Diaryland, Ghost World i Naomi Klein

Estic enmig d’una oposició i em resulta una mica difícil explicar res que no siguen les anècdotes del treball durant el matí, el contingut dels fulls dels apunts de la vesprada o l’argument del capítol del Oso de la casa azul que veig amb ma filla totes les nits en el canal de la Disney.
Qui vulga emocions que s’endinse en els milions de diaris personals que hi ha dins Blogger o Diaryland. Aquests diaris, coneguts com weblogs, són un fenomen mundial i han esdevingut una bona alternativa, o complement, a uns mitjans de comunicació cada vegada més sospitosos de tot allò sospitable. (...)

Fa un parell de setmanes vaig intercanviar llibres amb l’amic Dani Candela. Recorde que li vaig passar l’últim de Houellebecq (Plataforma) i ell em va passar un còmic: Ghost World. No acostume a llegir còmics. La televisió s’ha fet forta en la meua agenda a mesura que la hipoteca i els cabells blancs s’han apoderat del meu cap i la meua ment. Així que vaig llogar la pel·lícula en DVD i vaig dir-me que, si m’agradava, doncs el llegiria. Ara ja ho puc dir: si hi ha un còmic que ha de ser llegit per la gent que no en llig és aquest. Bàsicament la història és la de dues joves nord-americanes, Enid i Rebeca, que han acabat l’últim curs d’institut i tenen tot l’estiu per davant. Massa temps i poques responsabilitats. Aquesta és l’excusa —una típica història d’adolescents marginals, podeu pensar— per a mostrar-nos un demolidor, l’enèsim, retrat dels EUA.
Quan veus la pel·lícula o lliges el còmic t’assalten les mateixes sensacions que provoca l’irreverent Holden Caulfield a El vigilant en el camp de sègol o el personatge de Jane Burnham (Thora Birch) a American beauty. La quotidianeïtat anodina de les joves amaga la poesia i l’amargor del final de l’adolescència i la incorporació al món adult. Molt recomanable. Espere que al meu amic li resulten profitoses les inacabables orgies del superpostmodern Houellebecq. (...)

L’oposició d’adés em priva de llegir l’últim llibre de Naomi Klein. Robert Escolano ja em va recomanara fa algun temps No logo, un llibre en què l’escriptora canadenca argumentava el perquè de l'activisme contra les grans marques. Amb aquestes lectures intente entendre tot allò que gravita sota la marca antiglobalització: l’organització Attac, el Moviment de Resistència Global, el moviment italià Tute Bianche, “Lula” da Silva, els zapatistes, etc.
M’agradaria creure’ls a tots. Pensar que tot allò que diuen, prediquen, fan i publiciten és sincer. I útil. Voldria pensar que no són una simple reunió de descontents amb el socialisme de mentida que hem patit. Que no són una rèplica juvenil als partits polítics. Que no són una proposta reduccionista, unificadora, demagògica i simplista com la democràcia que tenim.
Que són gent que defensa coses reals, com ho fan els membres de Salvem l’Empordà, de la Xarxa de l’Aigua Clara o de Per l’Horta. Com els lectors d’Egunkaria. Com la plataforma anti-AVE. Que no es tracta d’un activisme ineficaç, com les múltiples manifestacions antiguerra d’últimament.
Que no són un simple adhesiu que diu no a la guerra.

23 de març de 2003

J. Manuel Martínez Polo
martinez.polo@ua.es


Webs d’interès:
Dani Candela
http://www.oocities.org/es/mentsubita

Michel Houellebecq
http://www.houellebecq.info/

Ghost World
http://www.guiadelcomic.com/comics/ghost_world.htm

Blogger
http://www.blogger.com/

Diaryland
http://www.diaryland.com/

Naomi Klein
http://www.bitniks.es/ARCHIVO/LIBROS/34/01.shtml

Attac
http://www.local.attac.org/pais-valencia/

MRG
http://www.pangea.org/mrg/

Tute Bianche
http://www.qwerg.com/tutebianche/it/luglio/index.html

X. de l’Aigua Clara
http://www.xarxadelaiguaclara.org/

Per l’Horta
http://www.perlhorta.org/

Anti AVE
http://www.intra-o.com/ave-no/

Egunero
http://www.egunero.info