1691,
L’ANY DE LA INDEPENDÈNCIA |
|
ANY |
REFERÈNCIA
BIBLIOGRÀFICA |
1691 |
Gener,9.
Tenim un document en el que se’ns donen dades de les despeses de
separació dels pobles de Morella. Molts dels pobles hagueren de recòrrer
a per poder pagar, a censals o préstecs, carregats en favor de
particulars o institucions i, i al clero. Un fragment notarial referent a
La Mata diu el següent: “Attenent y considerant que, per part del
Jurat major del present lloch, fonch proposat que lo Serenissim Rei
nostron, en Carlos segon de Austria, que Deu guarde,havia ja concedit
Privilegi al present lloch pera que fos Vila y gaudís de la separació de
Morella, per donatiu y servici de 20.000 pesos de plata, juntament ab
Forcall, Catí, Vilafranca, Cinchtorres, Portell,
Vallibona, Castellfort y Olocau; pera la qual y gastos que se havien ofert
fer en la petició sobredita, havia sigut forçós el que los més
particulars del poble, vista la urgència del donatiu, el haguessen de
buscar el diner a censal, com de facto se han buscat de les
demés universitats sobredites, 1.840 lliures, y del present clero de
la Mata, 700 lliures; y que, pera quitació integra de aquelles y per aque
la present universitat pagara les dites cantitats, tan ben empleades en lo
servici y donatiu a sa Magestat lo nostre Rey (q.D.g.) fet per la gracia
de la separació de la vila de Morella... (AHNM [Arxiu
Històric Notarial de Morella] Pere
Casanova, A. 1691, enero, 9)” I
un altre document ens dona un parell de dades molt curioses, una de
població i una altra del grau de germanor entre els pobles, que van haver
d’ajudar a La Mata a pagar, perquè pel que fos, en aquell moment no
podien fer-ho. “çó és, lo Forcall, per 112 fochs {foc, u
hogar o familia. Los demógrafos suelen asignar un coeficiente de 4,5
personas por familia}, ha pagat per nosaltres, 280 lliures; Catí, per 138
fochs, 345 lliures; Vilafranca, per 100 fochs, 250 lliures; Sinchtorres, per 102 fochs, 252 lliures; Castellfort, per 63 fochs, 157 lliures; Portell,
per 65 fochs, 162 lliures; Vallibona, per 94 fochs, 157 lliures; Olocau, per 63 fochs, 157 lliures, 10 sous; que tots en ple fan suma de 1.840 lliures...” Continua
dient Eixarch: <<Constituye el anterior documento, en primer
lugar, un claro exponente de la hermandad, unión ymutuo apoyo que reinaba
entre los nueve pueblos, fruto, sin duda, de la clara conciencia que cada
uno de ellos tenía de la importancia y transcendencia del paso que
estaban dando. Por eso no dudaban las ocho aldeas en acudir en ayuda de La
Mata que, sea por las razones que fuere, no disponía en aquel momento de
la cantidad con que proporcionalmente le tocaba contribuir. Ofrece además
un interés especial para el estudio de la demografía de nuestra comarca,
de finales del s. XVII. Observamos una lamentable laguna, y es que no
figura el número de “fochs” u hogares de La Mata. Afortunadamente
podemos satisfacer la legítima curiosidad de nuestros lectores, gracias a
una ápoca o recibo de 28 libras, 17 sueldos, 4 dineros qu el noble D.
Francisco de la Figuera y Monforte (Señor del Lugar de Saranyana,
Caballero del Hábito de Ntra. Sra. de Montesa), “baile de la villa de
Morella y de su distrito y, como tal, procurador y general administrador
de las Peitas reales, confiesa haber recibido del justicia y jurados de la
universidad y singulares de la villa de La Mata, de manos del Magnífico
Francisco Valero, jurado mayor, por la peyta real de 81
vecinos... pro annata 1691”>> I
Eixarch ens dona una curiosa dada sobre Portell: <<Antes
de cerrar el capítulo, queremos hacer constar que el caso de La Mata fue
similar al de cada una de las futuras villas. Todas -como ya se ha dicho-
tuvieron que empeñarse en censales. En cuanto a Portell
(AMC [Arxiu Municipal de Cinctorres].
Libre de Consell. A. 1677-1712. 1691, marzo, 22, f. 314): “...per quant al present nos troba possibilitat per haver de pagar la part que li pertoca, per ço... lo dit lloch farà son carregament censal a quiscuna vila, del diner que li tocarà pagar...”
[*DUBTE: SI LA MATA DEMANA
AL DEMÉS POBLES, COM ÉS QUE PORTELL LI DEIXA SI NO EN TÉ NI PER
PAGAR-SE ELS D’ELL MATEIX?]
"Nos consta,
continua Eixarch, que también
Forcall tuvo que recurrir a un censal, de 2.536 libras de propiedad, que
cargaron al Rvdo. Clero (AHNM. Llorens Badía. A. 1691, abril, 15, f. 112
v.). Cinctorres pidió prestado al Rvdo. Clero de “la vila de la en
Gresola (sic) 3.025 lliures (en junio de 1690) 450 y 275 lliures al clero
de Cantavella... (AHNM. José Sorolla. A. 1691, mayo, 6, f. 54 a 62
v)”>> [EIXARCH
FRASNO, José. La Mata (Els Portes
de Morella), p.188. Sant Carles de la Ràpita. Jordi Dassoy, impresor.
1988] [També
podem trobar la dada poblacional, juntament amb una altra en la que se’ns
donen tots els llocs que estaven compresos en el Bailío de Morella*, en:
MONFORT TENA, Antonio. Historia de
la Real Villa de Villafranca del Cid. p.461. Ajuntament de Vilafranca.
1999] ·
El Bailío de Morella comprendía, no sólo los lugares que constituían
la Universidad de su nombre, sino también otros pueblos alejados a la
misma. Los que dependían de su jurisdicción eran los siguientes: Morella,
Herbés Subirans, Hervés Susans, Castell de Cabres, Bojar, Puebla de
Benifazá, Ballestar, Puebla de Alcolea, Chiva, Palanques, Ortells,
Zorita, El Forcall, La Mata, La Todolella, Sarañana, Villores, Ares,
Culla, Benasal, Adzaneta, Vistabella, Benafigos, Molinell, Torre en Besora,
Catí, Villar de Canes, Coratxá, Bel, Fredes, Cinctorres, Portell,
Villafranca, Castellfort y Vallibona. |
1691 |
Febrer,9.
Carlos II decreta la separació de Morella. Monfort ens dona la
transcripció i traducció de la de Vilafranca (la de Portell devia de ser
similar), que diu el següent: “Ita
videlicet quod aba hinc perpetuo dictum locum de Villafranca dici,
nominari, tractari et reputari debeat, et sit villa Regalis separata et
distincta a dicta villa Morella, tam de iurisdictione quam in terminis et
territorijs, montibus, paseuis, pasturis, aquis, ademprius contibutione et
alijs modo et forma contentis in infrascriptis Capitulis per Joannem
Baptistam Penarroja Sindicum Locorum de Orcajo, Cati, Villafranca,
Sinctorres, Castellfort, Portell,
Olocau, La Mata et Vallibona [Sorita tal com ho diu Eixarch, ho
aconseguirà més endavant, i no perquè no ho van intentar sinò per
impossició de Morella] noblis
oblatis et iuxta decretationes in fine cuiuslibet eorum appositas quorum
et quarum tenores sunt qui sequuntur...” Traduït
vindria a dir el següent: “De
esta manera, naturalmente, de ahora en adelante ypor siempre
{perpetuamente} al dicho lugar de Villafranca se le deba nombrar, llamar,
tratar y reputar y sea villa Real separada y distinta de la mencionada
villa de Morella, tanto en la jurisdicción como en sus lindes y
territorios, montes, caminos, pastos, aguas y sobre todo en la contribución
y otras cosas según el modo y manera dichos en los capítulos abajo
escritos entregados a Nos por Juan Bautista Peñarroja, síndico de los
lugares de El Forcall, Catí, Vilafranca, Cinctorres, Castellfort, Portell,
Olocau, La Mata y Vallibona y según los decretos que al final de cada uno
de los capítulos se añaden; los contenidos de unos {los capítulos} y de
otros {los decretos}, son los que siguen...” [MONFORT
TENA, Antonio. Historia de la Real
Villa de Villafranca del Cid. p.431-439. Ajuntament de Vilafranca.
1999] En
aquell moment, i tal com diu Eixarch, la comarca quedaria així: Morella
com a cap i matriu de tota la comunitat, 9 aldees com acabem de dir, llocs
de de senyoriu eclesiàstic com l’Abat del Monestir de Santa Maria de
Benifassà (Ballestar, Bel, Boixar, Castell de Cabres, Coratxar, Fredes i
la Pobla de Benifassà) i de senyoriu civil de cavallers diversos (Herbers
Jussà, Ortells, Saranyana, Sorita, La Todolella i Villores), alguns eren
carrers de Morella (Palanques, Saranyana i Xiva) i altres ravals de
Morella (Herbers Sobirans, La Pobla d’Alcolea i Salvassòria) Tot lo
qual es pot veure en un mapa fet per J.Sabater l’any 1990 en la pàg 409
del llibre de la història de Forcall d’Eixarch. Tots aquestos 26 pobles
estaven sotmesos a Morella i regits per unes mateixes lleis, els “Establiments
generals, privilegis i sentències reials” [EIXARCH
FRASNO, José. Forcall y Pueblos de
la Comarca dels Ports. Trabajos Históricos (1966-1993), p.409. Ayuntamiento
de Forcall. 1994] Una altra lectura ens la dóna Antonio Melià Lloréns en una web de Catí, que creiem que és comparable al que deurie passar a Portell:
"Sería finalmente durante el reinado de Carlos II cuando se
consumaría este anhelado sueño de alcanzar su liberación e
independencia, que llegó precisamente por la necesidad imperiosa que
tenía la Corona de recabar fondos para llevar adelante la maltrecha
economía estatal. Así, de todas las aldeas sometidas a la jurisdicción y
contribución de Morella, solicitaron acogerse a tal gracia Catí,
Castellfort, Villafranca, Portell, Cinctorres, Forcall, La Mata,
Olocau y Vallibona. Nueve en total, que previa la aportación de 20.000
libras al erario real pasarían a constituirse en villas reales. Este
Real Decreto se firmó en Madrid el 9 de febrero de 1691, actuando de
valedor en representación de los intereses de las distintas aldeas Juan
Bautista de Peñarroja. Para llevar a efecto el Real Decreto de segregación fue nominado D. Ventura Ferrer i Milán, Barón de la Serra d'En Garcerán y Pobla Tornesa. Con su presencia Catí celebró de forma unánime y fervorosa este singular evento, programando para ello unos festejos extraordinarios, que tendrían lugar los días 25 y 26 de julio de aquel mismo año, festividad de San Jaime y Santa Ana, con participación de todo el vecindario, que gozó con justificado entusiasmo de la independencia y autonomía de su pueblo."
[http://www.fortunecity.com/victorian/churchmews/146/centena.htm] |
1691 |
Juny,
18. Eixarch, en el llibre de Forcall ens diu com van anar les formalitats
i actes més importants per rebre al Reial Comissari en sa comissió. Quan
va venir el Comissari Reial, es feien cerimònies on acudien la resta del
pobles afectats, i que duraven tota una setmana. I el que feine en aquesta
setmana ho sabem perquè ens ha quedat un parell de lligalls, un a
Vilafranca i l’altre a La Mata. El programa debia ser molt semblant en
tots els pobles: ·
1er dia (18 de juny).
“Acte de arribo a Vilafranca del
Real Comissari, entre les 7 i 8 horas de la vesprada, venint de la vila
del Forcall, ab sa comitiva y tribunal”. ·
2on dia (19 de juny).
“.Nominació de trompeta. Provisió
de pregó: “per a demà, a les 9h del matí acudeixquen tots los vehins
a la Parroquial Iglesia, a la misa conventual a hoyr publicar la Real
Comissió...sots pena de 10 lliures”. ·
3er dia (20 de juny). “Lo
real Comissari, constituhit personalment en la iglesia, poch ans de la
misa conventual, en presencia de la marchor part del poble...manà al seu
escrivà donés lectura al Real Privilegi y Real Comisió. Misa cantada y,
abans de cantarse los Sancts Evangelis, Jurament en mà y poder del
Batlle, sobre un misal que aquell tenia ubert en les mans, estant al peu
del altar machor, dels nous Justicia, y Llochtinent,
Jurats, Mustaçaf y Llochtinent
y Sindich. ·
El mateix dia. “Poseció
donada al Justicia en la Cort de la Sala de la Vila, plantar lo Costell
(Pellerich) en la Plaça Major,
per lo Justicia. Pregó que ‘ningú sia gosat desplantar y derrocar lo
dit costell, sots pena de la vida’. Plantació de Forques
[a Vilafranca, prop del Portal dit del Collado, passat la basa],
fetes de cal y canto, penchà d’un Ram. Pregó que ‘ninguna persona
sia gosada desplantar ni derrocar les forques ni despenchar lo Ram, sots
pena de la vida, despenchar lo Ram’”. ·
El mateix dia. “Poseció
dels Jurats (en la Casa del Concell). Poseció del Forn, dela Carniseriaa,
de pes y Mesures (en la Carniseria), del Hostal y Hostalatge, de la
Taverna del vi, de la tenda, de la Tenda del oli, de la Panaderia o Fleca
del pa”. ·
[el 21, 22 i 23 no sabem
què feien] ·
7è dia (24 de juny). “Delineació
del terme de la vila de Vilafranca, que termina ab Vistabella, Mosquerola,
Iglesola, Portell, Ares,
Benasal y Castellfort”. Possessió del terme de Vilafranca, “dins los límits de les linies antecedents...sense perjuhí dels
drets que competeixen a dita vila y particulars de aquella de pexer {pasturar}
y apastar los ganados en les deveses y boschs comuns de Vallivana,
Salvasoria y Gibalcolla, Vall de Valliba¡ona y Carrascals de Na Monreala”.
I
de tot això signa el notari, autenia la Còpia de tot lo escrit en 43
cartes o folis de paper. [EIXARCH
FRASNO, José. Forcall y Pueblos de
la Comarca dels Ports. Trabajos Históricos (1966-1993), p. 418.
Ayuntamiento de Forcall. 1994] |
1691 |
Juny,24.
Va ser el dia que va venir el Comissari Reial, el noble D. Ventura Ferrer
i Milà, a Portell per tal de donar-los la possessió de totes les
prerrogatives i privilegis i ser erigida en Vila reial. Una cosa curiosa
va ser que tots els pobles per organitzar això i no deixar res a la
improvisació, van actuar mancomunadament, prova d’això és el següent
fragment del jurat major de Cintorres, que diu que “en
la Junta qu’es tingué en Catí fonch delliberat que lo dia qu’es
pendrà poseció de viles reals, y ha de haver nomenats quatre jurats y
han de portar y anar aba ses gires; i tots los pobles qu’es fan viles se
han concordat que uno hage de anar a comprar les gires apera els pobles...;
y també se han de tenir per vengudes les forques
y lo pellerich {un pal amb
argolla de ferro, on lligaven el qui era condemnat a la vergonya pública;
solia estar a la plaça major} per
al dia de la poseció.” L’ordre de visites va ser dessignat a
sorteig (5 de juny, Forcall; el 12, Vilafranca; el
24, Portell; el 1 de juliol, Cinctorres; el 6, La Mata; el 12, suposem
que a Olocau, encara que no s’ha pogut confirmar; el 25 de juliol, Catí
i no sabem quan va anar a Vallibona perquè el Comisari va haver de marxar
a Xàtiva a sufocar un alçament contra el s francesos). [EIXARCH
FRASNO, José. Forcall y Pueblos de
la Comarca dels Ports. Trabajos Históricos (1966-1993). p. 417. Ayuntamiento
de Forcall. 1994] |
1691 |
Juny,24.
Se delimita el terme de la vila de Vilafranca [en el Pergamí de la
independència de Vilafranca, Arxiu Municipal de Vilafranca]: “...va
trauessant la lloma auall dret a la punta de la deuesa de la masada de
Juan Monfort de Blay y la punta de la Solana de Juan Monfort de Antony
quedant dita Masada y deuesa ço es la masada de Blay Monfort resta en
terme de Vilafranca y la deuesa de la mateixa en terme de Castellfort y la
solana de Juan Monfort de Antony en terme de Vilafranca seguintse una
paret seca diuise la solana de Juan Monfort de Antony y deuesa de Juan
Monfort de Blay fins sa en vista de la masada dita de Vicent Tena que huy
posseheix March Antony Monfort y ve a finir dexant la paret dins del terme
de Vilafranca desuiantse de aquella a dita cassa y massada de March Antony
Monfort quedant dita cassa y massada ab los corrals de aquella dins lo
terme de Vilafranca y pasat dita masada per lo camí que va de Castellfort
a la mare de Deu del Sit entra en lo barranch dit la Calçada de la
Alcantarella y tot barranch a vall per lo alueo de aquell traueso a la Rambla
dita de Portell y consta de son poder ab acte rebut per Juseph Orti
notari en set dies del mes de Juny del any mil siscents noranta y hu y lo
desusdit Joan Batiste Peñarroja en dit nom de cumu consentiment y a
satisfaccio de sos principals dixeren y declararen que la linia que
diuidix los termes de les dites viles es la corrent y aleuo de la
Rambla de Portell dita la
Rambla de les Trujtes que baixa dels molins de la Iglesola fins al
encontre que fa dita Rambla ab lo terme de la Vila de la Iglesola. Ab inde
{a partir de allí} se segueix la linia que diluidix los termens de les
viles de Vilafranca y la Iglesola per la mateixa Rambla de les Trutjes, se
entra en la diuisio dels termens de les viles de Vilafranca y Mosquerola
entrant en lo Riu que baixa del terme de Mosquerola antigament nomenat lo
Riu Vellos, fins al endret y front del Tosal dit de Monllat...” [MONFORT
TENA, Antonio. Historia de la Real
Villa de Villafranca del Cid. p. 490. Ajuntament de Vilafranca, 1999] |
1691 |
Juliol,
13 Diu Eixarch, parlant de La Mata i la necessitat de senyalitzar el seu
terme: <<Lo que sí registra el Legajo matense es
“una comissió del Real Comissari de citació a les viles de Cinctorres,
Portell, La Cuba, Mirambell,
Olocau, lloch de La Todolella y Saranyana, pera la divisió de les linees
fahedores dels termens que confronten ab esta”>> [EIXARCH
FRASNO, José. La Mata (Els Ports de
Morella). p. 197. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impressor.
1988] |
1691 |
Juliol,17.
Finalment assolida la independència de Morella, en virtud de la Real Cèdula
signada en Madrid pel rei, se senyalen els llindes entre Portell i La
Mata., segons ja quedava estipulat que “...una
comissió del Real Comissari de citació a les viles de Cinchtorres, Portell,
La Cuba, Mirambell, Olocau, lloch de La Todolella y Saranyana, pera la
divisió de les linees fahedores dels termens que confronten ab esta...”
L’ordre en el que es farà realment serà el següent :
Todolella, Cinctorres, Portell i La Cuba (y falta lo referent a Saranyana). Forcall,
Ortells, Villores i Chiva ho fan uns dies abans, el 13 de juliol. “Eadem die Joan Bta. Penarroja (síndich de la
vila deLa Mata) y Joseph Sorolla,
sindich de la vila de Portell,
de comu consentiment de dites viles...Primo, comensaren al Barranch
dit de Monllober, ahon se dividixen los termes de Cinchtorres, Portell
y La Mata, y peu amunt per lo dit Barranch de Monllober per lo corrent de
l’aigua de aquell fins arribar al Toll
Negre, que está en lo dit Barranch y dit Toll Negre gira a la ma
dreta per altre barranquet peu amunt ve a ferir per la partició del mas
de Domingo Sanchis y puja per lo Collet
del Tosal de la heretat de Joan den Joan y desde dit Tosalet peu avall
atravesà lo camí que baixa de la
vila de Portell a la vila
de La Mata per prop de un Corral dit lo Corral
Nou, quedant lo Corral Nou ans de haver travesat lo camí peu avall,
seguint la aigua es pasa per lo Cañamar
que està junt y prop del riu
dit de les Albaredes, ahon ve a fer encontre ab lo terme de La
Cuba.” (AMM [Arxiu Municipal de La Mata].
Documentos antiguos. Copia de los actos de Posesión y erección en Villa
Real. A. 1691, julio, 17) En
el mateix document també es fa referència a Portell quan parle de la
partició dels termes de La Mata-Cinctorres i La Mata-La Cuba. [EIXARCH
FRASNO, José. La Mata (Els Ports de
Morella). Document Annex XV, División del término de La Mata, por el
Real Comisario, D. Ventura Ferrer y Milá. p. 349. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impressor. 1988] |
>1691 |
Monfort,
al parlar de “Villafranca al
obtener la independencia” en el seu llibre de Villafranca, ens fa
aportacions interessants relatives als “faixeros”
i a l’indústria tèxtil, a més d’altres curiositats, que fàcilment
podriem extrapolar a Portell. Fem un recull del que diu: <<Aunque entendemos que la principal fuente
de reiqueza de Villafranca, en la época de la independencia, la constituía
la agricultura, no todos los villafranqunos de aquel entonces se ocupaban
en este oficio. Los había, también, comerciantes, industriales, etc. La
fabricación en la provincia de Castellón, ha dicho el señor Sarthou: “Nació, aunque
muy
pobremente, con los moros, en la fabricación de
toscas telas de lana, mantas, jaiques y fajas de Morella,
Castellfort, Cinhtorres
y Cortes de Arenoso. Luego siguiéronse montando telares, en época
posterior a la reconquista, en la Mata, Vistabella, Vistavella y otros pueblos” (Sarthou,
C., 1913, p.292) *Sarthou afegeix: "Hasta nuestros días han llegado los antiguos y familiares artefactos de la rueca y el hilo, el torno y el telar doméstico, que siglos y siglos ha ido pasando de generación en generación dentro de los límites de nuestra provincia. Como materiales textiles se han utilizado siempre la lana de los ganados, el lino del Palancia, algodón, la seda y el cáñamo. La fabricación de tejidos no debió apenas conocerse en las dos primeras épocas de nuestra historia regional. Nació, aunque muy pobremente, con los moros..." Si examinamos el acta del Consejo de 23 de
abril de 1691 [continua Monfort], observaremos que entre las 95 personas asistentes, incluidos el
notario autorizante y dos sacerdotes que firmaron como testigos, 56 eran
agricultores; el resto, poco menos de la mitad, se ocupaban de otros
oficios. Su distribución era la siguiente: Sacerdotes, 2 ‘ciuis’ (debían ser señores o caballeros), 2
{ciuis, o civis, significa literalmente “ciudadano”} notario, 1 militar, 1 agricultores, 56 ‘lanae paratores’ (trabajadores o preparadores
de la lana), 15 ‘lanae testores’ (tejedores de lana), 5 ‘sartores’ (sastres), 3 ‘serer’ [?],
1 (lo era el baile, Vicente Tena, según otro documento) ‘serragarius’ (cerrajero), 1 ‘cuparius’ (tabernero o tonelero), 1 ‘ferrarius’ (herrero), 1 ‘mercator’ (comerciante, 1 (acaso deba
traducirse más literalmente por “mercader” pastor, 1 alguacil o trompeta, 1 no indicados, 3 De entre ellos se titulaban ‘senior’ (que
vendría a ser “anciano”, en oposición a “junior” El principal producto agrícola lo constituía
el trigo al que seguían la cebada, avena y otros granos. [...] Sin embargo, con Segura,
opinamos que se cultivarían, también, hortalizas, que, como lechuga,
calabaza, pepino, col, guisantes y alubias tiernas, eran “de gusto
particular, y se prefieren á las de Aragon y del Maestrazgo” (Vide:
Segura, J., 1868, t.I, p.65) [...] No
se conocía entonces la patata; y en opinión de mosén Roig, al menos en
el “Maestrado”, el panizo (a mediados del s. XIX ya se había
introducido el cultivo de la patata y del maíz en el Maestrat. Así, en
Roig, S. -manuscrito de Vilafranca- p.188, leemos: “En 1845 [...], en
Benasal se cogieron 200.000 arrobas de patatas, y más de 1.000 cahizes de
panizo en este año por ser el estío húmedo y fresco”) [...] Entre
los árboles silvestres, señala Segura, los pinos, carrascas y robles,
aprovechándose los primeros, que se criaban en “dilatados” montes, en
la construcción de buques, segün Cavanilles: “Me dixeron {sigue este autor -Cavanilles-}
que no muy lejos, {de la dehesa, dilatada llanura cercada de tapia}, crecía
un árbol desconocido, sin que jamás hubiera dado flor, ni fruto; pasé a
examinarlo y les hice ver su equivocación, manifestándole el fruto, que
tomaban por hojas tiernas. Es parecido al campestre de Lineo [...] el
fruto es más pequeño [...] y se mantenía en el árbol, el dìa 10 de
junio. Crecen allí, robustos tilos, acebos, mostellares y viburnos...” Es de suponer -continua
Monfort- que en 1691 no tendrían 16
telares [que dice Cavanillas que había en Villafranca en 1795], pero eran
muchos los que se dedicaban a preparar las lanas. [...] hemos
de exponer nuestra sospecha de que se hallaba establecida en la población
por aquel entonces, la de la fábrica de jabón, pues, al decir de
Cavanilles, ocupaba un siglo més tarde, a algunos villafranquinos. [...]
Las víboras que se criaban en el término
de Villafranca gozaron de gran estimación por sus especiales cualidades
para la confección de la ‘Triaca Magna’, producto farmacéutico muy
usado en tiempos pasados para neutralizar las mordeduras de los animales
venenosos. Y de estas cualidades, así com de las virtudes de las hierbas,
se ocupó mosén Matheu (vide: Matheu, J. 1758, p.15) al decir que, entre
otras cosas que pudiera celebrar de la localidad, se encuentra “la
virtud de sus yerbas [...] y lo singular de sus víboras”. [Per cert,
Cavanilles, ens dona un remei casolà per les picadures d’escurçó, que
textualment és “el remedio
conocido en el reyno, que se compone de polvos de cuatro plantas llamadas
vulgarmente “bufalaga vera”, “panical”, “sardineta” y
“poliol” (Cavanilles,J.A. (1795), l.1, p.79)]
[Sobre la caça d’escurçons i la ‘Triaca Magna’ podeu consultar
el que està escrit quan parlem de la prehistòria i fem referència a les
puntures rupestres de la Covatina, al Barranc de les Carabasses] I
afegeix Monfort, referint-se als camins que travessen Vilafranca: “el
de Mosqueruela a Ares; el que conduce a Castellfort; el de Culla y Benasal
a Iglesuela y Cantavieja, que pasaba por el Llosar y la Pobla del
Bellestar; otro hacia el norte,
llevaba a Portell; el otro, con dirección al sur, a Vistabella del
Maestrazgo. Si a los indicados caminos añadimos el de Mosqueruela a Culla
yel de la primera población a Benasal,
que pasaban por su término, sin tocar la capitalidad, hemos
mencionado los que, a nuestro parecer, eran los más importantes.
Villafranca, pues, tenía comunicación directa con los siete pueblos que
la rodean, a saber: Mosqueruela, Iglesuela, Portell, Castellfort, Ares, Benasal y Vistabella” [de
Portell podem dir una cosa semblant] [MONFORT
TENA, Antonio. Historia de la Real
Villa de Villafranca del Cid. p.451-455. Ajuntament de Vilafranca.
1999] |