
Premi Climent Mur
Ja és curiós que Miquel-Lluís
Muntané sigui premiat públicament no pas per la seva literatura potent, ni
tampoc per la seva notable activitat política, sinó per la seva potser menys
coneguda públicament acció cívica, sobretot en el camp de l’associacionisme
cultural.
Al darrere d’aquests premis, hi
ha una entitat que pot ser qualificada amb els dos adjectius que ja hem fet
servir: singular i curiosa. Es tracta de l’Àrea Cultural Oriol, que treballa
a Santa Coloma de Gramenet des del 1980, quan va ser creada, segons paraules de
la pròpia entitat, per un ampli grup d’homes i de dones sensibles a la
cultura, els drets de les persones i la vida mateixa.
Ras i curt: l’Àrea Cultural
Oriol i, particularment, els premis Climent Mur es dediquen a promoure i a
premiar la bondat. De forma desacomplexada. En una societat com la nostra, en
una època com la nostra, un àmbit dedicat seriosament al conreu de la bondat,
la veritat és que fa una mica de vergonya. Vergonya no pas de l’Àrea
Cultural Oriol, sinó de la nostra societat i de la nostra època, que
s’avergonyeixen de la proclamació pública de la bondat.
Certament, Miquel-Lluís Muntané
no és només una bona persona. Socialment parlant, és, primer de tot, un bon
escriptor. I també un militant polític i cultural valuós. Però els atzars de
la vida i l’afecte d’una colla de persones constituïda en grup d’amics i
col·laboradors de Miquel-Lluís Muntané han fet que rebi aquest premi singular
atorgat, a més, no pas a cap de les dues ciutats que emmarquen la seva
biografia (Barcelona i Esplugues de Llobregat), sinó a una tercera ciutat,
Santa Coloma de Gramenet.
Joan Tudela (periodista)