Durant l’adolescència canvia el nostre cos i canvia també la nostra ment i els nostres sentiments.

Els nostres pares també van passar per aquesta experiència, però en una època diferent. Cada persona és diferent, per la qual cosa, els sentiments d’una persona no son comparables als de una altra (encara que sigui el teu millor amic o amiga).

Els teus pares no son ni els teus amics, ni els teus companys. Son "els pares". Per això en la seva relació amb tu, poden escoltar-te i ajudar-te, però freqüentment intentaran protegir-te i sempre estaran preocupats per tu. Això és part de la feina de ser pares.

Tu vols fer el que creus que fan els teus companys, i desitges que la teva opinió sigui respectada. Els volen controlar la situació i protegir-te, per lo que fàcilment s’arriba al conflicte

- Tu vols sortir i no et deixen

- Vols tornar a una hora i consideren que és massa tard

- Et castiguen per alguna cosa i penses que el càstig és massa sever

- No et deixen sortir amb algú

- Et recorden massa sovint que et rentis

- Semblen massa crítics amb les teves notes

- Volen que estudiïs alguna cosa que no t’interessa

- Es preocupen massa per l’alcohol, el tabac i les altres drogues

- No confien en tu

- Et criden

- Busca un bon moment per parlar amb els teus pares. Si notes tensió, espera a que es relaxin. Comença parlant amb el que estigui més obert. Si la tensió torna, comenta alguna cosa semblant a "veig que ara no és un bon moment, ja parlarem més tard" (dit de una manera amable) i espera la ocasió propicia.

- Parla francament de lo que tu sents. Procura aprofitar un moment que tu també estiguis tranquil. És molt fàcil enfadar-se. Si expliques que sents enfadar-te, però es perquè ho estàs passant malament, segurament seràs comprès

- Negocia bé. Escolta el que t’han de dir amb atenció, sense interrompir-los. Respecta el seu torn de parlar i podràs aconseguir que respectin el teu. Mira’ls als ulls sense violència i digues la teva opinió amb fermesa.

- Si al resposta és negativa, intenta aconseguir algun canvi tot i que sigui parcial. Accepta alguna condició per arribar a algun acord. Al final sempre s’arriba a un equilibri entre el que vol tothom.

- Accepta les teves responsabilitats a casa i a l’escola: si vols que es respecti la teva independència, demostra que ets capaç de ser responsable

Algunes vegades els pares fan o diuen coses que ens fan mal i nosaltres fem coses que els hi fan mal a ells. Pensem que la majoria de vegades i la majoria de persones no fem les coses amb la intenció de fer mal voluntàriament, quasi sempre és per inconsciència o desconeixement. La nostra obligació és fer saber, amb molt de respecte, a la persona que ens ha ferit, que el seu comportament han ha fet mal. d´aquesta manera poder la propera vegada es podran fer les coses d’una altra manera.