MASURCA

Habituada i privada a tot fadrí que vullgue caçar sense ratera

Tota fadrina que es determine

en arramblar-se propet de mi,

tindrà alegria perquè sóc jove,

preciós, guapo i molt bon fadrí.

I quan faig compte de parlar amb ella

me se subleva lo meu gafarró,

que em vaig comprar a la Plaça Nova,

allà a la fira de Castelló.

Vaig fer una compra en pocs quartos,

sense pensar-m'ho aquell matí,

que vaig comprar-me per divertir-me

una clavilla de violí.

I si la perdo, ja sé lo que em toca,

que a mi la broma me s'haurà acabat,

perquè les xiques d'avui en dia

sense clavilla no en volen cap.

Es menester gràcia i sal

per a tocar l'instrument,

i apretar fort la clavilla,

lo que sigue intel·ligent.

I en la clavilla apretà,

lo tornillo ben posat,

lo goig mai se li acaba

a un matrimoni casat.

Haurem de matinar molt

si a la plaça volem anar

per ajustar una ratera

si a cas la podem comprar.

Que sigue bona i bonica

i valgue poquets diners,

i en qüestió d'agarrar rates

que tingue tot l'interès.

Quan un s'enviuda, sap què li toca:

los primers dies, sempre pensa

quan disfrutava de la barraca

que en poques xapes se va comprar.

Allí xalava i es divertia

perquè ell ere algo aficionat

en passar un rato fent la cacera

dintre del seu terme, sense filat.

Tot fadrí jove que en pocs quartos

a la cacera tingue afició,

ja es pot comprar una ratera

i agarrar rates en precaució.

I quan estiguen dins la ratera,

que no les deixe mai escapar,

hasta que acaben de fer la seua

en sortir lliures sense chillar.

La filla de Clava-tatxes

d'allí del carrer del Pont

per obrir tant la ratera

la va despreciar tothom.

A compte de dur sabates

duia botes de muntar,

i tan de pressa pujava

que no sabia baixar.

Quan la ratera s'obri i es tanca,

allavons xalen los ratolins,

i quan se solten, van per les cases

donant enfado a tots los veïns.

Jo no voldria que a casa meua,

mai en la vida se'n soltés cap,

mes que s'estessen dins la ratera

i així estarien salves del gat.

La meua rata quan era jove

sempre buscava engabiar-se bé,

i ara que es vella, allí a on se troba

busca i desitja també estar bé.

Perquè la rata si està oprimida

quasi bon llustre mai lo tindrà,

i així, quan jugue i face la seua,

tothom procura en deixar-la estar.

Vamos, anem al final,

perquè això s'ha d'acabar,

la masurca ratera

que ja l'hau sentit cantar.

Después farem palmateo,

quan això s'haigue acabat,

i en direm si està bonica

la masurca del filat.

Dono un consell per final

als fadrins dels vint-i-dos:

"Que si no tenen ratera

no poden ser caçadors.

I si a cas se'n compren una,

l'han de saber conservar,

perquè això de la ratera

és lo millor que avui hi ha".

FI

*   *   *

Imprenta de M. Palau. D. Blasco de Alagón, 53, Morella.. Editat amb "AMERICANA"

(Document d'Adelaida Moles)

*   *   *

NOTA.- La masurca era una dansa d'origen polonès, de compàs ternari, més lenta que el vals (mazurca).