creu d'Osor, va ser treta de casa seva després de quedar embarassada del seu
promès. Ella, sense que ningú ho sabés, va casar-se amb el seu estimat a
l’esglèsia de Sant Miquel de Cladells. El nou matrimoni va viure l’embaràs
juntament amb el capellà a la rectoria, fins que un dia un home es va
presentar al lloc; destrossà tot el que hi trobà i va matar després el Sr.
Rector i al marit. La pobra noia va restar abandonada i sense que ningú
pogués justificar el seu casament, ja que el capellà que l’havia casada,
l’únic que ho sabia, havia mort i els documents havien quedat perduts per
les destrosses. La noia, atabalada i plena de por, va fugir muntanya
enllà, i la Nit de Nadal va soplujar-se a l’abandonat castell de Farners
per donar-hi llum.
Amb molta desesperació va implorar l’ajut de la Mare de
Déu i immediatament va aparèixer una llum tota blanca enmig de la qual, hi
baixava una donzella que va recollir l’infant que la dona acabava de donar a
llum. Al cap d’uns instants, va passar un home tot plorant. La donzella li
preguntà què li passava i aquest li respongué que la seva dona havia acabat de
donar a llum un infant mort. Ella li va donar el nadó i li digué que, al cap de
dos anys, el mateix dia de Nadal i a la mateixa hora, tornés allí amb la seva muller i
seria pagat del didatge.
Passats els dos anys, el matrimoni que havia criat aquell infant va anar al
castell on hi van trobar la donzella. Aquesta va agafar el nen i, en senyal
de pagament, va omplir el davantal de la dona d’una cosa pesant mentre els deia:
"No mireu això que us dono fins que arribeu a casa vostra, i sereu rics per tota
la vida". Dit això va desaparèixer amb la criatura.
El matrimoni va fugir corrents amb molta precaució perquè no caigués res d’allò
tant valuós. Al cap d’uns instants, la dona no va tenir espera i va desembolcallar
el davantal, comprovant amb sorpresa que només hi havia sorra. La va llençar a terra i
el matrimoni tot indignat i rondinant van fer camí cap a casa. Un cop a
dins, mentre la dona s’espolsava el davantal, veié que els petits grans de
sorra que encara hi quedaven, es convertien en petites monedes d’or.
Aleshores van comprendre la virtut de les paraules d’aquella gran Senyora.
Van córrer a cercar la sorra que havien llançat, però ja no la van
trobar.
Conta aquesta llegenda, que la mare d’aquell infant es va fer monja del convent
de Sant Joan de les Abadesses i que el noi va fer-se gran i fou un sant home,
practicant arreu el bé i la caritat. Fou conegut per tota la contrada pel "Fill
del Castell".
