El Museu Episcopal de Vic, un dels més importants del món per les seves col·leccions d'art romànic i gòtic, ja disposa també d'un edifici on lluir i guardar amb seguretat les seves obres. El nou recinte del Museu s'aixeca al mateix emplaçament on hi havia el vell, és a dir, en ple casc antic de la ciutat. Té soterrani, planta baixa i tres pisos que ocupen un total de 6.292 m2, dels quals 2.500 m2 estan dedicats a exposició permanent. A més, l'edifici disposa d'equipaments com una sala d'actes, una biblioteca i uns tallers pedagògics que faran del Museu un centre viu i obert al servei de la societat. Les obres van començar l'any 1997. Des de llavors fins ara, la inversió que hi ha realitzat la Generalitat ha estat de 12,70 milions d'euros (2.116 milions de pessetes).

Fundat l'any 1893, el Museu Episcopal de Vic és el model sobre el qual es va basar la creació de la resta dels museus diocesans de Catalunya. Actualment, conserva més de 20.000 objectes d'un valor excepcional entre els quals cal esmentar la col·lecció de frontals d'altar i escultura romànics, amb obres mestres com el Baldaquí de Ribes i el grup escultòric del davallament d'Erill la Vall, i la col·lecció de pintura gòtica, on destaquen obres representatives de la majoria de pintors catalans dels segles XIV i XV, entre les quals ressalta l'obra de Lluís Borrassà i, especialment, el seu retaule per al convent de Santa Clara de Vic, considerada com una de les obres emblemàtiques de la nostra pintura gòtica.

De la col·lecció de teixit i d'indumentària litúrgica destaca el Drap de les Bruixes, obra mestra del teixit europeu del segle XII. La resta de col·leccions, forja, orfebreria, metal·listeria, numismàtica, pell, ceràmica i vidre, són el referent més complet de l'evolució de les arts decoratives a Catalunya, que han estat la base de la tradició del disseny català des del modernisme fins als nostres dies.

Tot aquest material estava exposat o emmagatzemat en un edifici -l'antic museu- que no reunia les condicions suficients per albergar unes obres d'art com aquestes. Això va motivar la intervenció del Departament de Cultura de la Generalitat que, d'acord amb el bisbat de Vic i l'ajuntament del municipi, va promoure el replantejament del Museu Episcopal i la construcció d'un nou edifici.

La presentació i l'exposició de les riques i de les abundants obres d'art del Museu està feta a partir de l'ordenació cronològica i estilística de les col·leccions. Per exemple, la presentació de la pintura i de l'escultura romàniques i gòtiques i de les altres col·leccions ordenades cronològicament permetrà de tenir una visió completa de l'art català des del segle XI fins al segle XIX. Les noves instal·lacions garanteixen un equipament de nivell europeu des del punt de vista de la conservació, de l'exposició i de l'emmagatzematge de les col·leccions (requeriments tècnics per a la concepció de les vitrines i dels suports d'objectes, supervisió del disseny de les instal·lacions per adequar-les a les necessitats d'estabilitat ambiental, d'il·luminació i de seguretat, imatge gràfica del Museu i retolació d'objectes).

L'obra del bisbe Morgades

La formació del Museu Episcopal de Vic és fruit de la voluntat del bisbe Josep Morgades i Gili i dels cercles culturals vigatans de l'època de la Renaixença per consolidar la identitat del país, a través de la recuperació sistemàtica del patrimoni artístic català, especialment de l'art medieval i dels oficis artístics. El Museu pren el seu impuls definitiu a partir del 1898 quan n'és nomenat conservador mossèn Josep Gudiol i Cunill, que comença a reunir les col·leccions a partir de l'estudi científic de l'art medieval i que va ser una de les bases per a la formació i l'ordenació dels museus d'art catalans inaugurats a Barcelona a l'època de la Mancomunitat i de la República.