Cal témer?
Cal tmer?La por al fracàs, el menyspreu al risc, la seguretat de la passivitat, la conformitat o la opció. Quant dolorosa pot ser una decepció, que fins i tot li neguem la oportunitat de no ser-ho? Tinguem, doncs, en compte la possibilitat de lèxit! No és corrosiu el dubte? Aquest embolcall de plom que sembla protector, no ens deixem enganyar, ens empresona i tanca les portes al món. Com si dun tresor preciós i fràgil es tractés, tanquem els nostres cors i ments al desconegut, a la novetat, per tal de preservar el que ja tenim. La ignorància no és la felicitat. Lhome és esclau de les seves pors, que lencadenen a un present immutable sense horitzons, sense objectius, sense ambicions, sense alegries, sense decepcions. Enfrontem-nos a les nostres pors! Doncs són lúnic obstacle entre nosaltres i la nostra imaginació, entre el que tenim i el que podem tenir. No hem de témer, sinó ser valents i fer ús del coratge que posseïm per arribar a on no hem arribat mai, per sentir el que no hem sentit mai, per saber de què som capaços. No sabem qui som, ni don venim ni on anem, però podem avançar. No cal anar a les palpentes, però la por a posar un peu davant laltre no condueix enlloc. En canvi, la decisió de posar-li, ens fa anar endavant. Amics, reflexionem-hi. Roger
"Si plores perquè no veus el Sol, potser les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles". "Sense una gran decepció, no se saben apreciar les victòries".
|