PORTELL (1900-2000) - La Guerra Civil (1936 - 1939)

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

Amb motiu del 70^è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Vilafranca, el 21 de maig de 1938, es va publicar un llibre sobre aquesta maleïda guerra on podem llegir en l'introducció el següent:

<<Es una aproximació al que va ésser la campanya militar desenvolupada per la rodalia de Vilafranca durant la primavera de 1938, en la qual van lluitar d'una manera ferotge les tropes dels dos bàndols antagonistes; per un costat, els militars republicans fidels al govern legítim de la II República, coneguts popularment com els rojos, que defensaven la zona i, per l'altre, els nacionals, o siga les forces sublevades que es van adherir al cop d'estat del general Franco, anomenats els franquistes, els quals intentaven conquerir-la en llur avanç cap a la Mediterrània, amb la idea de partir en dos trossos el territori republicà i aixi tallar les comunicacions directes per ferrocarril i carretera entre Catalunya i el País Valencià, cosa que comportaria l'aïllament total del Principat de la resta de l'Estat.>>

[MONFERRER I GUARDIOLA, Josep. Violències i penitències. Una crònica al voltant de la guerra civil a Vilafranca -Els Ports-. p. 23. Publicacions del Magnífic Ajuntament de la Reial Vila de Vilafranca -Els Ports- Núm.1. 2008 ]

Febrer. Josep Monferrer, parlant de la presa de Teruel per part dels nacionals, diu:

<<A la darreria de febrer de 1938, Terol va quedar definitivament en poder dels soldats nacionals. Fou a partir d'aquest moment que l'EMC es va decidir a iniciar una forta ofensiva per arribar a la mar, tot aprofitant la disponibilitat d'unes forces desocupades. Ho explica el propi general Aranda:

"La batalla de Teruel dejó disponibles 70.000 hombres que sumados a los Cuerpos de Ejército de Navarra, Aragón, Marroquí y CTV (italià) proporcionaban 160.000 hombres aptos para emprender, en corto plazo, una seria ofensiva estratégica. Ambos contendientes disponían de una masa de maniobra, mucho más potente la nacional y mejor dotada de artillería, pues frente a los 160.000 hombres nacionales, el enemigo (els republicans) sólo contaba con unos 100.000, sumando los ejércitos de Levante, maniobra y Este, bastantes desgastados y sin posibilidad de nueva recuperación ni nuevos alistamientos internacionales de masa (Tuñón, M., 1981:61)"

A més a més, la tropa franquista operava recolzada per 165 bateries d'artilleria i 300 avions, dels quals 100 pertanyien a l'alemanya Legión Cóndor i uns altres 100 als anomenats Legionarios, és a dir, italians. Fet i fet, les ales de Hitler i de Mussolini, els pilots de les quals, amb les benediccions i les aquiescències del Caudillo, s'entrenaven per a la II Guerra Mundial, provaven els nous materials acabats d'eixir de les factories industrials, mentre sobrevolaven la Serralada Ibèrica i les terres de casa nostra. Per contra, els republicans comptaven amb l'ajuda de l'aviació soviètica.>>

[MONFERRER I GUARDIOLA, Josep. Violències i penitències. Una crònica al voltant de la guerra civil a Vilafranca -Els Ports-. pp. 33-34. Publicacions del Magnífic Ajuntament de la Reial Vila de Vilafranca -Els Ports- Núm.1. 2008 ]

Març, 28.  En internet trobem el "Diari de guerra d'Amadeu Serra Seriol" on parla del Sector Cuevas - Portell de Morella - Vinarós - Xerta (Tarragona), i en passar per Portell va escriure el següent:

<<A les 4 de la matinada ens criden per sortir però desprès d'esperar molt tornen cap a dormir. Al cap de pocs moments ens tornen a cridar perquè el camió és a punt. Sortim a les 7,30 en direcció cap a Castelló. A les 2 arribem a Portell de Morella on dinem, és un pobla molt bonic. Desprès continuem i passem per Vinaròs de nit i en ser prop de Xerta es queda el camió parat durant unes hores. El mati continuem el viatge cap a Gandesa.>>

[http://personal.telefonica.terra.es/web/tonis/Guerra/XertaMap.htm]

Abril, 15. Josep Monferrer, parlant de l'arribada de les tropes nacionalistes a Vinaròs, diu:

<<Una volta posada en marxa aquesta poderosa maquinària bèl·lica, el 15 d'abril de 1938 fou el principi del fi en arribar les forces nacionalistes a Vinaròs i tallar en dos el territori en poder de la República, l'economia de la qual, a partir d'aquest moment, restarà fortament castigada. [...] Eliminada la comunicació terrestre entre el País Valencià i Catalunya, el comandante franquista va planejar les operacions adequades per recuperar les places de Castelló i València, tasca encomanada a dos CE [Cuerpos de Ejército], el de Castella i el de Galícia. [...]

Si per als republicans resultava imprescindible no cedir ni un sol pam de terreny per tal de no posar en perill les defenses de Castelló i València, per als nacionals, amb la vista dirigida a la conquesta d'aquestes capitals, esdevenia fonamental tallar la carretera de Vilafranca a Cantavella amb la qual cosa restaria anul·lada la comunicació entre el litoral de La Plana i l'interior de les terres de Terol:

"El terreno entre las carreteras sensiblemente paralelas de Forcall a Morella y Cantavieja a Villafranca del Cid en que iba a desenvolver su acción la División 1ª, constituía un acusado compartimiento, limitado al Oeste por la margen derecha del río de la Cuba [o de l'Albareda] y por la Sierra de Castellfort al Este, cruzado por la carretera de Morella a Iglesuela del Cid por Cinctorres, y transversalmente, la que une este pueblo con Castellfort. Muy accidentado y confuso, surcado de profundas barrancas, sin orientación uniforme, no desvirtuaba las conocidas del caótico Maestrazgo...(García Valiño, R., 1949:99)>>

[MONFERRER I GUARDIOLA, Josep. Violències i penitències. Una crònica al voltant de la guerra civil a Vilafranca -Els Ports-. pp. 37-40. Publicacions del Magnífic Ajuntament de la Reial Vila de Vilafranca -Els Ports- Núm.1. 2008 ]

Abril, 23. Josep Monferrer, en la cronologia de la guerra al pas per les nostres terres, diu:

<<Darrers dies d'abril. Durant la tercera desena d'abril, la separació entre els dos exèrcits a la província de Terol, venia marcada per la línia Santolea i Dos Torres, on enllaçava el CE [Cuerpo de Ejército] de Castella amb l'Agrupació de García Valiño.

Dia 23. S'inicien les activitats militars.>>

[MONFERRER I GUARDIOLA, Josep. Violències i penitències. Una crònica al voltant de la guerra civil a Vilafranca -Els Ports-. p. 42. Publicacions del Magnífic Ajuntament de la Reial Vila de Vilafranca -Els Ports- Núm.1. 2008 ]

Abril, 24. Josep Monferrer, en la cronologia de la guerra al pas per les nostres terres, diu:

<<Dia 24. Dies d'aigua a rompre; plour a bots i barrals, sense parar; intensament. Pot afirmar-se que plou amb contundència militar i les ramassades d'aigua encenrclen els batallons. Sobre els escenaris dels combats cauen autèntiques cascades d'aigua i el fort temporal castiga sense pietat la tropa. Unes terres resseques, que quasi han oblidat l'aigua, ara es troben entollades i, en conseqüència, la maquinària bèl·lica queda pràcticament immobilitzada, sense poder obrir-se camí en aquella immensitat de fang, surcada pertot arreu per rierols neonats, fugissers i, com aquell que diu, sense nom. Són les terres de Terol, tan donades als extrems.>>

[MONFERRER I GUARDIOLA, Josep. Violències i penitències. Una crònica al voltant de la guerra civil a Vilafranca -Els Ports-. p. 42. Publicacions del Magnífic Ajuntament de la Reial Vila de Vilafranca -Els Ports- Núm.1. 2008 ]

Abril, 25. Josep Monferrer, en la cronologia de la guerra al pas per les nostres terres, diu:

<<Dia 25. Les forces republicanes impedeixen l'avanç del CE [Cuerpo de Ejército] de Galícia a la línia Albocàsser-Les Coves-Alcossebre. Hi ha una defensa ben estructurada, cosa que permet castigar seriosament les tropes atacants:

"La ofensiva de Franco contra Valencia no salió como había planeado. Los generales Varela, Aranda y García Valiño avanzaban hacia la costa lenta y fatigosamente. De hecho, los republicanos demostraron su habitual eficacia y determinación en la defensa. Mediante el uso de trincheras perfectamente planeadas y líneas de comunicación bien protegida, pudieron inflingir serias bajas a los nacionales sin sufrir ellas demasiadas (Preston, P., 1994:385).">>

[MONFERRER I GUARDIOLA, Josep. Violències i penitències. Una crònica al voltant de la guerra civil a Vilafranca -Els Ports-. p. 44. Publicacions del Magnífic Ajuntament de la Reial Vila de Vilafranca -Els Ports- Núm.1. 2008 ]

Maig, 3. Josep Monferrer, en la cronologia de la guerra al pas per les nostres terres, diu:

<<Dia 3. El CE [Cuerpo de Ejército] de Castella aconsegueix portar la seua ala esquerrana al Guadalope. Anul·lada, però, de moment pels republicans la capacitat ofensiva de les ales nacionals, els franquistes creen un DEE, a les ordres del general García Valiño, amb un EM molt reduït i dues divisions, la I de Navarra, dirigida pel propi general, i la 55ª, confiada al coronel Adrados, amb la missió específica de progressar en direcció a Mosquerola, tot facilitant l'enllaç entre els CE de Galícia i de Castella, romanent-hi un dispositiu susceptible d'abatre's sobre el flanc enemic que s'oposara a l'avanç de qualsevol dels dos cossos.

Realment, es tractava d'escindir el front, distreure forces de les ales i recuperar llur capacitat de maniobra. És a dir, en una paraula, que la direcció central passava a ésser principal i rectora del conjunt de la maniobra. El destacament connectava el CE de Castella l'Oest de Morella a Ejulbe, i amb el de Galícia a Catí. L'objectiu immediat era la conquesta de Mosquerola i, en conseqüència, calia forçosament tallar la carretera de Cantavella a Vilafranca, moment a partir del qual hom anul·lava la principal i més directa comunicació de les forces republicanes de Terol al rerapaís i la zona costanera valencians. L'ordre del 2 de maig fixava la demarcació de les operacions que vindrien delimitades pel vèrtex Castellar al NO de Cinctorres, tossal de La Mata i el riu de La Cuba [o de l'Albareda] a la dreta, i la rambla Cellumbres a l'esquerra.>>

[MONFERRER I GUARDIOLA, Josep. Violències i penitències. Una crònica al voltant de la guerra civil a Vilafranca -Els Ports-. pp. 45-46. Publicacions del Magnífic Ajuntament de la Reial Vila de Vilafranca -Els Ports- Núm.1. 2008 ]

Maig, 4. Josep Monferrer, en la cronologia de la guerra al pas per les nostres terres, diu:

<<Dia 4. Els nacionals creuen el Cellumbres, on van trobar una aferrissada resistència republicana. Cinctorres, que havia estat fortificat pels rojos, va ésser conquerit als tres dies, després d'un típic envoltament; tàctica emprada sovint per les forces franquistes.>>

[MONFERRER I GUARDIOLA, Josep. Violències i penitències. Una crònica al voltant de la guerra civil a Vilafranca -Els Ports-. p. 46. Publicacions del Magnífic Ajuntament de la Reial Vila de Vilafranca -Els Ports- Núm.1. 2008 ]

Maig, 7. Josep Monferrer, en la cronologia de la guerra al pas per les nostres terres, diu:

<<Dia 7. Tot i ploure amb una intensitat inusitada, els nacionals segueixen avançant:

"Relevadas las posiciones guarnecidas por la D.I. 55, que habían quedado en gran parte liberadas, prosiguió el avance sin interrupción durante los días 7 al 12 de mayo, no obstante el temporal de lluvias, que dificultó toda clase de movimientos, que, sin embargo, continuaron, no permitiendo al enemigo estabilizarse en ninguna parte. Éste reaccionó por el centro con algunos carros, que dificultaron la progresión entre Cinctorres y Portell. Desorganizado progresivamente ante la presión ininterrumpida de las Brigadas flanqueantes, no supo o no pudo aprovechar las favorables condiciones del terreno. Reforzado sobre la carretera Cantavieja-Villafranca intentó un desesperado esfuerzo, contener el avance aferrado a las alturas inmediatas por el Norte con el apoyo de su aviación y artillería, que hasta entonces no había hecho su aparición (García Valiño, R., 1949:101-102).">>

[MONFERRER I GUARDIOLA, Josep. Violències i penitències. Una crònica al voltant de la guerra civil a Vilafranca -Els Ports-. pp. 46-47. Publicacions del Magnífic Ajuntament de la Reial Vila de Vilafranca -Els Ports- Núm.1. 2008 ]

Maig, 10. Josep Monferrer, en la cronologia de la guerra al pas per les nostres terres, diu:

<<Dia 10. L'ala de la dreta, tot recolzant-se al riu de la Cuba, atançà Les Albaredes, va prendre el vèrtex Montserrat a l'altre costat del riu i, per tal d'amenaçar Cantavella, es va possessionar del Castellar, de 1521 metres d'altitud. L'ala esquerra va continuar per la rambla Cellumbres en persecució dels rojos; però van trobar una forta resistència, especialment a Los Mojones, la Fuente del Cid i a la Cova de la Bonifàcia, on hagué de rebutjar intensos contraatacs, recolzats per carros de combat i artilleria dels republicans. La lluita fou dura, ferotge i la sang va vessar a doll:

"En el centro, rebasado Portell, la resistencia se identificó en la línea vértice Barragán-vértice Pablico, que formaba parte de las fortificaciones de Iglesuela del Cid, haciendo necesario montar un ataque en regla, resultando extraordinariamente encarnizado el asalto Barragán, donde dejó el enemigo 247 muertos y gran cantidad de armas (García Valiño, R., 1949:102).">>

[MONFERRER I GUARDIOLA, Josep. Violències i penitències. Una crònica al voltant de la guerra civil a Vilafranca -Els Ports-. p. 47. Publicacions del Magnífic Ajuntament de la Reial Vila de Vilafranca -Els Ports- Núm.1. 2008 ]

Maig, 4-10. Fidel A. Puig, en un llibret que va fer de Sant Miquel de la Pobla ens dona més  dades del que va passar per Portell:

<<1938. Las Tropas Nacionales conquistan el Maestrazgo en la primera fase de la campaña Teruel-Levante. Entran las Fuerzas Nacionales en operaciones de esta contienda con el Cuerpo de Ejército de Castilla al mando de los generales Varela y García Valiño. El Cuerpo de Ejército de Galicia al mando del general Aranda había tomado Morella y llegaba al mar por Vinaroz el 19 de abril. Las tropas del Frente Popular cuentan con los generales Rojo y Miaja, éste, nombra como Jefe de Estado Mayor al Teniente Coronel Matallana.

Las operaciones llevadas a cabo por el general García Valiño del 4 al 7 de mayo se movían en dirección Sudoeste por Cinctorres y Portell, contaba con el apoyo a su derecha del Cuerpo de Castilla al mando del general Varela, los cuales pretendían converger. El 10 de mayo se reanudaron los combates. Varela se dirigía desde Allepuz a La Iglesuela del Cid con la 5ª División de Navarra mandada a su vez por el general Juan Bautista Sánchez. Estas tropas recorren en tres días 50 kms. El día 10, la 1ª División de Navarra llegaba con el general García Valiño a La Albareda y desde Portell avanzaron hasta ocupar una serie de posiciones muy importantes en La Iglesuela del Cid en la zona de los mases Osed [Mas d'Osset] y Peñas. Al dia siguiente, tras fuerte enfrentamiento de choque en el Vértice Barragán, lomas de Las Cabrillas y del Turcacho, los soldados nacionales habían entrado en La Iglesuela del Cid [...]>>

[PUIG IZQUIERDO, Fidel Alejo. Por el Alto Maestrazgo. San Miguel de la Puebla. p. 43. Imprenta Cometa. Zaragoza. 2001]

En un altre llibre on parla dels masos de l'Angresola, el mateix autor parla dels mateixos fets, i ho fa quan fa una ruta des de l'Angresola al Mas d'Osset, que ell curiosament li diu "Mardosé".

<<AL MARDOSÉ. [...] Arriba ya, se cruza la carretera, se deja a la espalda el barranquillo de la Loma de las Cabrillas y se comienza a bajar, el vértice de Barragán se va dejando a la izquierda. Este vértice es un lugar estratégico militar a 1.400 m.s.n.m., en él se registró una fuerte batalla en mayo de 1938, defendida por las tropas del Frente Popular al mando del Coronel Matallana. Desde la Albareda  subía el Ejército Nacional bajo el mando del General García Valiño, cuyas tropas fueron apoyadas por un bombardeo de aviación logrando su objetivo de coronar el vértice y tomar La Iglesuela.>>

[PUIG IZQUIERDO, Fidel Alejo y BARBERÁ MIRALLES, Benjamín. Paseando por el entorno de la Iglesuela del Cid, sus masías y molinos. p. 72. Edita. F.A.P.I. Iglesuela del Cid. 2003]

Maig, 4-10. En internet trobem informació d'aquests dies:

<<Frente del Maestrazgo (Del 4 al 12 de Mayo [de 1938]). Las fuerzas que operaban en este sector, estaban integradas por la 1ª División de Navarra que mandaba el General Valiño y la 55 División del C.E. [Cuerpo de Ejército] de Galicia mandada por el Coronel Andrados. Se conoció como Agrupación García Valiño y actuaba como Destacamento de Enlace entre los CC.EE. de Castilla y Galicia.

De la zona de Morella en donde estaba concentrada, tenía como rutas de penetración, una, el ramal que por Forcall, La Mata de Morella y Mirambel conduce a Cantavieja; y otra, la que por Cinctorres, Portell de Morella e Iglesuela del Cid llega a Mosqueruela, cortando ambas rutas, en Cantavieja e Iglesuela, la carretera de Albocacer, importantísima vía de comunicación del ejército popular por ser la única carretera transversal de este sector. Por la primera de las rutas se orientó la 55 División y por la segunda la 1ª de Navarra. [...]

El día 4 de Mayo, con mal tiempo y el terreno enfangado, dan comienzo las operaciones, y la 55 y 1ª de Navarra rompiendo el frente enemigo al Norte y Sur de la carretera de Morella a Cinctorres en dos puntos que distaban entre sí cinco kms. irrumpen en las líneas enemigas, y en días sucesivos logran derrumbar el frente enemigo al Oeste de Morella en una longitud de 15 kms. y una profundidad de 12, envolviendo, ocupando y rebasando Cinctorres el día 7, la 1ª de navarra se adelantó hacia Portell de Morella conquistando posiciones dominantes sobre la carretera que desde Cinctorres por Castellfort conduce hacia Ares y Albocacer, y el día 10 la 55 División continuando su avance ocupó Todolella, Olocau del Rey y La Mata de Morella. Este mismo día, ocupado ya Portell, la 1ª de Navarra se orientaba hasta ocupar posiciones que dominaban a Iglesuela del Cid, mientras la 55 por Mirambel lo hacía sobre Cantavieja, cortando ambas a tiro de fusil la carretera que las une, combinando el avance con el C.E. de Castilla. [...]>>

I s'afegeix també un mapa esquemàtic del front:

[Podeu trobar més informació i algun que altre mapa en el que es poden vore com van anar aquells moviments militars en la web de l'Aula Militar Bermúdez de Castro: http://www.aulamilitar.com/pagiht76.htm ]