Endevinalles en valencià
Per saber la solució,
pregunta-li al "savi"
(passa-li el ratolí per damunt)
|
Endevinalles en castellà
Para saber la solución,
preguntale al "sabio"
(passale el ratón por encima)
|
|
<<Una abuela en una dent
|
|
fa acudir a tota la gent.>> |

|
<<Endivina endivinalla,
|
|
quin animal pon en palla.>> |

|
<<Anant per un camí
|
|
me vaig trobar una cosa,
|
|
si l’haguera vista, |
|
l’hauria deixada,
|
|
però com no la vaig vore |
|
me la vaig emportar a casa.>>
|

|
<<Té coll i no té cap |
|
Té braços i no té mans |
|
Té panxa i no té melic |
|
I té cul i no té forat.>> |

|
<<Qui ho fa, no ho compre, |
|
qui ho compre, no ho use, |
|
i qui ho use, no ho veu.>> |

|
<<Un
corral ple de vaques blanques,
|
|
entre la roja i els toque les anques.>>
|

|
<<Una
cosa que
|
|
va a menjar i no menge,
|
|
va a beure i no beu,
|
|
però tot lo dia cante.>> |

|
<<Una
cosa que
|
|
camine i no té peus, |
|
parle i no té boca.
|
|
Què és? >>
|

|
<< Una
cosa que
|
|
entre
a l’aigua i no se banye. |
| Què és?>> |

|
<< Una
cosa que
|
|
quan més gran és, menos pese. >>
|

|
<< Tres
senyoretes
|
|
en un balcó,
|
|
de nit i de dia
|
|
no tenen temó.>> |
|
<<Una
abueleta |
|
en un racó, |
|
ve l’abuelet |
|
i li estire el moquet.>> |

| << Ja és de nit, |
|
farem lo de l’altra nit. |
|
Pelet per pelet |
|
tancarem el foradet>> |

|
<<Una caseta blanca |
|
que s'obri i no se tanque.>>
|
|
|
<<Dos biris biris,
|
|
dos bares bares, |
|
un "esbarramosques" |
|
y
cuatro pilares.>>
|

|
<<Gorda la tengo |
|
y
más la quisiera tener |
|
que
entre medio la "escamarra" |
|
no
me pudiera caber.>> |
|
<< La comare, la negrilla, |
| fue
a por huevos a Sevilla |
|
con un burro de tres pies. |
| Adivina
lo que es.>> |

|
<<Con la punta se apunta, |
|
con el
dedo se aprieta, |
|
y con lo
que queda colgando |
|
se tapa
la grieta.>> |

|
<<Capote sobre capote, |
|
capote de vino y paño, |
|
cuatro pesetas te doy
|
|
si lo adivinas este año.>>
|

|
<<Oro parece,
|
|
plata no es.
|
|
El que no lo adivine
|
|
bien borrico es.>>
|

|
<<Este banco está ocupado
|
|
por un padre y por un hijo.
|
|
Al padre le llaman Juan
|
|
y al hijo ya te lo he dicho.>>
|

|
<<Una cosa larga y lisa
|
|
que cuando la tocan los hombres,
"pija".>>
|

|
<<En el campo me crié
|
|
ente verdes lazos,
|
|
aquel que llora por mi,
|
|
aquel me hace pedazos.>>
|

|