BIOGRAFIA DE JOSEPH DOLS, CONSTRUCTOR DE L'ESGLÉSIA DE PORTELL

<<Nasqué a las Parras de Castellote (doc. XVIII), localitat on també van vindre al món els seus nebots Joseph Cristóbal Ayora i Juan Antonio Ayora. Amb tot a Castelló tenim documentats alguns mestres d’obres amb el cognom Dols ja en el segle XVII. Joseph Dols ‘major’ actua del 1699 al 1688 com a mínim (Olucha Montins, F., Dos siglos... p. 36) i Joseph Dols ‘menor’, segurament fill de l’anterior, aprareix documentat el 1686 (Ibídem). El 1669, trobem a un Joseph Dols enfeinat en la tasca de l’aixecament del campanar del convent de franciscans de Santa Bàrbera de Castelló {Díaz Manteca, E., “La ermita de Santa Bàrbara y el convento de franciscanos de Castelló (s.XV-XIX)”, Penyagolosa, núm. 1, IV època, Diputació de Castelló, Castelló, 1999, p. 23}.

Més tard, ja en el segle XVIII, continuaran ocupats els Dols en diverses construccions de les nostres comarques. El 1731, Joseph Dols de Jaime i Joseph Dols de Joseph signen juntament amb altres, contracta per a les obres de renovació de l’església de la Sang, a la capital de la Plana Alta (Codina Armengot, E., op. cit.). Possiblement un d’aquestos dos podria ser el nostre protagonista, però com que de moment ignorem el seu segon cognom, no podem ubicar-lo amb certitud.

Joseph Dols i un poc conegut Martín Dols, són els mestres d’obres que aixequen l’església d’ARES (1717-1735) (Puig, J., “Capbreu d’algunes persones distingides d’Ares del Maestre”, BSCC, tom XIII, 1932, p. 440) i la del BOIXAR (1725-1729).

Hem de respectar les dates que tradicionalment venen adjudicant-se a la primera, si bé advertim que tal vegada caldria revisar la data pel que fa a l’acabament, donat que a finals de 1736, encara roman l’arquitecte a aquesta vila (Josep Feliu, manobre, confessa haver rebut de Joseph Dols “vecino y morador de la villa de Ares”, uns diners. Protocol de Josep Sorolla. AHNM), potser enfeinat en la construcció de la capella de la comunió, de cronologia que s’ajusta perfectament a l’any en qüestió i que fa possible atribuir-li-la.

Intervé un Joseph Dols al costat de Joseph Cristóbal i de Juan Antonio Ayora, en les obres de la parroquial de CINCTORRES, com ja hem vist adés. No coneixem exactament quin paper va jugar en aquest procés constructiu, ni si hi va estar present en tot el període que va durar, perquè de moment no han aparegut les capitulacions de l’obra i és escassa i poc explícita en aquest assumpte la documentació que ens ha arribat.

És segur també que va intervindre durant dos anys com a mínim en el procés constructiu de la parroqual VILA-REALENCA. La mort de l’arquitecte Nadal, dissenyador del projecte i primer responsable de les obres el 1763, degué obligar la Junta de Fàbrica a buscar-li un substitut. Amb Dols es van arribar a signar unes capitulacions (Doc. XVII). Problemes d’edat, d’excés de treball o de manca de facultats van provocar que renunciara al seu compromís al cap d’un parell d’anys, acudint al seu nebot Ayora perquè el subtituís.

Aquest es troba en una difícil situació, perquè d’un costat, no pot abandornar les obres de l’església de Cinctorres, començades precisament el mateix any de la mort de Nadal, i d’un altre, es troba obligat “por las atenciones que debe a su tio Joseph Dols” (Doc. XVII). Acabarà fent-se càrrec de la responsabilitat, bé que imposant a la Fàbrica unes importants compensacions econòmiques, atesos els viatges que li serà obligat realitzar i la gran distància que hi ha entre ambdues poblacions.

Seria molt arriscat establir les conseqüències reals de la intervenció de Dols en l’ARXIPRESTAL. La llarga carrera i el pretigi que l’acompanyen, indueix a atorgar-li un paper destacat i actiu, bé que obigadament limitat pels escassos dos anys que va durar la seva presència.

El mateix any que es fa càrrec de les obres de la parròquia vila-realenca, accepta també un treball secundari en la renovació de l’església de VILAFAMÉS, començada el 19 de setembre de 1763, el mestre principal de la qual era Vicente Nos, de Borriana, gendre de Joseph (doc. XVI). No s’ha de confondre aquestes obres amb les que mamprendrà vint-i-tres anys després Andrés Moreno. Les presents semblen afectar sobretot a la part superio, com deduïm del document que tenim entre mans i a falta d’informacions més explícites.

Molt interessant en el conjunt de la seua obra serà l’ermita de SANT MARC a OLOCAU, els plànols de la qual van ser confeccionats amb anterioritat al 1771, any en el qual ha d’abandonar les obres, fent-se càrrec d’elles Fernando Molinos, que comença a treballar-hi el mes d’abril del 1772 (doc. XVIII).

A les veïnes terres de l’Aragó, l’arquitecte havia deixat també petjada del seu quefer. A ell i a Francisco Dols es deu l’espectacular església del MAS DE LAS MATAS (Benito Martín, F., Patirmonio histórico de Aragón. Inventario arquitectónico. Teruel. Diputación General de Aragón [i altres]), en la portada de la qual figura la data 1744, que sense dubte és l’any de l’acabament de les obres. És del tipus columnari i planta de saló estricta.

La portada d’aquest temple i la del PORTELL, també obra seua, aixecada molt probablement entre 1742 i 1750, i en tot cas abans del 1750, presenten profundes semblances que haurien fet possible una atribució consolidada de la segona, fins ara anònima, si no hagués estat per l’aparició del document notarial del qual tractarem en parlar més extensament d’ella i que autoritza l’adjudicació definitiva. Així, doncs, serà aquest arquitecte el primer en utilitzar el tipus d’església-saló a les nostres terres en el segle XVIII.>>

 [BAUTISTA GARCIA, Joan Damià. Esglésies-saló del segle XVIII a les comarques valencianes. p. 55. Fundación Dávalos-Fletcher, “La Fundación de Castellón”. Castelló. 2002]