Llet agra i altres històries com sagrades



Toni Cucarella
NARRATIVA BREU
Toni Cucarella
Llet agra i altres històries com sagrades
Brosquil Edicions, València, 2002.
103 pàgines / 8,15 euros

Llet agra i altres històries com sagrades és un recull de narracions breus que tenen com a nexe d’unió de la tradició bíblica. El lector se sorprendrà amb aquesta revisió crítica i particular d’unes històries i uns personatges ben coneguts per tothom.

Un dels regals que encara conserve de la infantesa és una edició de La Biblia de los niños il·lustrada per Piet Worm. Em consta que molta gent de la meua generació va rebre el mateix regal. El que ja no puc afirmar és si, aquell llunyà 1978, tots els meus companys de classe van fer com jo que llegia el llibre de nit, a les fosques i d’amagatotis mentre els pares miraven la televisió, fins al punt de memoritzar-ne molts dels passatges i recordar encara, gràcies a aquesta publicació infantil, molts dels personatges bíblics.

Ara ja sóc adult i la vida és una hipoteca sense miracles ni il·lustracions i amb molta lletra menuda. Per aquest motiu, llegir l’últim llibre de Toni Cucarella (Xàtiva, 1959) m’ha provocat més d’un somriure en retrobar-me molts dels personatges que havien quedat perduts en l’oblit de les lectures d’infantesa: Caïm i Abel, Zacaries el mut, Joan el Baptista, Herodes, Llàtzer el ressuscitat o els Reis Mags. Ara bé, el que voldria deixar ben clar és que amb Llet agra i altres històries com sagrades el lector no es trobarà amb una versió irreverent de la bíblia. El que ha fet l’escriptor és agafar els personatges i transportar-los en el temps i l’espai (País Valencià, acaballes del segle XX) en un exercici d’estil que demostra que no parlem d’un debutant en la professió ja que l’autor té un nom propi dins les lletres catalanes guanyat amb esforç i honestedat.

El resultat és una revisió valenciana, singular i personal dels personatges i les històries bíbliques encabida dins d’una desena d’històries breus que aconseguiran captar l’atenció d’un lector adult desacomplexat que tinga ganes de passar una estona agradable al marge de la televisió que patim. I que encara recorda la del 1978.

Josep Manuel Martínez Polo
martinez.polo@ua.es