Acta del notari solsoní, Tomás Jalmar, datada el 6 de gener de 1811

en la qual s'esmenta l'estrall que dins la catedral de Solsona varen fer (19-26 Octubre 1810) les tropes del mariscal MacDonal, les mateixes que incendiaren dies abans (30 Marzo 1811) la ciutat de Manresa. Transcripció literal del document conservat:

«Á cosa de las sinch horas del matí del dia dinou del mes de Octubre próxim passat, habentse tocat la generala en la ciutat de Solsona per la partida de Suisos que se trobaba en ella, y donantse per cert de que lo exércit enemich francés, comandat per lo general en Jefe, Mariscal del Imperi [é] Duch de Tarenta, Macdonald se trobaba ja en Santa María de Vallforosa en direcció á esta ciutat, resolguí ausentarme de ella junt ab ma esposa y demés familia. Per lo que me dirigí á la heretat anomenada Mareus, sita en la parroquia de Olius; y no considerantme segur en aquella, me vas encaminar á la dels Torrents, situanme en lo mas Juliana; ahont permanesquí ab ma familia tot lo temps que los enemichs francesos estigueren en Solsona; que fou, segons me han asegurat personas fidedignas, desde las dos de la tarde del expresat dia dinou, que comensareu á entrar, fins entre tres y cuatre del mati del dia vint y sis del mateix mes, que comensareu á desfilar ab tres columnas ó divisions; de les quals se encaminá la una per lo camí de la Pietat ó de Llobera, laltra, per lo Castellvell, y altra per Rivera Vall, dirigintse totas segons ven pública á las vilas de Sanahuja y Agramunt.


Habén pues arribat á ma noticia que dit exércit enemich francés, compost, según me han asegurat, de deu mil infants y vuit cents caballs, había ja evacuat enterament la predita ciutat de Solsona, resolgui regresar á ella. Y en efecte habent arribat jo á dita ciutat cerca de la una de la tarde del dia vint y set del expresat mes de Octubre, y dirigit immediatament á la Santa Iglesia Catedral, vas véurer y observar, no sens gran sentiment y sorpresa, que aquell sant temple había quedat incendiat per los enemichs; que una tercera part de sa bóveda principal en la part del presbiteri estaba cayguda y arruhinada; que lo altar major, lo de nostra Señora del Roser y Sant Joán estaban reduhits en cendras; que las cadiras del cor quedaban cremadas y lo orga enterament destruhit; y finalment que la magnífica y hermosa capella de nostra Señora del Claustro había patit la mateixa infelís sort; pues que los hermosos adornos de esculptura, que decoraban las parets de la dita capella, estaban cremats y reduhits en cendras, y que la antigua y miraculosa Imatge principal de María, Santísima, que se veneraba en aquella capella, había quedat destruhida y reduhida á pedasos, dels quals se habían depositat ja alguns en la mesa de la capella de postra Señora de la Mercé, que quedá libre del incendi»

            Transcripció: Ramon Ramonet Riu   (Solsona,  per l’aniversari del 7 de Octubre de 2006)