Llegint
uns poemes de Puixkin traduïts al català, penso
com és de difícil la traducció de poesia. Si és acceptat comunament per a
qualsevol gènere que la traducció sempre té alguna cosa de crossa, d’ajut
indispensable per als casos en què no som capaços d’assaborir l’original,
en el cas de la poesia la dificultat s’eleva a la màxima potència i el
traductor corre el risc d’esdevenir més traditore
que mai. Fins i tot quan el vers és lliure i exempt, per tant, de qualsevol
compromís amb la rima i amb la mètrica, no deixa d’haver-hi en el llenguatge
poètic determinats matisos que difícilment es mantenen intactes en el pas
d’una llengua a una altra. En casos extrems, es fa impossible traslladar els
jocs de paraules, les troballes lingüístiques o la musicalitat inherent a cada
idioma. Algú ha arribat a afirmar que la millor poesia és aquella que es pot
traduir amb tota facilitat, però jo en discrepo; una poesia que es deixi
traduir dòcilment, sense deixar en el camí ni una filagarsa
de la seva essència, ha de resultar, en l’original, tan insípida com un breu
extret d’un diari o, més encara, com la nota que pengem a la cuina per avisar
que arribarem tard a sopar.
..............................................................................................
Un
bon dia, no sé com, em vaig adonar que els qui compartim el gust per la
descoberta tranquil·la i conscienciosa del món, solem referir-nos als llocs en
present, mentre que els qui s’agraden de fer via i trepitjar quatre ciutats en
tres dies, ho fan en passat. On nosaltres diem, per exemple: “Alexandria
m’agrada”, ells diuen: “Alexandria em va agradar”. I és que, hagi o no
de tornar-hi en el futur --que això no es pot saber mai--, l’un percep la
ciutat estimada com aquella amiga permanent i fidel que espera retrobar així
que les circumstàncies li ho permetin. Per a l’altre, en canvi, ve a ser com
l’amant fugaç que li va omplir unes hores, o uns dies, però sense deixar-li
cap solc especial al sentiment i a la memòria.
Fragment
de La seducció dels rius. Diari
d’un barceloní a Girona. Abadia
Editors. 2006