En Jaume Traveries i Riera nasqué l'any 1871 en el Mas Claver de Sant Hilari Sacalm. De petit va perdre el do de la veu per culpa del seu germà que l'amenaça en cremar-lo, motiu pel qual va quedar mut.
Anys després el veiem que fa de pastor per allà els "Prats de la Font Picant", acompanyat del seu millor amic: un vell flabiol. El so d'aquest instrument atreia l'atenció dels estiuejants que anaven a prendre l'aigua. No és pas que el seu repertori fos massa variat, ja que d'aquell vell flabiol tan sols en sortia una melodia de només tretze notes.
Més tard el trobem a Sant Hilari portant un petit carret amb càntirs d'aigua de la Font Vella i oferint aquella aigua sense preu i arreplegant unes quantes monedes. Amb barretina vermella, calces negres de bellut i faixa, era la joguina de grans i petits arreu on fos.

La naturalesa era la que anunciava a aquest vell que la temporada estiuenca estava a punt d'acabar. El fum de les primeres xemeneies i la grogor de les fulles de tardor comunicaven que en Jaumet es perdia, com cada any, per la carretera d'Osor. Tanmateix, tothom tenia la certesa que quan tot tornés a florir, juntament amb el refilar de les caderneres, es tornarien a sentir aquelles tretze notes que només ell sabia tocar i que anunciaven la seva tornada. Però un any les fulles varen engroguir i en Jaumet no va poder fer com les orenetes. Les cames li tremolaven i el seu cos s'anva arronsant; els ulls se li aclucaven i ja el flabiol era aguantat per unes mans amb poca força. Morí l'any 1955, a l'edat de 85 anys, bé no del tot ja que en Lluís Talleda i un altre xerric quan el van anar a veure el seu cos i tocar-li el dit gros del peu el difunt Jaumet es va incorporar...
Avui la seva figura i el seu nom ha donat fama a uns petits dolços que ens ajuden a fer perdurar el seu record.