PORTELL ( 1200-1300)

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

1250

Febrer,16. El rei Jaume I ratifica el terme general de Morella, així com els establiments fets per Blasco d’Alagó, i també apareix L’Albareda:

“Nos, Iacobus, dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli, et dominus Montispesulani; recognoscentes esse ad utilitatem nostram et habitatorum castri et ville adque aldearum Morelle, cum presenti carta perpetuo valitura, donamus, concedimus et laudamus [...] Sic incipies in prima parte in valle de los Pardos, et per vallem vallem vadit ad illam costam que dicitur Andador, et ibi dividit terminum cum Monte Rubeo [...] et dividit terminum cum Hares [Ares], et includit intus Canalielas, et dividit terminum cum Cuilyar [Culla] per Coladiello Pinoso, per orielam de Campielo Sico, et vadit ferir ad Alcantariela. Et redit super Alcantariela per baranchum sursum, et vadit ferire ad penna de la Calzada de la Cabriella. Et per penam penam vadit ferir ad penam de la Cabriela. Et per illam calzadam descendit, et vadit ferir ad rivum de las Albaredas. Et per rivum rivum vadit ferir ad Matam de Enego Sanz, dicta Mata intus stando. Et traversat rivum qui venit de Cantavelya, et vadit ferir ad vilar de la Maleha. Et transversat serram, et per illam viam vadit ferir ad Turrim de la Criazo, et dividit terminum cum Holocau. Et per baranchum baranchum, vadit ferire ad serram de la Chova de Albaro, et per serram serram, sicut aque vertuntur, vadit ferire ad Admanarellam...” (còpia D,  segle XIII)

  [A]. Pergamí original no conegut.

B.  Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Benifassà. Pergamins. Carpeta 421, nº 17P. Còpia simple coetània.

C. En la mateixa carpeta que el B, nº 18P. Trasllat de 9 de febrer de 1295, fet a partir del document original.

D. En la mateixa carpeta, nº 19P. Trasllat del segle XIII.

E.  En la mateixa carpeta, nº 20P. Trasllat còpia de l’anterior.

F.  En el mateix arxiu i entre els documents del Benifassà. Còdex 1126B, ff. 54v/56r. Còpia del segle XVI.

G. Arxiu Eclesiàstic de Morella. Còpia simple del segle XVII.

  (GARCIA SANZ, Arcadi i GARCIA EDO, Vicent. La Carta Pobla de Morella. Pàg. 57. Universitat Jaume I. Castelló, 1994)

  També publicada en:

  (GUINOT RODRÍGUEZ, Enric. Cartes de poblament medievals valencianes. Pàg.215. Generalitat Valenciana. Servei de Publicacions de la Presidència. Direcció General de Relacions Institucionals i Informatives. València, 1991)

1258

Juliol,24. Eixarch Frasno, en el seu llibre de La Mata, quan parle de la família Dalp i el Molí de la Punta, ens dona una dada del segle XIII que tracta sobre la disputa entre els termes de Cantavella i Morella. Només transcriu el següent:

  “scilicet, super illam Punctam de La Mata de Enecho Sancii, que est inter rivum de las Alboredas et rivum de Cantaviella”

  [ASDM. Còpia autèntica de la sentència arbitral. A. 1258, juliol,24]

Document original d’aquesta data feta pel notari Hierónimo Sanchiz en l’any 1601, procedent de l’Arxiu dels Jurats de Morella, desaparegut en la seva totalitat.

  (EIXARCH FRASNO, José. La Mata (Els Ports de Morella). Aportación gráfico-documental a su historia. Pàg.239. 1987)

1259

Any a partir del qual comença la dependència de Portell al castell de Morella perquè deixa de ser del Templers, per la seua il·legalització. Serafín Gamundi, al seu llibre de la comarca, diu el següent:

“Cuenta la leyenda que la primitiva fundación de Portell como colectivo humano, se ubicó en el cerro de las Lastras [Les Llastres], relativamente cerca del puerto de “Las Cabrillas”. Dado su excepcional emplazamiento actual, los moros la fortificaron rodeándola de fuertes muros que todavía podemos contemplar, en algún tramo en estado bastante aceptable, aunque muy deteriorados por el paso del tiempo. Estaban abiertos a los cuatro vientos por otros tantos portales, y en la parte alta construyeron un castillo con torre central mayor prismática (hoy campanario de la Iglesia Parroquial), para dominar y defender los alrededores, por lo que llegó a ser una población estable de cierta importancia. Conquistada la población por las huestes del rey Jaime I de Aragón en 1234, dióla a la Orden del Temple, que la poseyó hasta que fue extinguida en el territorio de la Corona de Aragón, pasando en 1259 a la jurisdicción de Morella como Aldea” [i amb una nota al final del darrer paràgraf diu que això ho treu de Sarthou Carreres, Carlos: Geografia General del Reino de Valencia Provincia de Castellón. Sant Vicenç dels Horts, Morella y Comarca, Valencia, 1983-84, pág. 16]

  En la mateixa pàgina, diu: “Tan pronto fue incorporada a Morella como Aldea, el rey Conquistador, el 30 de septiembre del mismo año dispensa a Portell el ‘forn ó puja de pa’, a cambio del pago anual de un censo de ’80 sous reals de València’. La expresión ‘puja de pa’ significa la cantidad de pan que se tenía que pagar al hornero, por su labor y materiales invertidos en la cocción del pan, cuyo pago en 1387 se estableció a razón de un pan por cada 25 que se cocían. Este pan se vendía en la panadería establecida al efecto y tenía el nombre de ‘pa de fleca’. [ACA, Cancilleria, registre 11, fol. 152v]

  (GAMUNDI CARCELLER, Serafín. La Comarca de Els Ports. Su patrimonio y sus gentes.Pàg. 284. Morella, 1994)

1259

Setembre,18. Fortanete. Finalment, trobem informació de primera mà sobre aquest forn (o forns, perquè tenim dos documents, un a un particular, el dia 18 i un segon, al Consell del poble, el dia 30 del mateix més). El primer document, Jaume I dóna a Berenguera de Copons un forn en Portell. A continuació us posem la transcripció efectuada en 1999 a partir del manuscrit de referència (Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Registre 10. Original.). Cal destacar que aquesta Berenguera és la primera persona amb nom i cognoms que coneixem del poble. D'ahí la importància del document. A més, devia ser prou important per obtenir tal gràcia del rei. Segurament, fou una mena de compensació que feu el rei per la mort del seu marit, Guillem de Copons, tal vegada mort en el camp de batalla.

<<1259, setembre 18. Fortanete
Jaume I dóna a Berenguera de Copons un forn en Portell
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Registre 10. Original
Transcripció efectuada en 1999 a partir del manuscrit de referència

       "Damus et stabilimus vobis Berengarie de Coponibus, uxori quondam Guillermi de Coponibus, et filiis ipsius Guillermi de Coponibus et vestris in perpetuum, furnum illum qui est in Portel, aldee Morelle.
       Ita videlicet quod pro dicto furno donetis nobis et nostris, quolibet anno in festo Natalis Domini, L solidos regalium Valencie censuales.
       Et sic habeatis, teneatis et possideatis dictum furnum, cum omnibus suis terminis et pertinenciis universis a celo in abissum, ad dandum, vendendum, impignorandum, et alienandum, et ad omnes vestras et vestrorum voluntates cui et quibus volueritis libere perpetuo faciendas, exceptis militibus, clericis, et personis religiosis.
       Salvis tamen nobis et nostris iure, censu, fatica et laudimio de furno.
       Datum apud Fortanet XIIIIº kalendas octobris anno Domini Mº CCº Lº nono.">>

[TRADUCCIÓ PENDENT. NOMÉS TENIR-LA US LA POSAREM]

  (Arxiu Jaume I. Es pot consultar per internet, a la web de la Univessitat Jaume I, concretament en: http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000836  )

[Si investiguem sobre algun Guillem Copons de l'època, trobem que en Godall (l'antic Codair, prop de Tortosa): "Ramon Berenguer IV, conqueridor de la contrada, l'11 de desembre de 1153 féu donació de la Villa que apellatur Godal, amb tots els seus termes ,a Guillem de Copons, que havia estat nomenat batlle de Tortosa arran de la conquesta. Més de mig segle després de la donació a Guillem de Copons, la senyoria de Godall era compartida pels néts d'aquest personatge juntament amb altres cavallers, Ramon de Centelles i Pere Godall, els quals el 1228 celebraren una concàrdia de partició del lloc i terme de Godall." http://www.godall.altanet.org/turisme/historia_del_municipi.php

Més tard trobem al Guillem Copons molt conegut per la seva faceta de traductor i escriptor. "Breviari d'amor", "El llibre del tresor", "Dispensació de la sra. de Moixent", etc. Aproximadament va viure entre 1350 i 1420. http://www.aellva.org/v_histollit.htm ]

1259

Setembre,30. Grau Monserrat revisant, documents de l’Arxiu Notarial de Morella, ens dona dades molt interessants sobre l’arrendament de serveis públics en Portell, com ara el forn (o puja de pa), panaderia (o fleca), taverna i carnisseria. Diu textualment: “La primera notícia que tenim del forn portellenc és del 30 de setembre de 1259. Es tracte d’una concesió reial i establiment a Portell, ‘aldea de Morella’, perpetuament d’un forn, que ja hi havie al lloc, a canvi d’un censal anual, a pagar per Nadal, de 80 sous reals de València “ad dandum vendendum impignorandum et alienandum” a la seva voluntat excepte a militars-cavallers, clergues i persones religioses, salvant sempre els seus drets i concessions que ja havien estat fetes sobre les heretats i, a més a més, la fixació teòrica del terme, feta per Joan Pere, alxaid del castell de Morella, en nom del Rei, que seguirie la dels quatre moros que feren la general del terme del castell morellà. (ACA, Cancilleria, registre 11, fol. 152v). Més endavant es vorà que al forn era el lloc en que es reunia el Consell del poble, potser pel fred [veure en 1508, 6 de gener]

Però Grau, abans d’entrar a parlar del tema de Portell fa una breu explicació dels conceptes ‘puja’ i ‘pa de puja’, que transcribim ací per aclarir una mica el tema:

  <<Amb la expresió ‘puja’ es significa la quantitat de pa que calie pagar al forner per la faena i els materials de coure’l en el forn públic, és a dir, al forn on es coïa, pastat pels parroquians, i ‘pa de puja’, és doncs, el que es donava al forner en pagament del seu treball i despeses (Gran Enciclopèdia Catalana, sub voce).  

La ‘Gran Enciclopedia Valenciana’, al vol.9, mos diu ‘PUJA, PA DE: Nombre que recibía en la época foral el pan que se retenía, en concepto de pago por su trabajo, el hornero. El número de unidades de éste era proporcional a la cantidad que se cocía en el horno público, siendo establecido, en 1387, en uno de cada 25 unidades. Este pan, por disposición del mustaçaf no podían venderlo directamente los horneros sino los panaderos, a partir de 1369. La cuantía de ee pago en especie fue variable, siendo distinta en las diversas comarcas del País Valenciano’.

  Lévi-Provençal y Emilio García Gómez (“Sevilla a comienzos del siglo XII -El tratado de Ibn Abdun-. Madrid, 1948, pàg. 136), en estudiar el tractat de hisba d’Ibn Abdun, sobre el mercat de Sevilla, pel que fa al pa, no només la farina sinó també cuita, parlen de la prohibició de fer un pa gran amb les ‘poyas’, per part del forner; cada una de elles calie coure-la a part, tal com les rebien, per evitar les barreges de farines; allí mateix es definia l’expressió ‘Poya’ com “el impuesto o derecho en pan, que se paga en el horno común”.

  Aquest petit pa, que ere el salari del forner, rebie el nom en àrab hispànic de ‘buyya’, que correspon al castellà ‘poya’, català i valencià ‘puja’ i portugués ‘poia’, paraula estudiada per F.Simonet i W.Marçais (Glosario de las voces ibéricas y latinas usadas entre los mozárabes. Madrid, 1989, pág. 463. Textos árabes de Tánger, pág. 143, nota 1 y 242). Al-Saqatí també ens parla de la qüestió dels forners (El “Kitab fi adab al-hisba -Libro del buen gobierno del zoco de al-Segatí-“ Ed. Pedro Chalmeta Gendron en “Al-Andalus” (Madrid-Granada), XXXII (1967), 125-162, 359-397 y XXXIII (1968), 143-195 y 367-432, cf. págs. 155 y ss.). Com fa notar Charles Pellat, en tractar dels forns al nord d’Àfrica, fins fa poc era faena de les mestresses de casa o d’alguna minyona el fet de pastar i després portar la pasta al forn i allí era el forner qui enfornava el pa i tenie cura de coure’l (“Le salaire du fournier était constitué par un morceau de pâte qu’il faisait cuire et vendait à son profit; dans al-Andalus, ce petit pain, s’appelait ‘poya’ (et var.) et ce terme a subsisté sous la forme ‘pïwa/poya/buya’, dans quelques régions du Maroc et d’Algérie, pour désigner la salaire du fournier, même après que l’on eut commencé a le lui verser en espècies”.

  A Morella encara es pagave els anys cinquanta però amb un petit canvi. Fou fins als anys vint que cobrà aixina el forner, després serà el salari que pagave el client al duïdor i la duïdora. El duïdor estave encarregat d’anar aper les cases a portar les canastes de la pasta al forn i tornar el pa una vegada cuit; si tenie temps ajudave a enfornar i traure el pa; si es tractave de la gent de les rodalies, més que res de l’Hostal Nou i casetes veïnes, es feie càrrec de la burreta, albardave i desalbardave, la nigave al corral, ajudave a lligar la manta de corrinxol a les sàries, etc. La duïdora ere la que ajudave a fer el pa i enfornar-lo. El forner, portave la pala i podie recibir o no la propina con [vol dir ‘com’?] el duïdor i la duïdora. El borreguet constituïa la propina donada per la pastadora al duïdor ila duïdora. Per una trentena es pagaven tres pans; per dos trentenes, tres pans per la primera i dos per la segona; i per tres trentenes, tres per la primera, dos per la segona i un per la tercera; si en feien més afegien un pa trentena. Però amb el temps hi hagué força canvis i, com he dit, a partir dels anys  vint el forner ja va cobrar en diners. També les pastes pagaven en espècie. Al forn hi havie un caixó per a posar el ‘pa de puja’.>>

  (GRAU MONSERRAT, Manuel. Tres qüestions d’història portellenca. Pàg. 76. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO XI, 1989-90)

Setembre, 30. Arcos. Finalment, trobem informació de primera mà sobre aquest forn (o forns, perquè tenim dos documents, un a un particular, el dia 18 i un segon, al Consell del poble, el dia 30 del mateix més). Efectivament, en aquest segon document es dóna el forn al Consell municipal de Portell. A continuació us posem la transcripció efectuada en 1999 a partir del manuscrit de referència (Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Registre 10. Original.). No sabem si aquest és el mateix forn que dona 12 dies abans a Berenguera o si és un altre. Esperem poder-los traduir tots dos per saber quines van ser els detalls d'aquestes concessions.

<<1259, setembre 30. Arcos¹
Jaume I dóna un forn al consell municipal de Portell
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Registre 10. Original
Transcripció efectuada en 1999 a partir del manuscrit de referència

       "Per nos et nostros damus et stabilimus vobis, concilio hominum de Portel, aldea Morelle, presentibus et futuris in perpetuum, furnum illum qui est in dicta aldea de Portel; ita videlicet quod pro dicto furno donetis nobis et nostris quolibet anno in festo Natalis Domini, LXXX solidos regalium Valencie censuales.
       Et sic habeatis, teneatis et possideatis dictum furnum cum omnibus suis terminis et pertinenciis universis a celo in abissum, ad dandum, vendendum, impignorandum, et alienandum, et ad omnes vestras et vestrorum voluntates, cui et quibus volueritis, libere et perpetuo faciendas, exceptis militibus, clericis, et personis religiosis; salvis tamen nobis et nostris iure, censu, fatica et laudimio in dicto furno.
       Laudamus etiam, concedimus et confirmamus vobis et vestris in perpetuum, omnes donaciones et concessiones que facte sunt vobis de terminis vestris de Portel, et de domibus, hereditatibus, et possessionibus vestris, factas per divisores quos ibi posuit et constituit Johannes Petri quondam alcaidus de Morella. Ita quod omnes dictos terminos et dictas domos, hereditates, et possessiones omnibus, cum suis terminis et pertinenciis habeatis in perpetuum, teneatis, et possideatis pacifice et quiete, prout melius nunc eas tenetis et possidetis.
       Datum apud Archos, IIº kalendas octobris anno Domini Mº CCº Lº nono.">>

[TRADUCCIÓ PENDENT. NOMÉS TENIR-LA US LA POSAREM]

  (Arxiu Jaume I. Es pot consultar per internet, a la web de la Univessitat Jaume I, concretament en: http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000842 )

[(¹ ) En internet, intentant comprovar si aquest Arcos és el poble de Terol anomenat Arcos de las Salinas, trobem el recorregut que aquells dies fa el rei Jaume I per aquestes terres. Us transcribim literalment el que trobem en la web del Instituto de Estudios Turolenses (pàg. 15): <<El año 1259 es aquel en el que Don Jaime permanece en Teruel durante mayor tiempo seguido, como puede verse en los documentos. A principios de septiembre se halla en el Maestrazgo, cruzando luego la provincia de este a oeste, para llegar finalmente a la capital. El 8 está en Alcañiz, el 9 en Monroyo; del 16 al 18, en Cantavieja, luego en Villarroya, Cedrillas, Sarrión, Mora, Arcos de Salinas y en el Rincón de Ademuz, donde acaba el mes. El 1 de octubre data ya en Teruel, y allí permanece por lo menos hasta el día 20.>> I què anava a fer allà? Una mica més avall i en el mateix escrit, parla de << (documentos) de índole económica, con gran participación de los judios; los relativos a exenciones y privilegios a los ganaderos, a las saunas de Arcos, determinando el abastecimiento en ellas>>. Però evidentment, lo més important d'Arcos devien de ser la sal, i així ho diu en un altre document Martínez Ortiz ("Algunos aspectos de Teruel y su tierra durante el siglo XIII, a través de los documentos de Jaime I el conquistador"): <<En el territorio turolense las salinas más importantes eran las de la localidad de Arcos, que por ello tomaba su determinativo: Arcos de las Salinas>>

[MARTÍNEZ ORTIZ, José. Referencias a Teruel y su provincia en los documentos de Jaime I el conquistador. Colección de catálogos documentales IV. Instituto de Estudios Turolenses. Consultat en http://3w.ieturolenses.org ]

1259

Segons comunicació de Santi Arbós, en el famós Onomasiticon de Coromines apareix una referència a Portell:

  1259: 'Portel' (Mtz.Fdo. DocValACA I, 242);

  ***CALDRIA REVISAR SI TÉ A VEURE O NO AMB EL DOCUMENT QUE PARLE DEL FORN, O SI ÉS ALGUN DOCUMENT DIFERENT***

s.XIII

Grau Monserrat, en el seu llibre de Herbés ens fa una aportació interessant sobre aquella època:

  <<Es necesario distinguir entre poblaciones dependientes de los Térmens Generals del Castell de Morella, dos estatutos claramente diferentes, aunque todas ellas correspondían por un igual al conjunto de la comunidad de las aldeas, muy semejante a otras parecidas aragonesas. Por un lado hay que considerar las aldeas propiamente dichas y los lugares de señorío, teniendo presente que, a veces, hubo cambios y paso a la categoría de simple aldea de algún lugar de señorío, o de alguna aldea calle de Morella.

  Aldeas por antonomasia fueron : Palanques, El Forcall, Olocau, Portell (Les Albaredes) [Les Albaredes el mateix Grau, en un article publicat al Butlletí AMYC, any XI, pàg. 68, ens diu que al 1397 pertanyia als Brusca ¿ ?], La Mata, Cinctorres, Castellfort, Vilafranca, Vallibona, Herbeset, Chiva, Salvassòria en algunas ocasiones. La Mata [veure en 1355], Palanques, Herbeset, La Pobleta y Chiva, pasarían, no todas a la vez, ni por igual vigencia, a convertirse en calles de Morella y sus habitantes se consideraban vecinos de la villa aunque residentes en el lugar correspondiente. Salvassòria pronto quedó convertida en simple masía, centro de la parroquia de Santa Lucía (Milián Boix, Manuel. Salvassòria (Morella). Iglesia parroquial de Santa Lucia (siglo XIII). “Boletín de Amigos de Morella y Comarca, año VI, 1983-84 **REVISAR TEXTO DE MILIÁN**)

  Los lugares de señorío cabe dividirlos en llocs de cavallers y de titularidad eclesiástica. Los primeros fueron : Sorita (Peralta), Ortells (Brusca), Todolella y Saranyana (Calvera), Catí (Bocona) y Herbés (Garcés) ; con el tiempo Sorita y Catí pasaron al grupo de las aldeas por compra de ciertos derechos por los jurados morellanos. Los de titularidad eclesiástica fueron Villores (de las monjas de Sigena, que luego vendieron sus derechos a la familia Des Puig) y la Tinança de Benifassà -Fredes, Coratxar, Boixar, Castell de Cabres, Ballestar, Bel, La Pobla- (del Abad i Monasteri de Santa María).>>

  (GRAU I MONSERRAT, Manuel. Herbés. Pàg. 46. Col·lecció Universitària. Diputació de Castelló)

1272

Se constuïx el convent de Sant Francesc de Morella. Tots els pobles del Castell de Morella havien de contribuir. I havien de contribuir  al manteniment de la seva comunitat amb 500 sous l’any, amb el compromís per part dels frares de servir a les aldees i masos en “confessions, sermons i altres coses”.

  Eixarch, explicant el cas de La Mata, ens dóna una visió del paper que representaven els pobles dins de l’extens territori que va arribar a abarcar ‘Morella y sus aldeas’ o millor dit, ‘Els termes generals del Castell de Morella’, des de la primera meitat del segle XIII. Ho explica així:

  <<Compleja estructura territorial constituida por aldeas, calles, lugares de señorío (civil y eclesiástico). Se trataba de una poderosa organización político-administrativa, con unas leyes comunes, ‘Els Establiments Generals’, que a todos obligaban.

  Su organizador, D. Blasco de Alagón, el conquistador de estas tierras, aragonés como los caballeros y peones que le acompañaban, llevaba en sus mentes el ejemplo y la experiencia de aquellas comunidades de aldeas surgidas en lo que se ha llamado la Extremadura del reino aragonés, las de: Calatayud, Daroca, Teruel, Albarraciín, por citar las más importantes. Aunque más bien creamos en nuestro caso (y me baso en la opinión de prestigiosos historiadores) que la Reconquista halló formada nuestra Comunidad; y aprovechó tan sólo la cohesión tradicional que mantenía unidos a tantos pueblos con persistencia histórica. Esto obliga a concederles [a nuestros pueblos] mucha mayor antigüedad, tesis que podría confirmar el hecho que D. Blasco, en la Carta de población que concedió a Morella en 1233 (Segura Barreda, José. Morella y sus aldeas. Vol.I., 1, 188 y sgts. A. 1868), acudiera a los sarracenos para que fueran ellos los que señararan los términos del Castell de Morella [veure en 1233]

  Veinticuatro pueblos formaban la comarca de morellana con una extensión de 1.098 Km², advirtiendo que no estaban incluidos los términos de Vilafranca, unida a Morella el año 1303, ni Olocau, anexionado en 1287. Así nos lo confirma el Dr. Manuel Grau Monserrat (Herbés. Col·lecció Universitària. Diputació de Castelló. A. 1986. Els tèrmens generals del Castell de Morella. 2.1. Aldeas y lugares de señorío, p.46):

  ALDEAS: Palanques, Forcall, Olocau, Portell, La Mata, Cinctorres, Castellfort, Vilafranca (unida a Morella el 1303), Vallibona, Herbeset, Chiva, Salvassòria (muy pronto simple masía, Parroquia de Santa Lucía) .

  CALLES: Palanques, La Mata, Herbeset, La Pobleta, Chiva y Saranyana.

  LUGARES DE SEÑORÍO CIVIL (“CAVALLERS”): Sorita (PERALTA), Ortells (BRUSCA), Todolella y Saranyana (CALVERA), Catí (BOCONA) y Herbés (GARCÉS).

  LUGARES DE SEÑORÍO ECLESIÁSTICO: Villores (Monjas de SIJENA), y la Tinença de Benifassà (Monasterio de Sª MARÍA): Fredes, Coratxar, Boixar, Castell de Cabres, Bel, La Pobla.

Pero no se olvide que de todo este extenso territorio era Morella la verdadera dueña y señora; y sobre cada uno de los pueblos integrantes ejercía su dominio y jurisdicción, quedando yodos sometidos a ella, en todos los aspectos y perdiendo gran parte de su autonomía municipal. Onerosas pechas e imposiciones sobre hornos, molinos y abastos constituían los derechos dominicales. Contribuían las aldeas con prestación de hombres, bagajes y dinero a las obras de común utilidad, según el criterio y arbitrio de los Jurados y prohombres de Morella. Ciertamente, gracias al esfuerzo y tesón de sus moradores se convertiría en la Edad Media en la primera Villa del reino, por su importancia, en ‘cap i casal’ de su comarca; pero también -qué duda cabe- por obra y contribución de sus 26 aldeas.

  De utilidad común fueron consideradas las obras de “murs e valls” consistentes en la conservación y ampliación de las murallas y sistema defensivo de la metrópoli; la traída de aguas de la fuente de Vinachos mediante un acueducto, verdadera obra de romanos; la construcción del convento de San Francisco en 1272, así como contribuir al sostenimiento de su comunidad con la prestación anual de 500 sueldos, con el compromiso por parte de los frailes de servir a las aldeas y masías en “confessions, sermons i altres coses”.

  Por otro lado, el Justicia Mayor de Morella ejercía en todo el territorio de su jurisdicción (a excepción de Olocau, a quien respetaron sus derechos y privilegios antiguos) el mero y mixto imperio, es decir, el ejercicio pleno de sus ilimitadas facultades; siendo los Justícias de las aldeas simples representantes y delegados suyos, “Lochtinents de justicia”, con funciones muy restringidas.>>

  (EIXARCH FRASNO, José. La Mata (Els Ports de Morella). Aportación gráfico-documental a su historia. Pàg.45. 1987)

1270 (darreries)

<<Hi ha dos punts importants per a poder comprendre en tota la seua magnitud la importància històrica de Morella [i comarca]. Per una part, Morella està situada al centre geogràfic dels estats peninsulars de la Corona d'Aragó, a la frontera entre Catalunya, l'Aragó i València, i prou a prop de Mallorca. Per l'altra, Morella sempre serà del rei, a partir de 1250, però totes les comarques veïnes són de les poderoses ordres militars (hospitalers, templers, calatraus, montesans...) i és l'únic lloc de reialeng en molts quilòmetres a la redona.
Fins a finals de la dècada de 1270 Morella [i segurament, amb ella, Portell] estava inclosa a l'Aragó però des d'aleshores forma part del Regne de València. De fet, les de 1261 són les úniques Corts Valencianes en tota la història en què Morella no està present. A les Corts, Morella ocupa sempre el lloc protocolari de primera vila del regne i només li passen davant les ciutats, primer València i Xàtiva, i més tard Oriola i Alacant.

Per contribució a les arques reials era la segona o tercera localitat del regne, encara que per entendre la importància de Morella cal tenir en compte que el terme general de Morella incloïa una trentena de localitats de l'actual comarca dels Ports, cadascuna de les quals tenia diferents graus d'autonomia. Aquesta complexa organització municipal estava regulada pels furs, sentències i concòrdies reials i variava des de la pràctica independència d'Olocau, passant per l'autonomia de les altres aldees, fins a la gairebé completa manca de personalitat jurídica dels carrers i llocs.

Es tracta d'una societat urbana amb una àmplia representació gremial: orfebres, argenters, escultors, teixidors... En aquells temps podem trobar comerciants morellans a l'Atenes dominada pels almogàvers o una expedició marítima del Batle de Morella per a conquerir el nord d'Àfrica el 1510. També hi havia una xicoteta comunitat jueva que tenia els mateixos drets que els de la ciutat de València, per concessió de Jaume I el 1264.>>

[http://www.morella.net/morella/conocenos/historia_de_morella/historia_medieval/]

Eixarch, parlant de Forcall, ens dona una dada sobre la “décima” que pagaven els pobles del castell de Morella allà pels anys 1279-80 a l’Església. Diu així:

  “...hemos de creer que no fue numeroso en nuestro pueblo [Forcall] el elemento musulmán, si nos hemos de atender al testimonio de Beuter. A la misma conclusión se llega, después de comparar la cuantía de la Décima que satisfacían a la Iglesia Romana, al Papa, por los años 1279-1280, con carácter transitorio y extraordinario, como contribución a las Cruzadas (“Ratones Decimarum Hispaniarum”, publicadas por el Dr. Font i Rius. Su original obra en la Biblioteca Vaticana) los pueblos de nuestra Comarca; impuesta seguramente de conformidad con la importancia demográfica y económica de cada uno de ellos. En cuanto a las contribución de los hombres que constituyen las diferentes “Universidates” [pobles], Forcall ocupa uno de los últimos lugares. Frente a Morella, a la que se asigna, en 1279, 160 sueldos, aparece nuestro pueblo con sólo 15. Las restantes poblaciones, o le igualan en sus aportaciones, como Catí y Cinctorres, o le superan, como Todolella, juntamente con Saranyana y La Mata, con 17 sueldos; Vallibona, con 22; Portell, con 25; Castellfort, con 30; Villafranca, con 50; Ares, con 84...”

  (EIXARCH FRASNO, José. Forcall y pueblos de la Comarca “dels Ports”. Trabajos Históricos (1966-1993). Pàg.20. Excmo. Ayuntamiento del Forcall. 1987)  

1282

Segons diu Francisco Ortí Miralles en el seu llibre d’Història de Morella (Benimodo, 1958,  pàg. 533) en 1282 Portell va tenir rivalitats amb Cantavella., per qüestions de límits de terme. “En 1282 tuvo rivalidades con Cantavieja por cuestiones de límites de término, que por fin se resolvieron pacíficamente”.

  (GAMUNDI CARCELLER, Serafín. La Comarca de Els Ports. Su patrimonio y sus gentes.Pàg. 284. Morella, 1994)

    **CALDRIE VEURE QUÈ POSE EXACTAMENT AL LLIBRE D’ORTÍ MIRALLES I SABER ON ÉS EL DOCUMENT EN EL QUE SE BASE.**

1284

Entre alguns dels documents del llibre de José Albata, “Cantavieja y su Baylía”, pp.63-99, n'hi ha un on es nombra Las Albaredas. El transcric segons ho cita Martínez Calvo. “Perg.7 (61).- Compromiso entre Cantavieja e Iglesuela sobre la división de sus términos, que va de los Alvasedal a la Umbría de Nogueruelas, a los Frontones de la Peña, y acaba en el Cabezo de las Casiellas y Laguna Negra (19-calendas Enero 1284)”

  Per demostrar que LOS ALVASEDAL = LAS ALBAREDAS, recorreré a un altre frangment del llibre de Martínez Calvo, pg.80, que és la carta pobla de Cantavella, i on surt el mateix tram: “...de las Albaredas hasta Nogueruelas (mas), y por la Umbría debajo de las Nogueruelas hasta subir a la fuente de la Peña, y de allí se alarga hasta la cabeza de las Carellas, y de la cabeza de las Carellas (que, per tant, no son Les Cabrelles !) sigue hasta la Laguna Negra...”

  (MARTÍNEZ CALVO, Pascual. Historia de Castellote y la comarca. Antiguo partido, La Ginebrosa y Olocau del Rey. Pàg. 80. Editorial Hechos y Dichos. Zaragoza, 1992)

1299

Parlant de la trashumància, que ací a Portell, la gent major encara coneix com "anar a extrem", i que, per cert, encara es fa en major o menor medida pels assagadors de la comarca i el veí Aragó, José Luis Castán ens fa menció d'un parell de dades que, encara que no nomena al nostre poble, sí l'afectava de ple:

<<La primera mención de pastores de Cantavieja trashumando hacia Levante la tenemos en una carta de la reina en 1299 en la que notificaba que sus ganados podían pasar libres en Morella, sin tener que pagar por ello derecho alguno de herbaje. Como Morella se opuso, fue necesario pactar en 1320 que los ganados de las dos villas podían apacentarse en ambos términos. En el siglo XIII hay documentados conflictos con Morella, llegando incluso al asesinato de varios hombres en los términos de Cantavieja, so pretexto de que "habían hecho daño". En estos siglos es cuando la trashumancia se consolida, creando redes de comunicación, comercializada a través de la feria de San Mateo, se exportaba a Francia e Italia por genoveses y florentinos.>>

  [CASTÁN ESTEBAN, José Luis. La trashumancia en la Bailía de Cantavieja. pp.100-101. Miscelánea del Centro de Estudios del Maestrazgo Turolense. BAYLÍAS. Año 2006. Cantavieja. 2006]