Siurana, està situada al cim d’una cinglera de roca calcària, a 737 metres d’altitud, a la part més baixa de la Serra de la Gritella. Siurana domina tota l’alta vall del riu que porta el seu nom, entre els cingles d'Arbolí i la Serra Major del Montsant; dominant per l’esquerra el riu Siurana, i encaixada pel torrent de l'Estopinyà, davant la penya bessona de la Siuranella.

Els pics més alts al seu entorn, són la Gritella (1.089) i el de Gallicant (1028). Siurana, és un dels pobles més petits del Priorat, format per una trentena de cases, i una vintena d’habitants.

L’entrada a la vila, per un estret, està controlada pel castell àrab; a l’altre extrem, hi ha l’església romànica, d’una sola nau.

Lloc de defensa natural, fou l’últim reducte àrab del walí Almira Alemoni.

És un gran paratge de bells racons naturals, i ric en llegendes. Fou descobert allí, un taller de sílex amb destrals de pedra polida, puntes de fletxa, fragments de vasos campaniformes i materials de bronze.

Per veure situació cliqueu aquí: 

La llegenda de la conquesta de Siurana és la següent: A poc a poc, els cristians van anar conquerint el regne sarraí de tot Catalunya, fins que l'últim reducte àrab fou Siurana. Es contava que la reina d’aquell domini, Abdelàzia, era d'una bellesa inhumana. Foren diversos els intents de travessar la muralla, però tot quedà en intents; però arribà el dia en que un traïdor jueu, oferí l’entrada al castell a canvi d’assegurar els seus béns.

Un cop saberen per on entrar, els cristians prepararen l'atac, i entraren a la fortificació a mata-degolla, i van provocar una carnisseria de la que pocs es salvaren. Abdelàzia, estava tan segura de la seva fortificació, que quan els cristians hi entraren, ella celebrava una festa en una de les sales del palau, on hi assistien els més nobles siuranencs. Tot i saber que els atacaven, seguia tranquil·la. De cop i volta, una sageta entrà per una finestra, i es va clavar a la taula.

La reina, davant aquella inevitable derrota, s’enfilà al seu cavall blanc, i tapant-li els ulls, es dirigí al cingle. El cavall en adonar-se de les intencions de la reina, intentà frenar clavant les potes a terra, de tal manera que enfonsà la roca, però tot i així, no va poder evitar la tragèdia. Es diu que uns dies desprès, el cos de la reina fou pujat de nou al poble, on se li va fer una sepultura especial a la paret del temple religiós.

 
 
 

recull fotogràfic	CASTELLÀ
ITINERARIS	ANGLÈS
CASA	ALEMANY
SITUACIÓ GEOGRAFICA	ITALIÀ
SECTORS D'ESCALADA	FRANCÈS
E-MAIL	PORTUGUÈS
ENLLAÇOS-LINKS
BUSCADORS