PROJECTE DE CATALOGACIÓ DE BENS NATURALS I ARQUITECTÒNICS DEL RIU CANTAVELLA

(TRAM I: OLOCAU, “Puente Vallés – Pont de La Cuba”)

Tardor-Hivern 2002

Teresa Tena i Jacint Cerdà

1.- Introducció

        El present projecte sorgeix a partir de la necessitat de conéixer i recuperar el nostre patrimoni natural, perquè són ben poques les iniciatives que han tingut lloc en aquest sentit. Pretén ser una petita aportació per l’estudi i divulgació del patrimoni que amaguen aquestes terres de l’interior de Castelló. Així, doncs, hem tractat de catalogar tot allò que ens ha semblat interessant, tant a nivell ecològic com geològic, històric o social, en aquest raconet dels Ports per on baixen les aigues del riu Cantavella.

        Si parem atenció al riu, no tardarem a comprendre que la seva gran riquesa és l’aigua que, obrint-se pas entre les muntanyes, ha anat deixat un solc ben marcat per allà per on passa. Només amb un bon cabdal d’aigua s’explica la presència de molins hidràulics al llarg del riu. En canvi, en el moment de fer l’estudi, no trobem a penes circulació d’aigua, la qual cosa fa difícil de creure que aquests molins pugueren funcionar.

        Per l’ecologia de la zona, l’aigua també és important. El fet de que, a diferència d’altres rius i barrancs de la comarca, hi circule aigua durant quasi tot l’any, fa que en tot aquest tram de riu puguem trobar una gran diversitat ecològica. A més, en temps de sequera, sempre queden tolls dels que depenen gran quantitat d’espècies d’éssers vius per la seua subsistència.

        L’aigua que li dóna vida a aquest riu procedeix del sud d’Aragó,  concretament, de les muntanyes de més de 1.700 metres que es troben entre Cantavella i els altres pobles del Maestrat de Terol, com l’Anglesola, Fortanet o Tronxó, entre d’altres. Algunes d’aquestes muntanyes són: la Tarayuela, el Cuarto Pelado, Palomita o la Muela de Monchén. Alguna d’aquestes són altiplans molt extensos, on s’acumula la neu durant l’hivern i, en fondre’s, es canalitza fins arribar a diversos rius, entre els que es troba el nostre. 

        El riu rep el nom Cantavella perquè passa per aquest poble de Terol. També passa per Mirambell, i seguint una direcció nord-est, penetra en terres dels Ports pels voltants del Puente Vallés, punt on se li uneix el riu Tornos, que baixa del nord. Els termes pels que passa el riu en la nostra comarca són: Olocau, La Mata, Todolella i Forcall. Finalment, passat Forcall, perd el nom Cantavella i, amb l’unió amb altres dos rius, agafa el nom d’un d’ells, el Bergantes.

        Des de l’entrada pels voltants del Puente Vallés, fins a Forcall, el riu té una longitud total d’uns 14,3 quilòmetres. Y el desnivell entre aquests dos punts és de 1,16 %, que va dels 844 metres del Puente Vallés fins als 678 metres sobre el nivell del mar en Forcall.

        Les temperatures mitjanes anuals d’aquesta zona estan al voltant dels 11,3º C, que va dels 8º C de mitjana del mes més fred, als 24º C del mes més càlid. A més, hi solen haver gelades entre els mesos de novembre i abril, fet aquest que condiciona tant el paisatge com la vida en aquestes muntanyes. En quant a les precipitacions, les mitjanes anuals són d’uns 800 mm. Solen ser més abundants en la tardor i en primavera. En hivern és més provable que caiguen en forma de neu o calamarsa, però també, als matins, en forma de gebrades, que ho deixen cobert d’una finísima capa blanquinosa de gel. A l’estiu, en canvi, abunden les tempestes.

        Tenint en compte aquests valors climàtics, podem dir que aquesta zona es correspon al pis bioclimàtic supramediterrani, i d’ombroclima subhumit. En conseqüència, la vegetació dominant en aquesta zona maestracense és la carrasca, a la que es troba associada l’heura (Hedero-Quercetum rotundifoliae), i en zones més ombrioses, el roure, acompanyat d’altres plantes, com les violetes (Violo-Quercetum fagineae). Totes dues comunitats vegetals, juntament amb els cultius i altres plantacions fetes per l’home, les podem trobar fàcilment pels voltants del riu. A més, la presència quasi permanent d’aigua, fa que hi hage una vegetació de ribera, formada per sargues, salzes, xops, ortigues, dolçamara, juncs i altres, segons sigue el grau d’humitat del sòl.

        Les plantes, a més d’aprofitar la matèria orgànica que aporta el riu, també ajuden a controlar les avingudes, ja que solen ser plantes molt flexibles com, per exemple, la sarga, i suporten fortes corrents, frenant així la velocitat de l’aigua, a més de retenir entre les seves branques, restes del material arrossegat pel riu.

        En quant a la fauna, al riu trobarem animals aquàtics, com els peixos, però també anfibis, rèptils, aus i infinitat d'invertebrats, tots ells típics d'aquest tipus d'ecosistema. Però a més, a aquests animals se'ls ha de sumar moltes altres espècies menys específiques que són comuns en tota la comarca, però que s'aprofiten també del riu per alimentar-se, beure, etc.

            2.- Objectius del Projecte  u                                                       Pàgina principal