MONYO-BUFAT
 
 
Una criada servia,
i un dia fregant el pis,
tot just amb una rajola
li va saltar un ratolí.
 
Llavors crida al seu amo,
al que se'n deia Martí,
i li diu: "Ai, Martí! ai, Martí!
Quines pessigolles que em fa el ratolí!"
 
*   *   *
 
El senyor Pasqual Ferré,
que viu al Carrer de l'Om,
va anar a casa el sabater,
que li fera un calçat nou.
 
Li va ensenyar formes, tot li va ensenyar,
de tot lo que havia, res li va agradar;
i cride a la dona que estava al carrer,
i li diu: "Puja dalt, puja dalt,
i ensenya-li les formes al tio Pasqual".
 
*   *   *
 
Al carrer de l'Ampuran
l'altre dia un peixaté
amb el cistell a la mà,
"Apa, senyores, qui vol peix?"
 
Les dones, totes allí,
la una: "Açò és un cabudet,
açò, una sepieta, açò una rateta".
I ell contesta: "Que ham de fer, que ham de fer,
ja tinc la sardina mig feta malbé".
 
*   *   *
 
Una senyora molt bufona,
que tot just tindrà quinze anys,
en un vell que es deia Aniceto
l'altre dia es va casar.
 
Es van casar dissabte al vespre,
i el diumenge al dematí
a veure sa mama hi anà.
Li va dir tot plorant:
"Ai, mama! ai, mama!
lo que jo em pensava no em va resultar".
 
*   *   *
 
De una xica de este poble
us faré una explicació;
que festege a una mona
que han dut a Benicarló.
 
Ella es diu "Monyo-bufat",
i ell es diu "Bigotet",
perquè se li va gelar,
se li ha quedat curtet.
 
Este festeig s'ha arreglat
farà tres mesos atràs
a una casa de volta
que entonces feen repàs.
 
Bigotet estava allí,
que ensenyava la lliçó
al mig de totes les xiques
pareixia un erissó.
 
Monyo-bufat, com tenia
gust de parlar en Bigotet,
se n'anava al repàs
sense tindre el dinar fet.
 
Bigotet ja la esperava
en los llibres a les mans,
i no van passar molts dies
que allí la va demanar.
 
I ella va dir, que sí,
si li diu dia de formal,
perquè si no li cumplie
per als dos seria el mal.
 
A son pare i a sa mare
Monyo-bufat els va dir
que li havia eixit un novio
en un bigotet molt fi.
 
I sa mare li contesta:
"Molta alegria m'has dat
perquè portant bigotet
no serà cap esgarrat".
 
A casa, Monyo-bufat,
les primeres nits que anava,
de vore aquell bigotet,
a tots caïe la baba.
 
I quan Bigotet parlava,
com dien que és tan graciós,
les parauletes que ell dia
les volien sentir tots.
 
Monyo-bufat sempre anava
vestida de llauradora,
i al festejar a Bigotet
se va vestir de senyora.
 
Bigotet està molt bé,
segons ell mos ha explicat,
sense fer cap diner
sempre porta el coll planxat.
 
Segur que se'l planxe ell
i la novia té eixe ofici,
perquè no sé qui farà
a ell tan gran benefici.
 
El dia que es casaran,
si no muden d'intenció,
volen que anem a la boda
tots los de Benicarló.
 
Hi ha una falta en este poble,
que molts no estan enterats:
Que no miren en qui se casen
hasta que ja són casats.
 
FI
 
*   *   *
 
No diu el nom de la impremta. Editat amb "RUSIA Y EL JAPÓN" i "BONITO VALS, RICARDO"
 
(Document d'Adelaida Moles)
 
*   *   *
 
NOTA.- Aquest romanç, segurament una canço, estava junt a un altre anomenat "Rusia y el Japón". La guerra entre Rússia i Japó va tenir lloc entre els anys 1904 i 1905, quan els dos imperis, en expansió es van disputar la regió xinesa de Manxúria (Port Arthur era una ciutat d'allà). No estava lluny el record de les guerres perdudes per Espanya on es va perdre Puerto Rico (1897), Cuba (1868-1898) i Filipines (1898), que també es comenten en dit romanç. Per tant, caldria datar-lo també entre 1904 i 1905.