ÍNDICEJ.Matamala - La Costa Brava - El progama núm. 57, 24 juny 1932.
Roques, singles, cales. Platges de sorra finíssima, de granada, de trucs, d´algues. Frigola, rumaní, xucla-mel. Pins, figueres bordes, de moro, penjants en el rocam. Illes i escuits, pelats uns frondosos d´altres. Diversitat de llum i de color en el cel, aigua i rocam. Paisatge ferèstec, salvatge, blau...
Barraques de colles endiumejades, emblaquides, sense emblaquir, sense rebatrer, cal sobre menjat pel salanc. Xalets enclotats, ensimalats, edificats entre roques i pins...
Tramuntana, garví llevant, ponent... La naturalesa, armònica, ha volgut mostrar un tros dissimètric convertint-lo en paradís, per monstrar la seva omnipotència. Júpiter, Eolo, i Neptú la vetllen... És la Costa Brava.
D´ací i d´allà, com perles incrustades en un joiell, jauen allargassades, jugant amb les ones, les viles centenàries que el mar llatí besa rumoreijant, bramant a voltes amb follia, quins udols ferèstecs mouen l´esperit. tot per arribar al bes que la vila jugant vol negar-li. Es tanca la bellesa de la nostra costa que fins ens espanta la possibilat d´èsser profanada. L´home és tan dolent i les lleis fictícies per ésser humanes l´avalen, portant-lo amb la seva vanitat de poder a obtenir la consecució del seu caprici.
Els oriunts de la costa, acostumats fins avui a fruir a ple de la seva bellesa, amb pulcritut de verge, ens conformariem a que els nous posseidors dels més bells indrets, fossin conscients del seu valer, respectant lo que la naturalesa ha concebut. Temps enrera, ens Josep Maria de Sagarra, cantant les excel-lències de aquesta costa, apuntava que hi haurà dia que s´explotarà l´olla de peix, es constuiran centenars de casetes de bany, es crearan balls de ximis, tangos, etc..., se implatarà una ruleta... però s´haurà mort la Costa Brava. Nosaltres hi afegim que es treuran els nius de corps i xuriguers, i es barrarà el pas al vianant esquerp...
Un altre perill; l´edificació. Els arquitectes, haurien de tenir ànima d´artista. Abans de destruir per a construir hauriem d´estudiar el caràcter, els capricis naturals del tros que ha d´ésser objecte de transformació, donant-li un tòpic similista. Havem d´alavar l´artista arquitecte, constructor de S´agaró. L´artista ha sabut adaptar-se al caràcter esquerp de nostra costa; l´unic que en el nostre modest entendre ha vist clar, les necessitats en la construcció. Xalets-barraques amb un gust exquisit escampades com un pessebre, penjades d´un rocam la que ha sigut possible; això fa Costa Brava. Tenim no obstant, de renegar de la part de jardineria simètrica, i d´una flora que desdiu completament de la natural. Tota aquesta flora, podrà ésser apropiada per a embellir la Costa d´Atzur però que aquí es converteix en un artifici. Cal esmentar també, i majorment per ésser una obra propera a nosaltres, la construcció del "Mas Juny", obra de restauració del primitiu, portada amb cura i apropiada a la seva naixença; respectant les arcades i la torre... llàstima però tractanse de l´estatge d´un gran artista, que s´hi veu la seva mà, no hagi privat aquella pastiferada en forma d´escapulari enclava a la torre. Al que se l´hi ha acudit aquest sacrilegi és digne de posar-se en parangó de aquell pobre pàrroc de Palamós que empestifá les parets interiors de l´esglèsia.
Aqueste objeccions, les fem per a proclamar ben alt, que ja que bonament o per força, acceptem que forasters invadeixin la nostra costa, al menys els hi demanem amb tot fervor, que sàpiguen ésser dignes del seu mereixement.
Els antics; nostres avis, tapers, contrabandistes, petardistes i pescadors tot d´una peça, al recórrer per tots els indrets i viaranys, no deixaren petjada. Cal que els moderns detentadors tinguin cura, que la petjada no quedi marcada pel pes dels diners.
