Porte de Madou, William’s i Poelvoorde

Observacions d’un traductor mei generis-per Antoni Torras Estruch

Al país de la traducció, Bèlgica, ser-hi traductor novell és com afaitar-se els matins: feixuc i desagraït; com que duc barba és, a més, inviable. He de confessar que, arribat de can Pompeu amb una atròfia àcrata de pensament estratègic i amb coneixements nuls de les dues llengües estratègiques de l’indret, les perspectives no podien ser més pèssimes. Qui s’ho va a buscar, també. Traduir, dèiem, és com afaitar-se: tothom pot fer-ho (cal que parli de depilació en pro de la correcció política o me’n puc estar?); se n’aprèn de presseta, en tres anys se’n pot ser diplomat, que no llicenciat, i després apa, zu ‘nem anderen Ding, Schmetterling, que això no basta per menjar-se el món. Al camp de Brabant que fa de capital a deu milions de persones, o quatre-cents, segons es miri, no hi falten paradoxes ni històries de poca son, una de les quals més sonades, és el fenomen de la tropeglòssia. Aquest petit poble, de bravesa lloada pels romans i d’apedrec veïnal creuat llegendari, es vanta de comptar amb el major promig de tetralingües del món, si bé ho fa amb una empenta inflacionista que fa flaire de xovina, tipus les dades que al nostre país ensenyen tants avis a llegir i escriure per inspiració divina.

Això té una conseqüència. Tothom demana, ni que sigui per-li la poticura al falder, quatre idiomes a la perfecció. Tothom entén que aquests horizons de canvi comporten que la gent de cop s’ha de tornar heptalingüe, dodecalingüe, exapetateragigamegalingüe. Jo penso que exageren, home. Quasi la totalitat de joves “torsis” amb qui he fet coneixença per aquestes terres es dediquen a una altra cosa, canvien la pell de “mediador lingüístic” per la de “gladiador telefònic”, o bé pretenen estudiar una altra cosa, ara sí, “amb més substància”. El cert és que hi ha un mercat enorme: pràctiques, oposicions, empreses, institucions, despatxos industrials i associatius, regionals... Encara que el radi autèntic de consciència (o narcoeufòria) de construcció europea no arribi al principat de Lieja, res no esdevé algú sense ningú a Brussel·les, en un despatx, representant-lo. Però, com certament sabreu o imaginareu, anar a rondar per la recepció dels seus edificis no és la millor manera de rapinyar-ne un encàrrec.

Bèlgica obtingué l’estatalitat el 1831, i la gallina dels ous de la vergonya (el Congo), el 1885, de la mà de Bismarck, ja que, a més de refugi de maçons i païsosbaixesos catòlics, havia de servir de tampó (aberració literal autòctona) entre les potències adjacents, tan interessades per les noves diòcesis sudgibraltarenques, tot aprofitant l’avinentesa que, a nivell econòmic gràcies al carbó i la metal·lúrgia, ja n’estava esdevenint una, cosa que feia possible contraequilibrar l’eix francoanglès.

Les tortuoses carreteretes congoleses que connectaven les mines als ports i les bones pràctiques dels oficials de recursos humans de llavors, juntament amb la diligència camperola i gestora de la banda metropolitana, han convertit, per ordre alfabètic: Anvers en la capital dels diamants i del vlaams blok, Brussel·les la Gran, en una visió caricaturesca de megalomania i uolstrititis a la romana, on la preciosament rara llengua oficiosa només es pot entendre sota els efectes de l’alcohol; Kinshasa, en una olla de cols que agonitza, on quasi una de cada cinc dones embarassades tenen anticossos del VIH; Madou, en el portal de banda més ampla per etnonavegar pel món; Matongué del Nord, en un racó on es comparteixen coberts als millors restaurants populars amb criminals de guerra; i Poelvoorde, en un dels valors amb més menestralia per palesar la petitesa humana des d’una perspectiva molt belga. Diuen (diuen) que C’est arrivé près de chez vous no ha estat traduïda. Mai se sap.

En realitat, la Meca de la mediació lingüística tot just s’està construint a l’entorn de tanta institució i tant de ventall, i resulta molt llaminer centralitzar-se a Bru si es disposa dels vlekskes per coordinar els nadius de totes les llengües europees, que hi són fàcils de trobar, francament, malgrat un sistema impositiu que dóna voltes literals el nostre. Citant, però, una bruescèptica il·lustre: “¿Para qué a Bruselas, si todo lo que se ganan allí se lo gastan luego en psiquiatras en París?” Doncs sí, la culpa de tot la té aquesta cosa pèssima que tots anomenen clima. Sense desgast d’enteresa, independentment dels nivells inicials, allà només hi treballen autòctons, molt necessaris per assegurar-se que qualsevol peça de Txèkhov que representin a la Monnaie se sobretitula en flamenc-francès al primer acte i en francés-flamenc al segon, o que les recitacions megafòniques als transports no puguin ser titllades de tendencioses en el delicat assumpte de la unitat belga, només garantida pels diables rojos i per la casa reial. Vegeu el patró: ara tú, ara jo, ara jo, ara tú...

I, per fi, tot s’ha d’acabar portant in praktijk, i si voleu experimentar la Belgique/België de primera mà, podeu, si sou joves i el vostre temps encara no val gaire, barallar-vos amb dues-centes persones com vosaltres per les dues places de stagiaire que el servei de traducció de la Comissió brinda als nadius hispanòfons. O podeu visitar http://www.laj.be i veure què en surt.

Merci de votre attention, bedankt voor het lezen

Ulisses31@atic.cc

Articlet sobre la traducció a Bèlgica, aparegut al butlletí de l'Associació de Traductors i Intèrprets de Catalunya, l'ÀTIC.

Refrany:

No diguis blat
fins que no sigui al sac i ben lligat.

[ visita el lloc del partit | llengües | estudis | envia'm un correu ]

Visita el lloc d'en Michael Moore

Aprèn cosetes del gran Eduardo Mendoza

Fés un cop d'ull al recompte de morts civils a la guerra USA-UK-(Reino de España)contra l'Iraq (encara no acabada)

Riu amb l'Ull privat britànic, que bé s'ho val

Només per a distribució gratuïta.
Podeu imprimir aquests continguts per distribuir-los gratuïtament.
Podeu reformatar-ho i redistribuir-ho per usar-ho en ordinadors i xarxes,
sempre i quan no cobreu res per fer-ho.
Altrament, tots els drets reservats.