INDEX

1691, L’ANY DE LA INDEPENDÈNCIA


ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA


1691

Gener,9. Tenim un document en el que se’ns donen dades de les despeses de separació dels pobles de Morella. Molts dels pobles hagueren de recòrrer a per poder pagar, a censals o préstecs, carregats en favor de particulars o institucions i, i al clero. Un fragment notarial referent a La Mata diu el següent:

 “Attenent y considerant que, per part del Jurat major del present lloch, fonch proposat que lo Serenissim Rei nostron, en Carlos segon de Austria, que Deu guarde,havia ja concedit Privilegi al present lloch pera que fos Vila y gaudís de la separació de Morella, per donatiu y servici de 20.000 pesos de plata, juntament ab Forcall, Catí, Vilafranca, Cinchtorres, Portell, Vallibona, Castellfort y Olocau; pera la qual y gastos que se havien ofert fer en la petició sobredita, havia sigut forçós el que los més particulars del poble, vista la urgència del donatiu, el haguessen de buscar el diner a censal, com de facto se han buscat de les demés universitats sobredites, 1.840 lliures, y del present clero de la Mata, 700 lliures; y que, pera quitació integra de aquelles y per aque la present universitat pagara les dites cantitats, tan ben empleades en lo servici y donatiu a sa Magestat lo nostre Rey (q.D.g.) fet per la gracia de la separació de la vila de Morella... (AHNM [Arxiu Històric Notarial de Morella] Pere Casanova, A. 1691, enero, 9)”

 I un altre document ens dona un parell de dades molt curioses, una de població i una altra del grau de germanor entre els pobles, que van haver d’ajudar a La Mata a pagar, perquè pel que fos, en aquell moment no podien fer-ho.

 “çó és, lo Forcall, per 112 fochs {foc, u hogar o familia. Los demógrafos suelen asignar un coeficiente de 4,5 personas por familia}, ha pagat per nosaltres, 280 lliures; Catí, per 138 fochs, 345 lliures;

Vilafranca, per 100 fochs, 250 lliures;

Sinchtorres, per 102 fochs, 252 lliures;

Castellfort, per 63 fochs, 157 lliures;

Portell, per 65 fochs, 162 lliures;

Vallibona, per 94 fochs, 157 lliures;

Olocau, per 63 fochs, 157 lliures, 10 sous;

que tots en ple fan suma de 1.840 lliures...”

Continua dient Eixarch:

<<Constituye el anterior documento, en primer lugar, un claro exponente de la hermandad, unión ymutuo apoyo que reinaba entre los nueve pueblos, fruto, sin duda, de la clara conciencia que cada uno de ellos tenía de la importancia y transcendencia del paso que estaban dando. Por eso no dudaban las ocho aldeas en acudir en ayuda de La Mata que, sea por las razones que fuere, no disponía en aquel momento de la cantidad con que proporcionalmente le tocaba contribuir. Ofrece además un interés especial para el estudio de la demografía de nuestra comarca, de finales del s. XVII. Observamos una lamentable laguna, y es que no figura el número de “fochs” u hogares de La Mata. Afortunadamente podemos satisfacer la legítima curiosidad de nuestros lectores, gracias a una ápoca o recibo de 28 libras, 17 sueldos, 4 dineros qu el noble D. Francisco de la Figuera y Monforte (Señor del Lugar de Saranyana, Caballero del Hábito de Ntra. Sra. de Montesa), “baile de la villa de Morella y de su distrito y, como tal, procurador y general administrador de las Peitas reales, confiesa haber recibido del justicia y jurados de la universidad y singulares de la villa de La Mata, de manos del Magnífico Francisco Valero, jurado mayor, por la peyta real de 81 vecinos... pro annata 1691”>>


 I Eixarch ens dona una curiosa dada sobre Portell:

<<Antes de cerrar el capítulo, queremos hacer constar que el caso de La Mata fue similar al de cada una de las futuras villas. Todas -como ya se ha dicho- tuvieron que empeñarse en censales. En cuanto a Portell (AMC [Arxiu Municipal de Cinctorres]. Libre de Consell. A. 1677-1712. 1691, marzo, 22, f. 314):

“...per quant al present nos troba possibilitat per haver de pagar la part que li pertoca, per ço... lo dit lloch farà son carregament censal a quiscuna vila, del diner que li tocarà pagar...”

[*DUBTE: SI LA MATA DEMANA AL DEMÉS POBLES, COM ÉS QUE PORTELL LI DEIXA SI NO EN TÉ NI PER PAGAR-SE ELS D’ELL MATEIX?]

"Nos consta, continua Eixarch, que también Forcall tuvo que recurrir a un censal, de 2.536 libras de propiedad, que cargaron al Rvdo. Clero (AHNM. Llorens Badía. A. 1691, abril, 15, f. 112 v.). Cinctorres pidió prestado al Rvdo. Clero de “la vila de la en Gresola (sic) 3.025 lliures (en junio de 1690) 450 y 275 lliures al clero de Cantavella... (AHNM. José Sorolla. A. 1691, mayo, 6, f. 54 a 62 v)”>>

 [EIXARCH FRASNO, José. La Mata (Els Portes de Morella), p.188. Sant Carles de la Ràpita. Jordi Dassoy, impresor. 1988]


 [També podem trobar la dada poblacional, juntament amb una altra en la que se’ns donen tots els llocs que estaven compresos en el Bailío de Morella*, en: MONFORT TENA, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. p.461. Ajuntament de Vilafranca. 1999]

 ·      El Bailío de Morella comprendía, no sólo los lugares que constituían la Universidad de su nombre, sino también otros pueblos alejados a la misma. Los que dependían de su jurisdicción eran los siguientes: Morella, Herbés Subirans, Hervés Susans, Castell de Cabres, Bojar, Puebla de Benifazá, Ballestar, Puebla de Alcolea, Chiva, Palanques, Ortells, Zorita, El Forcall, La Mata, La Todolella, Sarañana, Villores, Ares, Culla, Benasal, Adzaneta, Vistabella, Benafigos, Molinell, Torre en Besora, Catí, Villar de Canes, Coratxá, Bel, Fredes, Cinctorres, Portell, Villafranca, Castellfort y Vallibona.


1691

Febrer,9. Carlos II decreta la separació de Morella. Monfort ens dona la transcripció i traducció de la de Vilafranca (la de Portell devia de ser similar), que diu el següent:

 “Ita videlicet quod aba hinc perpetuo dictum locum de Villafranca dici, nominari, tractari et reputari debeat, et sit villa Regalis separata et distincta a dicta villa Morella, tam de iurisdictione quam in terminis et territorijs, montibus, paseuis, pasturis, aquis, ademprius contibutione et alijs modo et forma contentis in infrascriptis Capitulis per Joannem Baptistam Penarroja Sindicum Locorum de Orcajo, Cati, Villafranca, Sinctorres, Castellfort, Portell, Olocau, La Mata et Vallibona [Sorita tal com ho diu Eixarch, ho aconseguirà més endavant, i no perquè no ho van intentar sinò per impossició de Morella] noblis oblatis et iuxta decretationes in fine cuiuslibet eorum appositas quorum et quarum tenores sunt qui sequuntur...”

 Traduït vindria a dir el següent: “De esta manera, naturalmente, de ahora en adelante ypor siempre {perpetuamente} al dicho lugar de Villafranca se le deba nombrar, llamar, tratar y reputar y sea villa Real separada y distinta de la mencionada villa de Morella, tanto en la jurisdicción como en sus lindes y territorios, montes, caminos, pastos, aguas y sobre todo en la contribución y otras cosas según el modo y manera dichos en los capítulos abajo escritos entregados a Nos por Juan Bautista Peñarroja, síndico de los lugares de El Forcall, Catí, Vilafranca, Cinctorres, Castellfort, Portell, Olocau, La Mata y Vallibona y según los decretos que al final de cada uno de los capítulos se añaden; los contenidos de unos {los capítulos} y de otros {los decretos}, son los que siguen...”

 [MONFORT TENA, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. p.431-439. Ajuntament de Vilafranca. 1999]


 En aquell moment, i tal com diu Eixarch, la comarca quedaria així: Morella com a cap i matriu de tota la comunitat, 9 aldees com acabem de dir, llocs de de senyoriu eclesiàstic com l’Abat del Monestir de Santa Maria de Benifassà (Ballestar, Bel, Boixar, Castell de Cabres, Coratxar, Fredes i la Pobla de Benifassà) i de senyoriu civil de cavallers diversos (Herbers Jussà, Ortells, Saranyana, Sorita, La Todolella i Villores), alguns eren carrers de Morella (Palanques, Saranyana i Xiva) i altres ravals de Morella (Herbers Sobirans, La Pobla d’Alcolea i Salvassòria) Tot lo qual es pot veure en un mapa fet per J.Sabater l’any 1990 en la pàg 409 del llibre de la història de Forcall d’Eixarch. Tots aquestos 26 pobles estaven sotmesos a Morella i regits per unes mateixes lleis, els “Establiments generals, privilegis i sentències reials”

 [EIXARCH FRASNO, José. Forcall y Pueblos de la Comarca dels Ports. Trabajos Históricos (1966-1993), p.409. Ayuntamiento de Forcall. 1994]


Una altra lectura ens la dóna Antonio Melià Lloréns en una web de Catí, que creiem que és comparable al que deurie passar a Portell:

"Sería finalmente durante el reinado de Carlos II cuando se consumaría este anhelado sueño de alcanzar su liberación e independencia, que llegó precisamente por la necesidad imperiosa que tenía la Corona de recabar fondos para llevar adelante la maltrecha economía estatal. Así, de todas las aldeas sometidas a la jurisdicción y contribución de Morella, solicitaron acogerse a tal gracia Catí, Castellfort, Villafranca, Portell, Cinctorres, Forcall, La Mata, Olocau y Vallibona. Nueve en total, que previa la aportación de 20.000 libras al erario real pasarían a constituirse en villas reales. Este Real Decreto se firmó en Madrid el 9 de febrero de 1691, actuando de valedor en representación de los intereses de las distintas aldeas Juan Bautista de Peñarroja.

Jubilosa fecha para la historia de estos nueve concejos, que vieron fructificar felizmente su eterno propósito de disponer de jurisdicción propia en sus asuntos particulares, sin ingerencias ajenas. Como consecuencia de ello, Catí dispuso desde entonces de nuevo Justicia, el cual juraría anualmente su cargo durante la Misa Mayor del día de Navidad de manera solemne ante sus convecinos; que entendería tanto en asuntos civiles como criminales. Hasta entonces su rango sólo le permitía intervenir en las primeras diligencias, trasladando posteriormente las causas al Justicia Mayor de Morella, quien se hacía cargo de todos los procesos, salvo de los de escasa importancia, siendo a la postre quien elegía a aquel una vez nombrado.

Para llevar a efecto el Real Decreto de segregación fue nominado D. Ventura Ferrer i Milán, Barón de la Serra d'En Garcerán y Pobla Tornesa. Con su presencia Catí celebró de forma unánime y fervorosa este singular evento, programando para ello unos festejos extraordinarios, que tendrían lugar los días 25 y 26 de julio de aquel mismo año, festividad de San Jaime y Santa Ana, con participación de todo el vecindario, que gozó con justificado entusiasmo de la independencia y autonomía de su pueblo."

[http://www.fortunecity.com/victorian/churchmews/146/centena.htm]
 

1691

Juny, 18. Eixarch, en el llibre de Forcall ens diu com van anar les formalitats i actes més importants per rebre al Reial Comissari en sa comissió.

 Quan va venir el Comissari Reial, es feien cerimònies on acudien la resta del pobles afectats, i que duraven tota una setmana. I el que feine en aquesta setmana ho sabem perquè ens ha quedat un parell de lligalls, un a Vilafranca i l’altre a La Mata. El programa debia ser molt semblant en tots els pobles:

 ·      1er dia (18 de juny). “Acte de arribo a Vilafranca del Real Comissari, entre les 7 i 8 horas de la vesprada, venint de la vila del Forcall, ab sa comitiva y tribunal”.

 ·      2on dia (19 de juny). “.Nominació de trompeta. Provisió de pregó: “per a demà, a les 9h del matí acudeixquen tots los vehins a la Parroquial Iglesia, a la misa conventual a hoyr publicar la Real Comissió...sots pena de 10 lliures”.

 ·      3er dia (20 de juny). “Lo real Comissari, constituhit personalment en la iglesia, poch ans de la misa conventual, en presencia de la marchor part del poble...manà al seu escrivà donés lectura al Real Privilegi y Real Comisió. Misa cantada y, abans de cantarse los Sancts Evangelis, Jurament en mà y poder del Batlle, sobre un misal que aquell tenia ubert en les mans, estant al peu del altar machor, dels nous Justicia, y Llochtinent, Jurats, Mustaçaf y Llochtinent y Sindich.

 ·      El mateix dia. “Poseció donada al Justicia en la Cort de la Sala de la Vila, plantar lo Costell (Pellerich) en la Plaça Major, per lo Justicia. Pregó que ‘ningú sia gosat desplantar y derrocar lo dit costell, sots pena de la vida’. Plantació de Forques [a Vilafranca, prop del Portal dit del Collado, passat la basa], fetes de cal y canto, penchà d’un Ram. Pregó que ‘ninguna persona sia gosada desplantar ni derrocar les forques ni despenchar lo Ram, sots pena de la vida, despenchar lo Ram’”.

 ·      El mateix dia. “Poseció dels Jurats (en la Casa del Concell). Poseció del Forn, dela Carniseriaa, de pes y Mesures (en la Carniseria), del Hostal y Hostalatge, de la Taverna del vi, de la tenda, de la Tenda del oli, de la Panaderia o Fleca del pa”.

 ·      [el 21, 22 i 23 no sabem què feien]

 ·      7è dia (24 de juny). “Delineació del terme de la vila de Vilafranca, que termina ab Vistabella, Mosquerola, Iglesola, Portell, Ares, Benasal y Castellfort”. Possessió del terme de Vilafranca, “dins los límits de les linies antecedents...sense perjuhí dels drets que competeixen a dita vila y particulars de aquella de pexer {pasturar} y apastar los ganados en les deveses y boschs comuns de Vallivana, Salvasoria y Gibalcolla, Vall de Valliba¡ona y Carrascals de Na Monreala”.

 I de tot això signa el notari, autenia la Còpia de tot lo escrit en 43 cartes o folis de paper.

[EIXARCH FRASNO, José. Forcall y Pueblos de la Comarca dels Ports. Trabajos Históricos (1966-1993), p. 418. Ayuntamiento de Forcall. 1994]


1691

Juny,24. Va ser el dia que va venir el Comissari Reial, el noble D. Ventura Ferrer i Milà, a Portell per tal de donar-los la possessió de totes les prerrogatives i privilegis i ser erigida en Vila reial. Una cosa curiosa va ser que tots els pobles per organitzar això i no deixar res a la improvisació, van actuar mancomunadament, prova d’això és el següent fragment del jurat major de Cintorres, que diu que “en la Junta qu’es tingué en Catí fonch delliberat que lo dia qu’es pendrà poseció de viles reals, y ha de haver nomenats quatre jurats y han de portar y anar aba ses gires; i tots los pobles qu’es fan viles se han concordat que uno hage de anar a comprar les gires apera els pobles...; y també se han de tenir per vengudes les forques y lo pellerich {un pal amb argolla de ferro, on lligaven el qui era condemnat a la vergonya pública; solia estar a la plaça major} per al dia de la poseció.” L’ordre de visites va ser dessignat a sorteig (5 de juny, Forcall; el 12, Vilafranca; el 24, Portell; el 1 de juliol, Cinctorres; el 6, La Mata; el 12, suposem que a Olocau, encara que no s’ha pogut confirmar; el 25 de juliol, Catí i no sabem quan va anar a Vallibona perquè el Comisari va haver de marxar a Xàtiva a sufocar un alçament contra el s francesos).

[EIXARCH FRASNO, José. Forcall y Pueblos de la Comarca dels Ports. Trabajos Históricos (1966-1993). p. 417. Ayuntamiento de Forcall. 1994]


1691

Juny,24. Se delimita el terme de la vila de Vilafranca [en el Pergamí de la independència de Vilafranca, Arxiu Municipal de Vilafranca]:

...va trauessant la lloma auall dret a la punta de la deuesa de la masada de Juan Monfort de Blay y la punta de la Solana de Juan Monfort de Antony quedant dita Masada y deuesa ço es la masada de Blay Monfort resta en terme de Vilafranca y la deuesa de la mateixa en terme de Castellfort y la solana de Juan Monfort de Antony en terme de Vilafranca seguintse una paret seca diuise la solana de Juan Monfort de Antony y deuesa de Juan Monfort de Blay fins sa en vista de la masada dita de Vicent Tena que huy posseheix March Antony Monfort y ve a finir dexant la paret dins del terme de Vilafranca desuiantse de aquella a dita cassa y massada de March Antony Monfort quedant dita cassa y massada ab los corrals de aquella dins lo terme de Vilafranca y pasat dita masada per lo camí que va de Castellfort a la mare de Deu del Sit entra en lo barranch dit la Calçada de la Alcantarella y tot barranch a vall per lo alueo de aquell traueso a la Rambla dita de Portell y consta de son poder ab acte rebut per Juseph Orti notari en set dies del mes de Juny del any mil siscents noranta y hu y lo desusdit Joan Batiste Peñarroja en dit nom de cumu consentiment y a satisfaccio de sos principals dixeren y declararen que la linia que diuidix los termes de les dites viles es la corrent y aleuo de la Rambla de Portell dita la Rambla de les Trujtes que baixa dels molins de la Iglesola fins al encontre que fa dita Rambla ab lo terme de la Vila de la Iglesola. Ab inde {a partir de allí} se segueix la linia que diluidix los termens de les viles de Vilafranca y la Iglesola per la mateixa Rambla de les Trutjes, se entra en la diuisio dels termens de les viles de Vilafranca y Mosquerola entrant en lo Riu que baixa del terme de Mosquerola antigament nomenat lo Riu Vellos, fins al endret y front del Tosal dit de Monllat...”

[MONFORT TENA, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. p. 490. Ajuntament de Vilafranca, 1999]


1691

Juliol, 13 Diu Eixarch, parlant de La Mata i la necessitat de senyalitzar el seu terme:

<<Lo que sí registra el Legajo matense es “una comissió del Real Comissari de citació a les viles de Cinctorres, Portell, La Cuba, Mirambell, Olocau, lloch de La Todolella y Saranyana, pera la divisió de les linees fahedores dels termens que confronten ab esta”>>

 [EIXARCH FRASNO, José. La Mata (Els Ports de Morella). p. 197. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impressor. 1988]


1691

Juliol,17. Finalment assolida la independència de Morella, en virtud de la Real Cèdula signada en Madrid pel rei, se senyalen els llindes entre Portell i La Mata., segons ja quedava estipulat que “...una comissió del Real Comissari de citació a les viles de Cinchtorres, Portell, La Cuba, Mirambell, Olocau, lloch de La Todolella y Saranyana, pera la divisió de les linees fahedores dels termens que confronten ab esta...” L’ordre en el que es farà realment serà el següent : Todolella, Cinctorres, Portell i La Cuba (y falta lo referent a Saranyana). Forcall, Ortells, Villores i Chiva ho fan uns dies abans, el 13 de juliol.

 “Eadem die Joan Bta. Penarroja (síndich de la vila deLa Mata) y Joseph Sorolla, sindich de la vila de Portell, de comu consentiment de dites viles...Primo, comensaren al Barranch dit de Monllober, ahon se dividixen los termes de Cinchtorres, Portell y La Mata, y peu amunt per lo dit Barranch de Monllober per lo corrent de l’aigua de aquell fins arribar al Toll Negre, que está en lo dit Barranch y dit Toll Negre gira a la ma dreta per altre barranquet peu amunt ve a ferir per la partició del mas de Domingo Sanchis y puja per lo Collet del Tosal de la heretat de Joan den Joan y desde dit Tosalet peu avall atravesà lo camí que baixa de la vila de Portell a la vila de La Mata per prop de un Corral dit lo Corral Nou, quedant lo Corral Nou ans de haver travesat lo camí peu avall, seguint la aigua es pasa per lo Cañamar que està junt y prop del riu dit de les Albaredes, ahon ve a fer encontre ab lo terme de La Cuba.” (AMM [Arxiu Municipal de La Mata]. Documentos antiguos. Copia de los actos de Posesión y erección en Villa Real. A. 1691, julio, 17)

 En el mateix document també es fa referència a Portell quan parle de la partició dels termes de La Mata-Cinctorres i La Mata-La Cuba.

[EIXARCH FRASNO, José. La Mata (Els Ports de Morella). Document Annex XV, División del término de La Mata, por el Real Comisario, D. Ventura Ferrer y Milá. p. 349. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impressor. 1988]


>1691

Monfort, al parlar de “Villafranca al obtener la independencia” en el seu llibre de Villafranca, ens fa aportacions interessants relatives als “faixeros” i a l’indústria tèxtil, a més d’altres curiositats, que fàcilment podriem extrapolar a Portell. Fem un recull del que diu:

 <<Aunque entendemos que la principal fuente de reiqueza de Villafranca, en la época de la independencia, la constituía la agricultura, no todos los villafranqunos de aquel entonces se ocupaban en este oficio. Los había, también, comerciantes, industriales, etc. La fabricación en la provincia de Castellón, ha dicho el señor Sarthou:

 “Nació, aunque muy pobremente, con los moros, en la fabricación de toscas telas de lana, mantas, jaiques y fajas de Morella, Castellfort, Cinhtorres y Cortes de Arenoso. Luego siguiéronse montando telares, en época posterior a la reconquista, en la Mata, Vistabella, Vistavella y otros pueblos” (Sarthou, C., 1913, p.292) [Hem consultat l'original i no nomena Portell però bé podria estar en l'apartat de "otros"]*

*Sarthou afegeix: "Hasta nuestros días han llegado los antiguos y familiares artefactos de la rueca y el hilo, el torno y el telar doméstico, que siglos y siglos ha ido pasando de generación en generación dentro de los límites de nuestra provincia. Como materiales textiles se han utilizado siempre la lana de los ganados, el lino del Palancia, algodón, la seda y el cáñamo. La fabricación de tejidos no debió apenas conocerse en las dos primeras épocas de nuestra historia regional. Nació, aunque muy pobremente, con los moros..."

 Si examinamos el acta del Consejo de 23 de abril de 1691 [continua Monfort], observaremos que entre las 95 personas asistentes, incluidos el notario autorizante y dos sacerdotes que firmaron como testigos, 56 eran agricultores; el resto, poco menos de la mitad, se ocupaban de otros oficios. Su distribución era la siguiente:

 Sacerdotes, 2

‘ciuis’ (debían ser señores o caballeros), 2 {ciuis, o civis, significa literalmente “ciudadano”}

notario, 1

militar, 1

agricultores, 56

‘lanae paratores’ (trabajadores o preparadores de la lana), 15

‘lanae testores’ (tejedores de lana), 5

‘sartores’ (sastres), 3

‘serer’ [?], 1 (lo era el baile, Vicente Tena, según otro documento)

‘serragarius’ (cerrajero), 1

‘cuparius’ (tabernero o tonelero), 1

‘ferrarius’ (herrero), 1

‘mercator’ (comerciante, 1 (acaso deba traducirse más literalmente por “mercader”

pastor, 1

alguacil o trompeta, 1

no indicados, 3

 De entre ellos se titulaban ‘senior’ (que vendría a ser “anciano”, en oposición a “junior”

 El principal producto agrícola lo constituía el trigo al que seguían la cebada, avena y otros granos. [...] Sin embargo, con Segura, opinamos que se cultivarían, también, hortalizas, que, como lechuga, calabaza, pepino, col, guisantes y alubias tiernas, eran “de gusto particular, y se prefieren á las de Aragon y del Maestrazgo” (Vide: Segura, J., 1868, t.I, p.65) [...] No se conocía entonces la patata; y en opinión de mosén Roig, al menos en el “Maestrado”, el panizo (a mediados del s. XIX ya se había introducido el cultivo de la patata y del maíz en el Maestrat. Así, en Roig, S. -manuscrito de Vilafranca- p.188, leemos: “En 1845 [...], en Benasal se cogieron 200.000 arrobas de patatas, y más de 1.000 cahizes de panizo en este año por ser el estío húmedo y fresco”) [...] Entre los árboles silvestres, señala Segura, los pinos, carrascas y robles, aprovechándose los primeros, que se criaban en “dilatados” montes, en la construcción de buques, segün Cavanilles:

 “Me dixeron {sigue este autor -Cavanilles-} que no muy lejos, {de la dehesa, dilatada llanura cercada de tapia}, crecía un árbol desconocido, sin que jamás hubiera dado flor, ni fruto; pasé a examinarlo y les hice ver su equivocación, manifestándole el fruto, que tomaban por hojas tiernas. Es parecido al campestre de Lineo [...] el fruto es más pequeño [...] y se mantenía en el árbol, el dìa 10 de junio. Crecen allí, robustos tilos, acebos, mostellares y viburnos...”

 Es de suponer -continua Monfort- que en 1691 no tendrían 16 telares [que dice Cavanillas que había en Villafranca en 1795], pero eran muchos los que se dedicaban a preparar las lanas. [...] hemos de exponer nuestra sospecha de que se hallaba establecida en la población por aquel entonces, la de la fábrica de jabón, pues, al decir de Cavanilles, ocupaba un siglo més tarde, a algunos villafranquinos. [...] Las víboras que se criaban en el término de Villafranca gozaron de gran estimación por sus especiales cualidades para la confección de la ‘Triaca Magna’, producto farmacéutico muy usado en tiempos pasados para neutralizar las mordeduras de los animales venenosos. Y de estas cualidades, así com de las virtudes de las hierbas, se ocupó mosén Matheu (vide: Matheu, J. 1758, p.15) al decir que, entre otras cosas que pudiera celebrar de la localidad, se encuentra “la virtud de sus yerbas [...] y lo singular de sus víboras”. [Per cert, Cavanilles, ens dona un remei casolà per les picadures d’escurçó, que textualment és “el remedio conocido en el reyno, que se compone de polvos de cuatro plantas llamadas vulgarmente “bufalaga vera”, “panical”, “sardineta” y “poliol” (Cavanilles,J.A. (1795), l.1, p.79)] [Sobre la caça d’escurçons i la ‘Triaca Magna’ podeu consultar el que està escrit quan parlem de la prehistòria i fem referència a les puntures rupestres de la Covatina, al Barranc de les Carabasses]

 I afegeix Monfort, referint-se als camins que travessen Vilafranca: “el de Mosqueruela a Ares; el que conduce a Castellfort; el de Culla y Benasal a Iglesuela y Cantavieja, que pasaba por el Llosar y la Pobla del Bellestar; otro hacia el norte, llevaba a Portell; el otro, con dirección al sur, a Vistabella del Maestrazgo. Si a los indicados caminos añadimos el de Mosqueruela a Culla yel de la primera población a Benasal,  que pasaban por su término, sin tocar la capitalidad, hemos mencionado los que, a nuestro parecer, eran los más importantes. Villafranca, pues, tenía comunicación directa con los siete pueblos que la rodean, a saber: Mosqueruela, Iglesuela, Portell, Castellfort, Ares, Benasal y Vistabella” [de Portell podem dir una cosa semblant]

 [MONFORT TENA, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. p.451-455. Ajuntament de Vilafranca. 1999]


tornar al segle XVII