Vic. La derrota catalana el 1714 i la imposició per part de Felip V del Decret de Nova Planta va suposar la implantació a Catalunya de la figura del corregidor com a màxima autoritat en els principals ciutats. En aquells primers anys el càrrec solia estar en mans d'un militar com José de Avilés, que va arribar a Vic el 1728. En paraules de Lluís B. Nadal, biògraf del que seria el seu quart fill, Gabriel, José de Avilés era "un militar fins la medul·la dels ossos".

Efectivament, essent José de Avilés corregidor de Vic, el març de 1735 naixia a l'antiga casa Musach, a la Plaça Major, Gabriel d'Avilés, futur governador del Cusco i virrei del Perú i el Río de la Plata. El 1741, José de Avilés deixava Vic, i el 1744 ho feia la resta de la família. Abans, José de Avilés havia deixat pagat un retaule dedicat a Sant Miquel Arcàngel en l'antic convent de les Davallades.

La carrera militar de Gabriel de Avilés va començar només amb 17 anys d'edat, i als 33 marxava a Amèrica. El 1776, ja amb 41 anys, era ascendit a coronel. Seria a partir de 1780, però, quan començaria a destacar en la seva activitat militar, en encomanar-se-li la direcció de la repressió de l'aixecament indígena contra la corona espanyola encapçalat per José Tupac Amaru. "La justícia de guerra fou cruel i digna de temps de barbàrie", indica Miquel S. Salarich en el capítol dedicat a Avilés del seu llibre Vigatans Il·lustres.

El 1783, amb motiu de la coronació de Carles IV com a rei d'Espanya, la marquesa vídua de Campo Real, germana de Gabriel de Avilés, li adreça al monarca un memorial demanant-ne l'ascens a mariscal de camp. Entre altres mèrits, li esmenta la campanya del Perú, en què, segons la marquesa, "va assegurar a Sa Majestat aquesta considerable part de la Corona, extingint aquesta "mala raça" de Tupac Amaru".

L'heroi vigatà va anar ascendint. El 1795 era tinent general, i poc després, capità general del regne de Xile i president d'aquella reial audiència. Càrrec al qual va seguir el de virrei governador de les províncies del Río de la Plata -a l'actual Argentina-, i a partir de 1800, virrei del Perú, "el més honorífic i suculent càrrec d'Ultramar, amb un sou anyal de 60.500 pesos forts pagats en or legítim del Perú i plata de Potosí", assenyala Miquel S. Salarich en la seva biografia.

Sabent dela fortuna que havia arreplegat a Amèrica, la mare priora del convent de les Davallades va recordar-se d'aquell vigatà tan il·lustre i va demanar-li ajuda per restaurar el retaule que setanta anys abans havia pagat l'Avilés pare. Ell no es va estar de res i va prometre'ls pagar-ne un de nou, el mateix retaule que va presidir el temple fins que el 1936, en plena Guerra Civil espanyola, el convent va ser destruït.

El 1810, Gabriel de Avilés moria a Valparaíso, en ple viatge de tornada a Espanya. Al seu testament, va ordenar construir un calze, una patena i unes canadelles d'or destinats "al Santo Sacrificio de la Misa en la Catedral de mi lugar". Tot plegat va tardar més de 50 anys a arribar a Vic i s'hi va estar, també, fins el 1936, que va desaparèixer tot.

El virrei Avilés va entrar a la Galeria de Vigatans Il·lustres el 1895, en plena decadència de l'imperi colonial espanyol. L'acte va tenir lloc al claustre de Sant Domènec i La Veu del Montserrat hi va dedicar una ressenya. Entre altres coses, esmentava que, en sortir, va sonar amb to solemne la marxa imperial de Wagner tocada per l'orquestra de la ciutat. Destruït el 1836, el retrat va ser reposat el 1940. Nou anys després, en el marc d'una visita de Franco a Vic es va inaugurar la placa que encara avui recorda el virrei a l'edifici de La Caixa, a la rambla de les Davallades, a prop del convent on havia pagat el retaule de Sant Miquel Arcàngel.

El 9 Nou, 08/11/02