NENS
Un nen hebreu i un nen de Palestina
s’assemblen tant com dues gotes d’aigua:
volen mirar els ocells per la finestra,
fer una pilota amb un retall de roba
i jugar-hi al carrer, llevar-se en calma
cada matí, trobar els companys d’escola
i adormir-se pensant en la joguina
que algú els regalarà quan sigui l’hora
d’una festa propera i casolana.
Mirem-los, aquests nens; res no desitgen
sinó el bocí de pau que el temps els nega
(i no tindran més temps que el que els pertoca).
Mirem-los un instant, i fem-nos paga
que no són ells que han inventat la guerra,
sinó els adults i el nostre eixorc bagatge
de greuges, privilegis i rancúnies,
de pors que sublimem i d’amenaces.
una espurna d’amor, i conjurem-nos
a no posar més ombres ni més bales
a les mans blanques, plenes de promeses,
del nen hebreu i el nen de Palestina.