COL·LOQUI DEL CASAMENT DE

MIQUELO I TOMASA

PRIMERA PART

Vaig a contar, senyores,

un cas que ha passat

de una viudeta honrada,

i açò és veritat,

lo que dic ací,

que esta viuda tenia un fadrí,

i éste anava en pena,

que al pobret li picava l'esquena;

estava trencat,

geperut, coixo i estevat1,

i a sa mare indica:

"Pronte, pronte, busque'm una xica,

perquè em vull casar,

i sinó, la vida a mi em va a costar".

Com la mare volia tant a Miquelet

li torna de resposta: "Fill, estate quiet,

deixat, de casar,

perquè ara està el pa molt car

i molt poc es guanya,

perquè és temps que gruny molt la canya,

i si pa no hi ha,

bastonades i rinyes hi haurà.

i sarpa a la grenya,

i se'n durà les culpes la pobra vella.

Ell li digué a sa mare, molt desesperat:

"Busque'm pronte una xica,

sió perdré el cap,

perquè el tinc calent.

Pronte, pronte, busque'm de repent

cóm acomodar-me,

perquè jo ja no puc aguantar-me

sense tindre dona,

que el casar-se és cosa molt bona,

i si vivim quiets

passarem una vida com dos angelets.

Com la mare mirava que el fill està mal

i és per falta de dona, salta del portal,

i entra en una casa

a on havia una tal Tomasa,

i ésta és fadrineta,

de vint anys, i era donzella,

sense ningun mal,

només quatre voltes crià2 en l'hospital;

i li diu: "Tomasa,

tu no saps a mi lo que em passa

en lo meu Miquel:

ell està que li salta la fel

perquè es vol casar,

i jo ací t'he vingut a parlar

a ta casa a posta,

i de tu espero ací la resposta".

I respongué Tomasa molt agraïda:

ací té una criada, senyora tia;

sols jo vull saber

si Miquel és un bon faener,

que açò dels fadrins,

solament conseguisquen sos fins,

tot fàcil ho troben,

i enganyar a les fadrines proven;

i si és 'mal trabaja',

el ruido mai s'acaba en casa;

i si anem parlant,

bastonada, puntapeu i avant.

I respongué la viuda: "Sabràs Tomasa

que Micalet governa tota la casa;

és molt faener,

i a mi em guanya moltíssim diner,

adobant3 llibrells,

plats de polla4, cànters, cossis vells,

i també ven palletes5,

i en agulles, busca sabatetes;

també és cisteller,

i si no li està a conte, fa de foguerer6,

i pela rossins7,

i si no té faena, va a vendre malvins8.

I respongué Tomasa, fent els seus quefers:

"Pronte, senyora tia, a treure els papers,

no gastem raons,

lo que falten són amonestacions

si s'ham de casar,

i no darem que parlar.

Que vinga Miquel,

perquè tinc unes coques de mel

per a berenar,

que les coses s'han de raonar,

i si hi ha diners,

es casarem en una i valdrà per tres.

Anà la mare a casa i diu a Micalet:

"Ves a veure la xica, que això ja està fet";

es posà el capot,

i calent així com un foc

se n'entra en la casa,

i s'assenta al costat de Tomasa

fent el borinot,

que Miquel parlava molt poc,

que era tartamut,

en un cap com un micharmut?;

i allí s'arreglaren

pues al cap de tres dies ja se casaren.

Celebraren les bodes en hora bona

i corrent a Mislata anà la sogra;

tres tandes9 portà

cap a casa, i les va guisar

al dret i al revés;

convidaren a molts palleters5,

i en grans mocadors

acudiren molts adobadors

a honrar la paella

i d'açò està molt contenta ella,

la sogra i la nora,

perquè tots li donaven la enhorabona.

Com sabem que són nobles tota aquesta gent,

de Mislata portaren molt de vi i aiguardent,

i bebent, brindaven

tan de pressa que els gots se tocaven,

i en la carabassa

tots brindaren per la tal Tomasa;

ballaren la jota,

i ballant s'empinaven la bóta,

hasta que els fumets

de tan forts, agarraven grans pets,

que en terra es tombaren,

i en tres dies d'allí no s'alçaren.

Passaren la tormenta de vi i aiguardent,

i respongué Tomasa: "Açò és mala gent".

Per fi, cistellers,

adobadors3 de cosis, també fogueters6,

allí s'enredaren;

tinc entés que s'abastonejaren,

i la tal Tomasa,

la arrastraren per tota la casa,

açò ho causà el vi,

i renyint se n'ixqueren d'allí,

tots bruts, plena de cendra,

i a fer pau se n'anaren a la taberna.

Açò és lo que passà

en la boda de Quélo i Tomasa,

i en atra segona part

donaran lo que ací falta.

SEGONA PART

Els que en la primera part

me hagen escoltat,

vinguen, que en la segona

els daré explicat

el bon casament

que Miquelo arreglà de repent

entre ell i sa mare,

en Tomasa la de la comare,

filla del sereno,

que a la sogra li donà veneno,

néta d'un fosser10,

que es feu loco i ara és cisteller.

De esta tal Tomasa,

morí la mare,

i al cap de quinze dies,

també son pare;

es va retirar a una tia

que ajuda a pelar pardals

per la ploma;

des d'allí va dependre la broma,

de allí va passar, com dalt diu,

que va anar a criar2.

De l'hospital se'n tornà,

no tenint crià,

a auxiliar-se a la casa

que està a sa tia,

i allí s'arreglà com hem dit,

i en Miquelo es casà,

i portà de dot

vint-i-quatre ungüents en un pot:

el u, ora tu tia?,

la trisca11, bàlsem Maria?,

mercurio?, i els tals tots juntets,

en lo dels minerals,

són per curar lo que vostés no ignoren

ni jo em vull explicar.

Deixem-se estar de cuentos,

i anem a casa,

a veure com ho passen

Quelo i Tomasa;

com ho han de passar

sense tindre un mos que menjar?

Quelo suspirava

i Tomasa en gran aire parlava:

"Ves a fer faena,

pillo, guanya per a una sisena12,

i pronte, afaram13,

i no aguardes a que em muiga de fam".

Quan va oir Miquelo

aquella expresió,

demanant pa Tomasa,

digué: "Tens raó".

Se'n va pels carrers,

i cridava: "Qui vol fer foguers6?"

i anava en tal pena,

en bonyigos i fang a la esquena,

hasta que els tirà,

ni un diner tan solament guanyà.

Algo calent de orella,

se'n torna a casa,

i en temps de entrar en ella

el veu Tomasa;

com tenia fam, li digué:

"Trau diners, vegem

lo que hui has guanyat";

i Miquel, un poc enfadat,

va dir: "Esta gossa,

si vol pa, agarre una filosa14".

A l'instant que Tomasa

oí nomenar

a la gossa i filosa,

mal li va a pegar,

i en un calbissó15

a Miquelo el fa anar de cantó,

i ell, veent-se calent,

de Tomasa s'agarrà corrent,

i mal li estigué

perquè pronte en terra caigué,

i ella damunt,

quan divisà la trompa16, i al punt

ella l'agarrà

i en lo cap tal trompà li pegà

al pobre Miquel

que és miracle com no feu fel.

Com diu la mala raça,

de que en la trompa16

li ha de pegar trompades

hasta que es rompa,

s'espasmà Miquel,

gepa en terra, i els ulls posà al cel;

cridava a sa mare,

i no estava; pero un compare

que ell té palleter4,

i passava entonces per lo carrer,

sentint el ruido,

entrà a veure què és

tal alarido;

i s'agarrà en ella,

i ella al punt ja li tirbà17 una orella,

li tirà tal mos,

que en les dents li va arrancar un troç;

soltà a d'ella, i se'n va corrent,

en lo cap per terra,

tirant sang com qui ve de la guerra,

no se a on ha pegat,

lo que sé, que molt prop no ha parat.

A penes que Miquelo

es pogué escapar

de les mans de Tomasa,

correns se'n va anar

a casa de l'amic

de l'orella tallada, com dic.

Mentrestant, Tomasa,

veent-se a soles, saquejà la casa.

Primer va agarrar

a la trompa16, que és d'adobar,

martell i alicates,

fil de ferro, perol de les Ilaques?,

i com no té caixes,

de un forat va traure les navaixes

de pelar rossins6

i la eixada de arrancar malvins7,

i en una sarieta

de palletes4,

que havia noveta,

tot ho va ficar,

i a la esquena la va carregar;

també s'agarrà

de la estora que nòvia es gità.

Carregada Tomasa,

oh, rara història!,

tornà a casa la tia

de a on ixqué nòvia;

sa tia la veu,

i asombrada es feu una creu,

i diu: "Filla meua,

la primera que siga la teua;

que tu i Tallabolses18

s'heu partit hui la pallada a cosses?"

I ella li contestà

lo que passà i la causa que hi ha.

Ja no té por Miquelo,

més d'ara en en avant,

que s'ha fet camarada

de Pixa-xillant,

que és de els cajetons19,

el més majo que es para als cantons,

i el que en les tabernes,

de abadejo, allioli i cuernes?,

i vi i aiguardent,

i almendrados, diu que està debent

més de trenta lliures,

i ell no paga sinó en trons i piules,

perquè és coeter,

i no poden treure-li un diner.

Quan un dia Miquelo

plegà raonant

a la seua Tomasa,

en Pixa-xillant

digué: "En bona hora

que raones en la teua dona";

i aquell ho arreglà,

que Tomasa a Miquelo tornà,

entonces, de allí a sa casa;

i a la nit parí,

i m'han dit que una xica,

les faccions són de molt bonica,

té el color roset,

semblant al fil de coet,

ampleta i curteta,

estevada1 i geperudeta,

semblant a Miquelo,

tot cabota, com un nap de Ayelo;

naixqué en dos dentetes,

i Miquelo li dia ajonetes20,

i està molt content

i a Tomasa li diu clarament,

"Per mig de este clau,

in octernum21, hem de viure em pau".

FI

*   *   *

Imprenta de Manuel Palau, calle García, número 3, Morella

(Document d'Adelaida Moles)

*   *   *

NOTA: Hem adaptat algunes paraules per poder-ho llegir, conservant, però, moltes de les paraules tal i com estan escrites. A continuació us posem els significats d'algunes de les paraules que surten, amb l'ajuda del diccionari Alcover-Moll.

estevat1.- Que té les cames tortes. Derivat d'esteva, per la forma corba d'aquesta peça de l'arada.

criar2.- Alletar, i en general alimentar un infant durant el primer temps de la seva vida.

adobar3.- Posar en bon estat una cosa que estava rompuda o espanyada.

plats de polla4.- La plata o plat gran que es treu a taula i que conté menjar per a diferents persones, que després s'aboca en els plats individuals. El nom prové del dibuix d'un ocell que solen tenir en el fons aquests plats.

palleter5.- Que trafica en palla. Venia fil, vetes i agulles i palletes de sofre (que servien per encendre el foc)

foguerer6.- Fabricant de foguers o fogons, que són suports on es col·loca allò que es vol coure o escalfar, i que té un dispositiu adequat per al combustible.

rossí7.- Cavall de mitjana qualitat, més lleuger que el de tir i més vigorós que els de carreres; servia per a caça i guerra, i solia esser cavalcat pels escuders.

malví8.- Usat sovint en plural, malvins. Planta malvàcia que s'usa com a pectoral i com a emol·lient (malvavisco).

tanda9.- Conjunt dels budells, lleu, fetge, cap  peus d'un animal de llana (despojo). En llenguatge familiar, també pot significar carabassa.

fosser10.- El qui cava les fosses per enterrar els morts (sepulturero).

trisca11.- Triaga, també anomenada "Triaca Magna". Antídot que s'usava antigament, compost d'un gran nombre d'ingredients (entre ells, carn d'escurçó) i aplicat principalment contra les mossegades d'animals verinosos.

sisena12.- Moneda que valia sis diners (seisén). També era el nom de altres diverses monedes.

afaram13.- Faram, feram. Animal salvatge o danyós. Persona que perjudica o molesta.

filosa14.- Bastó o tros de canya que a un extrem o prop d'un extrem forma un eixamplament amb esquerdes, on se subjecta enrotllada la floca o cerro que es vol filar (rueca).

calbissó15.- Calbot. Cop pegat amb la mà closa al cap.

trompa16.- Instrument músic de vent. Instrument de forma tubular, semblant al dit instrument.

tirbar17.- Segurament vol dir "tibar". Estirar.

tallabosses18.- Lladre de bosses o de portamonedes.

cajetons19.- Possiblement es el malnom de família. No sabem què significa.

ajonetes20.- Possible joc de paraules entre "DENTetes" i "AJOnetes".

in octernum21.- "in eternum", per sempre.