EL GENERAL JOSEP MORAGUES

Josep Moragues i Mas va neixer al mas Moragues, conegut com el "castell" de Moragues, situat a Joanet avui dia terme d'Arbúcies. Fill del matrimoni d' Isidre Moragues i Maria Sobrevia juntament amb la seva germana Teresa.
Casat amb Cecilia Regàs d'Arbúcies, per parentiu es relacionà, en les seves primeres dècades amb alguns vigatans (Bac de Roda, Puig, etc..), tal i com ens demostra aquest fragment on és veu el seu caràcter bel.licista i antifrancès,
i diu que el 27 de juliol de 1694 vingueren els francesos a saquejar, robar i cremar la vila (...) i fou la causa que, un pagès de esta, anomenat Joseph Moragas, los matà un centinella que havien possat al carrer de can Geremias y luego que lo comandant ho sabé, (...)

Josep Moragues comença ha intervenir a la història pel gener de l'any 1705 quan s’havia unit al grup de politics i militars que, des de la zona insubmisa de Vic, preparaven l'adhesió del país a la causa austríaca. El 17 de maig de l’any esmentat era un dels vuit prohoms austròfils que lliuraven poders al doctor Domènec Perera i a Antoni Perera el qual signaría el proper 20 de juny, el famos pacte de Gènova, pel qual Catalunya entrava a la guerra sota garantia britànica. Per aquest temps ja era avançat a la Plana de Vic el reclutament de voluntaris austrófils, tot i que els aliats encara trigarien a desembarcar al país. Moragues fou precisament el cap superior de les milícies populars formades aleshores. El domini de la zona de Vic resulta fulminant. Progressant cap al sud, Moragues topà al Congost, el 4 d’agost, amb forces de miquelets dutes per dos mestres de camp borbònics. Resta facilment victoriós i féu presoner un dels dos mestres. El 22 del mateix agost arribaven els vaixells aliats davant Barcelona.

Tot seguit fou nomenat coronel de les forces austròfiles i al mateix any de 1705 assumí el comandament d’un regiment de cavalleria de 900 homes que va rebre ordres de dirigir-se a Girona i a l'Empordà.

Després Moragues va rebre la missió de reorganitzar el seu regiment i de dirigir-se vers al Roselló per a defensar la frontera. Va realitzar aquesta tasca fins a principis de 1706 en que li fou manat d'acudir a Barcelona, aleshores en poder dels austròfils, i que pel febrer fou assetjada per les tropes de Felip V. Aquest assetjament va acabar-se l'11 de maig següent gràcies a l'arribada d'una esquadra aliada. En Moragues va passar a les hores al front de València.
La seva destacada actuació va valer-li el nomenament de Comandament General interí i que al 1707 fou ascendit a General de Batalla i Governador de la plaça de Castellciutat . Tant bon punt va arribar a la Seu d'Urgell va fer fortificar la seva plaça i la resta de places frontereres i va preocupar-se d'organitzar la defensa i l'avituallament de queviures i municions.En aquesta època hem de situar el seu nou casament, un cop vidu, amb Magdalena Giralt de Sort.
L'any 1709 l'exèrcit francès va contraatacar per la Cerdanya i avançava vers la Seu. Després d’assegurar la reconquesta d’un territori considerable, ell torna a Castellciutat la Seu d’Urgell. En Moragues va continuar com a Governador de Castellciutat fins el 1713, moment en què, havent estat elegit emperador d'Àustria l'arxiduc Carles,per la mort del seu germà i d'acord amb el pacte fet amb els anglesos,i a esquenes dels catalans, les forces imperials comencen a retirar-se. Com que les forces de Castellciutat eren del regiment de la Diputació, depenent de la Generalitat catalana, Moragues conserva la seva gent durant la retirada de les forces d’obediència imperial. El mariscal Starhemberg li comunica que els oficials catalans a les seves ordres eren deslligats de fidelitat a l’emperador Carles. Tot seguit de rebre l’avís de matinada, Moragues convoca a casa seva una reunió d’oficials per comunicar-los el contingut de la lletra que li havia escrit el mariscal. El seu subordinat de més graduació despatxa un correu immediat a Barcelona. La Generalitat contesta amb ordre a Moragues de sostenir Castellciutat. Ell se sentía amb la salut molt malmesa, el general volgué almenys guanyar temps, conscient de la impossibilitat de resistir fins que el 28 de setembre signà la capitulació de Castellciutat, ón es pactava el pas de la guarnició, amb armes,fins a Barcelona. Ell es retira a Sort per refer la seva salut.
El borbònics respectaren poc els pactes de capitulació. Desarmaren la guarnició i li feren passar moltes penalitats durant sis o set setmanes A la fi, quan ja eren a Martorell, els homes que restaven foren dispersats. El general s'assabenta de la nova dels fets això feu que quan es trobés més bé decidís alçarse en armes contra l’ocupació borbònica, amb gent de Sort i de la rodalia. Antoni Desvalls, marquès del Poal, que dirigía una forta lluita comarcal des de Cardona, li envía municions. El 8 de maig ja era en plena revolta. Amb uns centenars de voluntaris passà a l’Alt Urgell i bloqueja Castellciutat. Hagué de replegar-se en arribar una gran columna de socors manada pel general Vallejo, que el perseguí tenaçment fins a Sort. Ell hagué d’escapar per les muntanyes amb unes dotzenes de fidels. La seva muller fou presa i duta a Balaguer. L’alliberà, en un cop de mà audaç, un dels seus capitans, aleshores Moragues ficà la muller a Cardona. Tot seguit reuní 350 voluntaris ,amb aquesta força dominà el Pallars i també el coll d’0liana. El 22 de juny ja havia rebut ordres del govern català d’incorporar-se a l’exèrcit volant del marquès del Poal. Hagué d’esperar a reunir més gent, de cara a poder deixar forces que asseguressin la zona ja lliure d’enemics. Sobre el primer d’agost pogué eixir de Sort i el día 10, a Olost, ja era amb el marquès, després d’haver lliurat un gran combat amb la columna espanyola de Bracamonte, que derrotà. Moragues resta pel Llucanès, cobrint la reraguarda del marquès mentre aquest forcejava entorn de Barcelona als darrers dies de la resistència Moragues obligà Bracamonte a tancar-se a Vic i encara reuní 400 homes més per Osona i el Ripollés. Aquests éxits venien massa tard. El 11 de setembre capitulava Barcelona, i el 18 havien de fer-ho Cardona i les forces restants. El general es citat nominalment a la capitulació, que li garantía de no ser molestat.

Retirat a Sort, Moragues fou citat a Tremp pel nou comandament de la Conca, el Coronel Châteaufort. Aquest li ordenà que anés a Barcelona per entrevistar-s’hi amb el nou capita general,que li negaria l’obtenció d’un passaport i l’obligaria a presentar-se diariament a Capitanía.

Pensant amb fonament que acabarien empresonant-lo, com ja havien fet amb els caps de la defensa de Barcelona fins a tres graus per dessota del seu, Moragues intentà la fugida a Mallorca, illa encara lliure de borbònics. Ja havia embarcat clandestinament quan un dels seus acompanyants, l’enginyer Santa Cruz, l’anomena general. El patró de la barca, endevinant que feia escapar un home molt qualificat, s’espanta i féu desembarcar Moragues i els qui l’acompanyaven. El petit grup, amb algunes absències i incorporacions, s’amaga a Montjuïc mentre el capità Catllar, emparaulava una altra embarcació. El patró d’aquesta els delata, i diu la tradició que al ser pres i veient la mort segura, va voler complir una promesa feta als seus companys d'armes, capitans i hereus que en aquells moments eren pròfugs i amb els bens embargats. Els havia ofert repartir tots els seus béns i un tresor que tenia amagat i que només ell coneixia.Així doncs, i segurament amb l'ajut del carceller, es va poder escapar canviant-se el vestit amb un amic i amb la promesa feta de tornar abans de la sentència. Es presentà a Arbúcies, a repartir els seus bens i tresors i tornà a Barcelona a la vigília en què es dictava la sentència de mort i esquarterament. S'assegura, que l'amic que quedà en el seu lloc, disposat al sacrifici, li demanà a Moragues que tornés per a seguir la lluita a favor de la causa catalana.
El general no acceptà aquest noble propòsit i descobrint-se als seus enemics caminà cap al suplici. Se'l va passejar descalç amb camisa de penitent, amb refús de tot honor pels carrers de Barcelona i va ser esquarterat a les Rambles i el seu cap fou posat en una gàbia al Portal de Mar de Barcelona, amb una inscripció que deia:
"Josep Moragues, per haver comès el
crim d'una repetida rebel.lió, haver abusat
dues vegades de la clemència reial, finalment,
la tercera vegada, fou pres i executat per la justícia."

Els precs de la seva muller perquè la gàbia fos retirada i el crani restituït no foren atesos fins al 1727, dotze anys després de l’execució.