PARADOXA

                                          A les ciutats floreixen solituds

                                          i hi ha trens que no porten a cap banda.

                                          Hi ha presos que encomanen llibertat

                                          als opacs carcellers que en tenen cura.

                                          Hi ha nens amb dos mil anys al fons dels ulls,

                                          filòsofs que no van aprendre a escriure

                                          i tirans sobre fràgils escambells.

                                          La ment congria sets inapagables

                                          i és bella la feblesa dels herois.

                                          Flueix la vida, fèrtil i solemne,

                                          i el seu rou galvanitza constantment

                                          la pugna creativa dels contrastos.

                                          Del llibre L’altra distància

                                          Pagès editors. Lleida, 1994