Mireu la costa,
pedra i atzavara,
un mirall blau i un aire transparent,
i un cel ple de claror que tot ho amara
amb llum meridiana i resplendent.
És nostra costa: pedra i atzavara.
El pi, sobre el penyal, al mar s'aboca,
-amb el to blau, conjuga exacte el verd-
i entre l'esberla de l'avenc, la soca
creix retorçada i busca el cel obert
i es reflexa en el mar i al mar s'aboca.
Pedra, atzavara i la verdor dels pins,
i pau que nïa en la polida platja;
veles desdibuixades mar endins,
i, ran de cingle, la verdor salvatge
de les agulles voleiants dels pins.
J. ROVIRA
volver
al indice