| EL AIGUA D'EL MOLÍ I
REGS |
 |
| No n'estic segur de quant es va construir, però
com a mínim uns quants segles enrera. Quan l'àvia
va néixer (1921) ja havia canviat d'amos degut a l'interès
per l'aigua que hí arribava per a moldre part del blat
de la comarca. |
|
|
| Mª Pilar Galofré, una viuda
sense fills que vivia a Barcelona, se'l va vendre perquè ja
era molt gran. Ella era la mestressa antiga de Can Guey que recorda
l'àvia. La Pilar li va vendre a Don Joan Puig Marcó
finca i concessió d'aigües. Les aigües que entraven
a la mola venien per dos recs: Hi ha un rec que ve de sota can Balasch
de Dalt (bosc de les sureres) agafant l'aigua d'una resclosa. L'altre
rec comença al darrera de la clota, al cantó de Can
Mas, hi havia un pou "d'aigua bona" que en èpoques
de sequera s'extreia d'allí per al poble, dons a la dreta,
prop de la vinya de "simonet" estaba l'altra resclosa que,
pel rec l'aigua arribava al molí. |
| L'aigua que es feia servir
per a beure era la de Can Balasch de Dalt, ja que el rec era situat
més alt abocant l'aigua en frans basses on una part anava fins
a la cuina per una canal i l'altra a la mola. El rec de Can Mas anava
més baix i ja es dirigia a la resclosa del molí. A Can
Guey no usaven els recs, extreien l'aigua de la riera amb un "ariet"
que feia pujar l'aigua. |
| El molí era una construcció
de 6 plantes, i parets de 6 pams; ja es construïa amb més
vista perquè es recorda que la riera va arribar a tres o quarte
pams per sobre del segon pis. Allí la riera és molt
ampla i semblava el riu Llobregat. |
| Els últims masovers, els meus Besavis Josep
Casas Farreres (1895) i Sibina Deu Mut (1896) hi van viure fins
l'enderroc al novembre de 1971. |
 |
| La finca va pasar per Mª Pilar Galofré,
després Don Joan Puig Marcó i després de
bastants anys per Pérez i Salaia (anys 60) que són
els que van fer l'urbanització; que recordí l'àvia. |
| Redacció de: Boi Roig Roig |
| Documentació historica i fotografies de:
Pepita Casas Deu |
|